Una trobada virtual sobre les malalties zoonòtiques sota la perspectiva d'Una Sola Salut (One Health), reuneix a prop de mig miler de persones

“One Health” de las enfermedades zoonóticas - Mariano Esteban Rodríguez

En aquesta trobada s’han abordat els reptes sanitaris actuals sota l'òptica d’Una Sola Salut (One Health), un concepte introduït al començament del nou mil·lenni i que busca promoure la col·laboració entre especialistes de diferents àrees amb l'objectiu de donar una resposta ràpida i eficaç a les futures emergències sanitàries.

09/03/2021

El benestar de la població està estretament condicionat a la salut mediambiental i animal i només la col·laboració interdisciplinària entre professionals de diferents disciplines científiques podrà suposar un veritable dic de contenció davant les pandèmies que estan per venir. Aquestes són algunes de les principals conclusions aportades durant la jornada virtual “Zoonosi en el context One Health: valoracions des de la perspectiva sanitària”, en la qual hi ha participat prop de mig miler de persones per a debatre sobre malalties zoonòtiques i abordar els reptes sanitaris actuals sota l'òptica d’Una Sola Salut (OneHealth), un concepte introduït al començament del nou mil·lenni i que busca promoure la col·laboració entre especialistes de diferents àrees amb l'objectiu de donar una resposta ràpida i eficaç a les futures emergències sanitàries.

La trobada ha estat presentada per la presidenta de la Conferència de Degans i Deganes de les Facultats de Veterinària d'Espanya (CDVE) i degana de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maite Martín, i el rector de la Universitat de Còrdova i president de CRUE Universitats Espanyoles, José Carlos Gómez Villamandos, qui ha subratllat la necessitat d'adoptar una visió global per a lluitar contra futures emergències sanitàries. En aquest sentit, Gómez Villamandos ha destacat la importància d’aprendre de la història i interioritzar el concepte d’Una Sola Salut per a trobar solucions i estar preparats davant situacions com l'actual".

Les jornades, que compten amb el suport de CRUE Universitats Espanyoles, han estat organitzades per les conferències nacionals de degans de les facultats de Veterinària, Farmàcia, Infermeria i Medicina. La trobada ha comptat amb la participació de Katinka de Balogh, Adolfo Garcia-Sastre, Adela Gómez Luque i Mariano Esteban Rodríguez, veus expertes de reconegut prestigi internacional en el seu àmbit professional i que han posat sobre la taula la necessitat d'abordar la preservació de la salut de la població des d'una perspectiva global, especialment en un context com l'actual, en el qual, segons dades del Centre per al Control i Prevenció de malalties (CDC), el 60% de les malalties infeccioses que afecten humans tenen un origen animal.

Les jornades han començat amb la intervenció de Katinka de Balogh, experta amb 30 anys d'experiència en el control de malalties zoonòtiques i que actualment ocupa el càrrec d'Oficial Superior de Producció i Sanitat Animal de l'Oficina Regional per a Àsia i el Pacífic de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). Des de Bangkok, la investigadora ha repassat els principals factors que afecten el control d'emergències sanitàries en un món en comptant transformació i en el qual l'augment de la població, el canvi climàtic, la desforestació, la destrucció d'hàbitats o la contaminació s'han constituït com a elements inherents a la preservació de la salut humana. 
Per part seva, Adolfo García Sastre, investigador principal del Centre de Recerca en la Patogènesis del Virus de la Grip, finançat pels instituts nacionals de la salut dels EUA, ha impartit una ponència sobre la mitigació de malalties infeccioses, en la qual ha resumit les principals línies de recerca actuals relacionades amb la prevenció (vacunes) i tractaments (antivirals) de la COVID-19.

Un retrat de la desigualtat
El paludisme, la trypanosomiasis o la leishmaniosis són algunes de les principals malalties tropicals que presenten una simptomatologia diferent, però totes elles tenen un comú denominador: proliferen especialment en entorns empobrits. La investigadora Adela Gómez Luque, professora del departament d'Infermeria i Responsable Garantia de Qualitat del Grau en infermeria del Centre Universitari de Plasència de la Universitat d'Extremadura (UEx), ha centrat la seva ponència en els diferents contextos epidemiològics i les diferències que es donen en països amb menors índexs de desenvolupament. En aquest sentit, la investigadora ha destacat la necessitat de "posar fi a la desatenció" per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per l'ONU i incloure "l'educació per a la salut en l'educació bàsica d'aquests països", en els quals les "infraestructures sanitàries són pràcticament inexistents".

L'últim lloc, l'investigador Mariano Esteban Rodríguez, qui lidera el grup de Poxvirus i vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC), ha realitzat un resum sobre les evidències científiques entorn de la pandèmia de COVID-19. Segons ha destacat l'expert, fins al moment es desconeix la durada i l'impacte de les noves variants de coronavirus que han sorgit al llarg dels últims mesos. No obstant això, recorda "la vacunes, que han demostrat aconseguir una eficàcia pròxima al 95%, són la millor eina per al control de la malaltia, i per a això és necessari que arribin a la immensa majoria de la població".

En el següent enllaç pots veure la totalitat de la sessió Zoonosi en el context One Health: valoracions des de la perspectiva sanitària