UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'ètica de l'enginyeria sovint es centra en l'ètica dels enginyers, que actuen com a individus. Certament, els professionals juguen un paper central en la matèria, però els enginyers no són una singularitat dins de l'enginyeria, sinó que funcionen com a part d'una complexa xarxa de relacions mútues entre moltes altres persones, organitzacions i grups.

Quan es prenen ètica de l'enginyeria i l'ètica dels enginyers com una mateixa cosa, el paradigma de l'enginyer ètic que preval és el de l'enginyer heroic, un cert model de l'enginyer ideal: individualista i amb prou força per fer front a tots els desafiaments morals que poden sorgir. En aquest treball, sostenim que aquest no és el millor enfocament, almenys avui en el nostre món interrelacionat.

Hem assolit un alt grau d'independència de la naturalesa per mitjà de la tecnologia. A canvi d'aquesta autonomia ens hem lligat cada vegada més amb sistemes molt complexos en els quals deleguem constantment noves funcions i competències. Les preocupacions sobre el creixement sostenible sorgeixen arreu a causa del fet que ara tenim una consciència més sensible sobre l'enorme quantitat d'energia que utilitzem. Per tant, s'han de potenciar noves formes de diàleg i consens a diferents nivells, en diferents fòrums i en diferents moments del procés.

Dins d'aquests canals democràtics de participació s'han de tenir en compte no només les necessitats i els interessos, sinó també les responsabilitats i els compromisos mutus de totes les parts afectades.