El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Microplastics

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental. Els resultats evidencien que els deltes i estuaris són importants àrees d'acumulació de microplàstics.

04/07/2019

Els rius constitueixen la principal font de contaminació dels mars per microplàstics. Una part rellevant d'aquests contaminants s'acumulen en les zones de les platges i en els sediments de les desembocadures. Així es desprèn d'una investigació desenvolupada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre amb l'objectiu de quantificar i entendre la distribució d'aquests contaminants en els sistemes aquàtics. Els investigadors reclamen la necessitat de seguir investigant pels riscos que l'acumulació d'aquests contaminants en zones de pesca i aqüicultura pugui tenir per a la salut humana.

La contaminació per microplàstics està considerada un dels principals problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, principalment, els aquàtics. Els microplàstics són partícules o filaments de mida inferior a 5 mm. Poden ser de caràcter "primari" com els que s'utilitzen com a matèria primera per a crear productes (pellets), petites partícules emprades en cosmètica i neteja abrasiva o fibres per a usos tèxtils, o de caràcter "secundari", generats de la degradació de plàstics majors.

Fins al moment, els estudis sobre microplàstics han abordat la seva presència en els oceans i mars, i amb s'ha prestat molt poca atenció als rius com una de les fonts principals d'aquests contaminant, comenta Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca. L'estudi, elaborat per científics de l'ICTA-UAB i publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, investiga per primera vegada la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre en diferents àmbits: les platges del nord del delta, les aigües més superficials i els sediments del llit del delta.

Els resultats de l'estudi posen de manifest que els rius són una de les majors entrades de plàstics als oceans. En particular, estimen que les aigües superficials de l'Ebre aboquen anualment prop de 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani. "Les concentracions al delta de l'Ebre són mitjanes-baixes quan es comparen amb altres estuaris, però s'ha de tenir en compte que el cabal de l'Ebre està fortament regulat per les preses de Riba-roja i Mequinenza que podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants reduint així la quantitat de microplàstics que arriben al delta", explica la investigadora de l'ICTA-UAB, Laura Simón. Consideren que l'abundància de microplàstics és encara més gran en rius amb zones urbanes pròximes i amb una pressió humana més elevada que al delta de l'Ebre.

En l'estudi, els valors obtinguts en els sediments de la llera són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges del delta, que haurien estat distribuïts pels corrents. "Aquesta concentració s'explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l'aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció", afegeix l'investigador Michaël Grelaud.

En conjunt, el 70% dels microplàstics trobats al delta de l'Ebre es corresponen amb fibres sintètiques, seguit de fragments de plàstics i films. La quantitat de fibres abocades a la Mediterrània cada any equivaldria a 600 quilòmetres de longitud. "La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaces d'eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils", indica Simón.

Els investigadors destaquen la gran potencialitat dels deltes i estuaris per acumular microplàstics, que són alhora grans acumuladors de tòxics. La transició entre aigua dolça i marina fa que aquests ecosistemes oberts siguin de gran rellevància per calcular els fluxos de microplàstics que arriben als sistemes marins utilitzant els rius com a corredors, comenta l'investigador Jordi Garcia-Orellana. Els autors reconeixen la necessitat de seguir investigant els temps de residència dels microplàstics en les diferents zones i avaluar el risc que suposa la seva existència per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana.

Article científic
Simon-Sánchez L., Grelaud M., Garcia-Orellana J., Ziveri P. (2019). River Deltas as hotspots of microplastic accumulation: The case study of the Ebro River (NW Mediterranean). Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.168


 

 

Notícies relacionades

MarioBunge

Homenatge mundial al científic Mario Bunge

Coincidint amb els 100 anys que cumpleix el 21 de setembre el físic i filòsof Mario Bunge -un dels grans intel.lectuals del segle XX-, el professor de Psicologia i membre de l'Institut de Neurociències, Ignacio Morgado, participa en el volum d'homenatge que surt aquest dia, juntament amb científics internacionals.

Totes les notícies