"El tipus de programa de formació bàsica que s'imparteix pot influir en la continuïtat acadèmica de l'alumne"

La Sara Gil té 22 anys i és de Terrassa. En l'àmbit dels estudis ha cursat el grau de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de l'Autònoma i actualment està cursant el màster en Polítiques Socials, Treball i Benestar (UAB). 

Abans de començar, ens podries fer cinc cèntims sobre el teu treball?

En el meu TFG estudiava un programa d’educació per alumnes que no es treuen el graduat escolar. Amb la LOMCE es va implementar una política nova que es diu: Formació Professional Bàsica (FPB). Aquesta mesura s’està implementant a tot l’Estat, però com que les competències estan desengranades, inclús a Catalunya es va intentar paralitzar, la mesura de la FPB està en prova pilot. Actualment, s’està fent en 14 instituts i estan a l’espera d’avaluar-ne els resultats per veure si l’acaben estenent.
 

És a dir, aquesta prova pilot del programa de Formació Professional Bàsica seria l’antic Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI)?

Sí. Tot i que, aquesta política es diferencia dels antics Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) en diversos aspectes. Un d’aquests es tracta de reduir l’edat dels alumnes que la poden cursar mentre que en el PQPI només si accedia en 16 anys en els programes de FPB poden tenir entre 15 i 17 anys; d’aquesta manera, poden sortir abans de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Un altre aspecte, seria que és el mateix centre de secundària qui dirigeix a l’alumne al programa de formació i per tant, els joves s’estalvien el moment de marxar de l’Institut per acabar tornant a entrar en el que seria al Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Això té alguns riscos com per exemple, que el centre decideixi que un alumne no és vàlid i l’enviï directament al programa de formació sense haver-se esforçat més en l’educació de l’alumne. És a dir, a nivell positiu permet avançar-se a l’abandonament escolar per alumnes que han repetit molts cops però a la vegada té el risc que l’alumnat quedi descartat de forma imminent pel centre.
 

...  

En conclusió, investigava si el fet de cursar un programa de FPB augmentava la percepció que tenia l'alumne sobre ell mateix i la seva capacitat acadèmica. És a dir, si se sentien més capaços d’enfrontar uns estudis i les seves expectatives de futur, sobretot, en termes de continuïtat acadèmica. 

Un alumne es pot treure la Formació Professional Bàsica sense treure’s l’ESO però també es pot treure l’ESO amb el programa de FPB en funció dels seus resultats acadèmics. Per tant, el títol de la FPB et dóna l'accés al Grau Mig. Així que, si tu fas la FPB d’estètica, és el cas que vaig estudiar jo, els alumnes poden accedir a un grau mig de Perruqueria.
 

Què et va motivar a escollir aquest tema? 

En aquell moment estava fent les pràctiques en un projecte de recerca d’aquí anomenat EduPost16 que estudiava la transició entre la secundària obligatòria i la post-obligatòria. Aquest mateix grup de recerca fa un parell o tres d’anys va fer un projecte d’abandonament escolar on s’estudiava les mesures que quedaven a mig camí entre l’alumnat que abandona i el que fa la transició a la secundària post-obligatòria i ordinària. Llavors, vaig pensar que era un buit del què coneixia i em vaig animar. 

Abans has comentat que et vas centrar en el curs de Formació Professional Bàsica de Perruqueria. Per què? 

Només hi ha 14 instituts que facin aquesta prova pilot i un d’ells és on vaig estudiar la secundària. Així que, l’accés a la informació el tenia bastant fàcil. 
 

Satisfeta amb els resultats del treball? 

En general sí. M’hauria agradat fer un treball una mica més exhaustiu perquè la mostra de població és només de 14 instituts i d’aquests jo en vaig triar un. Hagués estat interessant poder indagar més en temes que no van quedar resolts. Per exemple, jo donava per suposat que la majoria de persones que participarien de la formació de perruqueria eren dones i no va ser així, eren un 50% homes i 50% dones. En canvi, si mirem els Graus superiors d’estètica estan altament feminitzats. Per tant, la possibilitat que un noi estudiï aquest programa de FPB i després segueixi estudiant un grau mitjà d’estètica és limitada. Així que, segons la tipologia dels programes de formació bàsica que s’imparteixin i la seva paritat poden influir en la continuïtat acadèmica de l’alumnat. Això són de les coses que m’hagués agradat donar-li dues voltes al tema.
  

Ara has obtingut el premi pel millor Treball de Final de Grau de Sociologia que atorga la Fundació Autònoma Solidària. Contenta? 

Sí. Un reconeixement a la feina feta sempre s’agraeix. Va ser interessant la recollida de premis perquè vam poder veure altres treballs que ens demostren que en aquesta Universitat hi ha moltíssima gent tractant temes socials i preocupada per contribuir en la millora de la societat des dels seus àmbits. 
 

Creus que la formació de la Facultat t’ha ajudat a elaborar el treball? Quina valoració general en fas? 

Sí, estic molt contenta d’haver cursat els estudis de sociologia aquí a l’Autònoma. De fet, a tothom que m’ho pregunta els hi recomano. Crec que es poden millorar coses però en matèria d’educació tenim la sort de tenir dos grups d’investigació molt potents en sociologia i per tant és un àmbit que s’estudia i amb gent molt formada. També, cal remarcar que som una Facultat puntera en la metodologia d’investigació social. Així que, tot i que sempre canviaries algunes coses, valoro positivament la formació. 
 

Què li diries a un alumne que ara vol començar Sociologia? 

Que ho aprofiti molt. El primer curs del grau és un filtre i s’ha de ser fort en superar-lo però que més endavant s’aprèn molt i que tot hi haver assignatures que semblen pesades després veurà la utilitat que tenen. 

Per més infromació consulta el Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia