UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les invasions biològiques per part d'espècies exòtiques estan posant en perill la conservació de les espècies natives. La majoria d'estudis científics es centren en estudiar els trets que fan d'aquestes espècies unes bones invasores així com en els factors que fan que una comunitat natural sigui més o menys fàcilment envaïda. Però els mecanismes mitjançant els quals les espècies invasores impacten en la comunitat receptora han estat freqüentment oblidats.

Per aquest motiu, l'any 2001 s'estudià la invasió de Cortaderia selloana (herba de la Pampa), una gramínia perenne nativa de Sud Amèrica que pot assolir 2-4 metres d'alçada. Les fulles són llargues i amb els marges serrats. A finals d'estiu floreix en forma de plomalls vistosos que produeixen una gran quantitat de petites llavors que es dispersen fàcilment amb el vent. S'ha plantat fonamentalment com a planta ornamental, però les seves nombroses llavors s'han estès fora dels jardins, tot envaint antics camps de conreu, marges de carreteres i comunitats d'aiguamolls d'arreu de Catalunya. La zona d'estudi es situà a la Rubina (Aiguamolls de l'Emporda).

L'objectiu consistia en estudiar l'associació entre la invasió de C. selloana i els canvis en les propietats del sòl i en la vegetació en pastures mitjançant la comparació d'àrees que estaven sota la influència de C. selloana i d'àrees que estaven fora de la seva influència.

Vam escollir quatre camps envaïts que s'havien utilitzat com a pastures des de l'any 1956 i, a cada un d’ells, vam extreure mostres de sòl de sota C. selloana i fora de la seva àrea d'influència per analitzar-les posteriorment al laboratori. També vam identificar les espècies que hi havia dins i fora de l'àrea d'influència, per tal de poder determinar la riquesa d’espècies, el recobriment i l'alçada mitjana de la vegetació d'ambdues zones.

El sòl de les àrees sota la influencia de C. selloana tenia menys quantitat de nitrogen que les zones fora de l'àrea de influència. Això es pot deure que el bestiar no pastura per les zones properes a C. selloana ja que les seves fulles tallen. Altrament, cal considerar que les fulles de C. selloana es descomponen molt lentament, retardant el pas del nitrogen des de les fulles cap al sòl.

En les àrees afectades per C. selloana hi havia menys diversitat d'espècies i menys recobriment vegetal com a conseqüència que aquesta espècie forma una massa molt compacta que impedeix l'establiment d'altres espècies. A més, vam constatar que la pròpia existència de C. selloana canviava l'estructura de les pastures, doncs n'incrementava considerablement l'alçada mitjana.

Finalment, els nostres resultats posen de manifest que C. selloana té un efecte en les propietats del sòl i en la vegetació dins la seva àrea d'influència.