Ressenya del Fons Piquer i Jover a càrrec de Maria Jesús Espuny

imatge_piquerijover

La trajectòria personal i professional de Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) justifica amb escreix la diversitat de títols que s’ hi troben. Una extensa documentació en llibres i fascicles de gran interès per a la recerca en Ciències de l’ Educació, Història, Dret, Sociologia, Psicologia, Medicina i Criminologia i també per a treballs transversals.

05/04/2019

El fons de Josep Joan Piquer i Jover es va incorporar a la Biblioteca de Ciències Socials l’ any 2002: les dates limit d’ aquesta col·lecció especial son entre 1860 i 1996. Aquest llegat va ser objecte d’ una exposició bibliogràfica uns anys desprès. La trajectòria personal i professional de Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) justifica amb escreix la diversitat de títols que s’ hi troben. Una extensa documentació en llibres i fascicles de gran interès per a la recerca en Ciències de l’ Educació, Història, Dret, Sociologia, Psicologia, Medicina i Criminologia i també per a treballs transversals. L’ excel·lent catalogació del fons facilita un ràpid accés. La Sala de personal investigador de la Biblioteca de Ciències Socials, on es troba, ofereix un espai idoni per a la consulta i el treball acadèmic. Una activitat bàsica com a pedagog i historiador però completíssima en relació a l’ actuació durant la postguerra a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Tutelar de Menors.

La seva activitat com a historiador es documenta en els títols de treballs propis o d’ altres autors, relacionats amb Vallbona de les Monges on va passar la infantesa, la maduresa i on va morir. Constitueixen una important recerca sobre la vida monàstica superant, en ocasions, el limit territorial que li era més familiar, així: Els Monestirs cistercencs de dones de la Corona d’ Aragó al segle XIX: reformes de signes positiu promogudes pels monjos de l’ ordre exclaustrats, publicat a 1966.

La feina desenvolupada per Piquer i Jover com a pedagog a l’ Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya al costat d’ eminents especialistes, necessitava d’ unes eines concretes de formació que es troben en diferents volums, no necessàriament d’ autors coetanis. El contacte amb l’ Institut i les publicacions dels seus dirigents es palesa al fons bibliogràfic. Per exemple, l’ obra de Ramon Albó i Martí en relació a les «colònies agrícoles per a menors», respon a l’ aparició de noves institucions que establiran un teixit d’ organitzacions preventives, benèfiques i de control per als menors i els joves. La documentació relativa a les «Escuelas del Ave María» de Granada, un model institucional per a la readmissió i l’ assistència socioeducativa de la infància i la joventut, forma part també del llegat. No oblidem el pas de Piquer i Jover per l’ Escola-Granja de Palau de Plegamans.

Una vessant de caràcter internacional està representada en les publicacions de les Nacions Unides recollides en el fons, relacionades amb la delinqüència juvenil o sobre la situació jurídica de l’ infant il·legítim, l’ adopció dels menors o de la integració del treball penitenciari en l’ economia nacional entre d’ altres.

Les publicacions de l’ àmbit jurídic ofereixen unes extraordinàries opcions per a la consulta i la recerca en moltes disciplines. Serveixin com a exemples: Autores catalanes que antes dels siglo XVIII se ocuparon del derecho penal de Guillem M. Brocà, Criminalidad de los menores de Mariano Ruiz-Funes, les nombroses publicacions de Manuel Tolosa Latour (La protección a la infancia en España: leyes y principios) o els precedents històrics del tractament dels nens caiguts o abandonats a Galicia (José Filguera Valverde), o conferències, Inspiradores de doña Concepción Arenal (Rafael Salillas, 1920), juntament amb estudis de dret comparat en diferents idiomes.

Molts dels títols responen a la importància del problema dels menors (captaires, treballadors, delinqüents…) els efectes de la vulnerabilitat dels subjectes, de la precarietat dels sistemes nacionals d´educació i de l’ enraigament de les tradicions socials i cultural justifiquen la influència de la medicina, la psicologia o la psicopatologia.

Un dels grans recursos que ofereix el Fons Jover Piquer és lògicament i dins de la línia anterior, el camp de la protecció a la infància i l’ activitat dels Tribunals Tutelars de Menors, des dels seus orígens amb edicions nacionals i estrangeres. S’ obren moltes possibilitats de recerca en l’ anàlisi de les estadístiques (Jaén, 1933, Murcia,1934, Barcelona 1939 , 1940 i 1943), de les enquestes (Tipus i treballs dels menors delinqüents a Barcelona: resultats d’ una enquesta de Jover i Piquer), en les comunicacions en diferents Congressos i Simposis, (Memoria del cincuentenario del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, 1969), amb les relacions processals entre la jurisdicció penal ordinària i la tutelar de menors o en els factors que influeixen en la pèrdua dels joves bàsicament en la postguerra. Autors com Pedro Dorado Montero, Eugenio Cuello Calón, Octavio Pérez Vitoria o Luis Prieto Castro figuren en el fons amb les seves obres més representatives relacionades amb la prevenció i les alternatives per a rescatar als menors de la delinqüència.

La perspectiva de gènere la trobem en un seguit de publicacions, moltes relacionades amb la prostitució que ens permeten entendre el paper de la dona en diferents etapes històriques: La trata de blancas en España: ventajas de las instituciones represoras y sus resultados (Manuel de Cossio, 1911), El Estado y la prostitución (Joaquín del Moral, 1913), La represión internacional de la trata de mujeres y de niños: su situación actual (Pedro Sangro y Ros de Olano, 1924) o La mujer, el delito y la sociedad (Felicitas Klimpel, 1946) o La prostitución ante la moral y del derecho (Marcelino Zalva, 1942).

Consultar el Fons Piquer i Jover permet conèixer i estudiar la legislació relacionada amb la protecció de menors, el seu àmbit d’ aplicació, el grau de compliment i les estadístiques. Ofereix els materials idonis per analitzar la situació dels menors (malats psíquics, delinqüents, treballadors, reincidents…) en la història del nostre país i de fora, fixar les sancions per qui les vulneren i la seva aplicació amb rigor i imparcialitat. Permet conèixer les polítiques nacionals i internacionals en un espai temporal molt concret, en el que es poden examinar les circumstàncies socioeconòmiques i els pressupostos per facilitar l’ accés a l’ educació i a la formació professional. I estudiar la perspectiva del gènere en relació a la problemàtica de les menors, especialment quan aquestes mereixen una especial atenció perquè la discriminació amb la que s’ enfronten els fa amb freqüència vulnerables a l’ explotació i a l’ abús, així com a la negació dels seus drets.

La resposta a molts futurs treballs de fi de grau, de fi de Màster i d’ articles relacionats amb temes interdisciplinaris es pot trobar en aquest fons realment extraordinari.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies