La UAB, escollida per l’ESA per dur a terme un projecte sobre smart cities

11/04/2019

Els Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS) estan cridats a ser un element clau en el disseny dels nous serveis de les smart cities o ciutats intel·ligents i sostenibles, tal com han indicat l’Agència Europea de GNSS i l’Oficina d’Assumptes de l’Espai Exterior de l’Organització de Nacions Unides (ONU). Entre les seves aplicacions es troben la maquinària i vehicles autònoms, el control d’accés als centres de les ciutats, la gestió del tràfic o la provisió d’intel·ligència ambiental i de posicionament.

En aquest context, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha seleccionat el projecte HANSEL – Navigation and GNSS in Smart Cities, en què participa la UAB, per desenvolupar un banc de proves dels futurs serveis de les ciutats intel·ligents relacionats amb la navegació i la localització. El banc de proves es validarà al campus de Bellaterra i esdevindrà una important contribució al concepte d’Smart Campus Living Lab que implementa la Universitat per fer del seu campus un entorn intel·ligent i sostenible.

HANSEL s’ha aconseguit com a resultat d’una convocatòria competitiva a nivell europeu on s’hi van presentar les principals empreses i centres de recerca en l’àmbit dels sistemes de posicionament de GNSS. En el projecte hi participen, a més de la UAB, les empreses catalanes Rokubun, que el lidera, i TrafficNow, així com la universitat Politecnico di Torino i la fundació italiana LINKS..

El processament de senyals al núvol, clau en el projecte

Entre les tecnologies de posicionament que integrarà el banc de proves destaca el receptor de GNSS al núvol, un treball dirigit pel professor José A. López-Salcedo del grup Signal Processing for Communications and Navigation de l’Escola d’Enginyeria, també format pel professor Gonzalo Seco Granados, que esdevé la primera plataforma de processament remot de senyals GNSS.

Els receptors de senyals GNSS, tal com fan els GPS dels telèfons mòbils, reben el senyal dels satèl·lits que hi ha visibles i fan tota una sèrie d’operacions fins arribar a determinar la posició de l’usuari. Aquests càlculs són molt intensius i consumeixen ràpidament la bateria dels dispositius portàtils. El nou receptor creat per la UAB permet resoldre aquest inconvenient fent els càlculs remotament al núvol, oferint alhora major rapidesa, precisió i seguretat en les operacions.

“El processament remot de senyals GNSS al núvol és un dels serveis claus per al desenvolupament de les ciutats intel·ligents, perquè obre la porta al posicionament d’ultra-baix consum adequat per a dispositius petits que operen en l’Internet of Things (IoT) i que habitualment s'alimenten amb bateries. I també permet democratitzar l'accés a serveis avançats, com la detecció de potencials senyals falsos de GNSS, fent servir tècniques d'autenticació, essencials en aplicacions crítiques com els vehicles de conducció autònoma”, expliquen els investigadors.

A més dels receptors GNSS i de computació al núvol, durant el projecte HANSEL també s’avaluaran les prestacions de posicionament que ofereixen altres tecnologies terrestres (4G, 5G i WiFi). Les conclusions obtingudes ajudaran a comprendre millor com les tecnologies de navegació i posicionament poden actuar com a catalitzadors per a la creació de les ciutats intel·ligents.

El desenvolupament d’smart cities és un dels reptes fixats en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. La creació d’entorns urbans destinats a millorar la qualitat de vida de les persones, augmentant l’eficiència dels serveis i satisfent millor les seves necessitats per mitjà de l’ús de la tecnologia, ha de permetre fer front a la problemàtica actual de les ciutats. Tot i que només ocupen el 3% de l’extensió del planeta, representen entre el 60 i el 80% del consum mundial d’energia i el 75% de les emissions de carboni.