“El moment actual de l’Escola posava damunt la taula un repte molt atractiu. El de gestionar un centre educatiu dinàmic, complex i amb moltes possibilitats”
13/06/2019
El Dr. Ramón Vilanova Arbós va ser escollit com a nou Director de l'Escola el passat 24 de maig. Actualment és professor de l’àrea d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica del Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes.
Primer de tot, enhorabona per l’elecció. Quin és el teu recorregut com a enginyer, i quina és la teva unió amb l’Escola d’Enginyeria de l’Autònoma?
La veritat és que la confiança que l’Escola ha dipositat en nosaltres ens dóna força a la vegada que suposa un elevat grau de responsabilitat en haver d’estar a l’altura d’una Escola molt dinàmica i amb molta activitat. En el meu cas concret, pel que preguntes de la meva relació amb l’Enginyeria i amb l’Escola, puc dir que estic vinculat a l’Escola des de la seva creació, quan es va estrenar aquest edifici! De fet, la meva àrea de coneixement és l’Enginyeria de Sistemes i Automàtica. Per tant, estic implicat en els temes que tenen a veure amb els sistemes de control, sistemes autònoms, l’automatització, etc. Actualment estic vinculat al departament de Telecomunicacions, encara que inicialment era en l’antic departament d’Informàtica. De fet, la meva formació és la d’Informàtic. Vaig estudiar a la UAB, fer estudis de màster a la UPC (mentre feia classes aquí a la UAB, donat que les temàtiques que a mi m’interessaven no es feien aquí) i després, el doctorat ja a la UAB.
Com t’enfrontes aquest relleu en la direcció i aquest canvi de rol que suposa una nova càrrega de feina?
Indubtablement que suposa una nova càrrega de feina. Per això ens hi hem posat, per treballar! Sóc conscient que aquest tipus de càrrec comporten una dedicació quasi exclusiva i de servei. La presa de possessió del nou equip no tindrà lloc fins a l’1 de Juliol, pel que durant aquestes setmanes, estem treballant amb la direcció actual per tal d’anar-nos fent capaços dels diferents temes que estan en marxa i poder plantejar l’inici del curs vinent. Val a dir que a la direcció actual li hem d’agrair la seva bona disposició respecte a aquest tema. Jo personalment crec que fins ara s’ha fet molt bona feina i ens ha deixat una Escola amb un elevat grau d’activitat. Sobretot és de destacar l’activitat estudiantil, faceta que ens fa sentir orgullosos del nostre alumnat.
Amb quina idea o intenció et vas presentar a director de l’Escola?
Doncs la veritat és que el moment actual de l’escola, posava damunt la taula un repte molt atractiu. El de gestionar un centre educatiu dinàmic, complex i amb moltes possibilitats. La tecnologia és cada cop més un element imprescindible en facetes més diverses de la nostra societat. Això fa que molts estudis s’estiguin revisant i fins i tot reinventant a partir d’introduir-hi components tecnològics. Això posa l’escola en una posició privilegiada que li confereix moltes possibilitats d’interrelació amb altres centres del campus i que, sens dubte, ens han d’enriquir.
Quines habilitats imprescindibles ha de tenir el director de l’Escola d’Enginyeria?
Be, aquesta és una pregunta difícil, independentment de si aquestes habilitats les pugui tenir jo o no. A part d’habilitats que podríem considerar òbvies per un càrrec de degà o director d’escola, com poden ser les de lideratge, comunicació, empatia, etc. crec que hi ha, almenys, dos factors molt importants per una escola com la nostra. A més a més d’una mentalitat enginyeril, més enllà de la component tecnològica, és necessària una visió ampla i transversal. Aquesta transversalitat és imprescindible donat que la nostra escola és molt diversa. No és com una escola politècnica. Són realitats molt diferents, totes elles vinculades amb l’enginyeria, amb necessitats i àmbits d’actuació molt diferents. Per tant, tenim damunt la taula el repte de generar col·laboracions i sinergies entre elles. Per a poder abordar-ho, és imprescindible disposar d’una visió de l’enginyeria que no sigui exclusivament tecnològica sinó que sigui més inclusiva.
Bé, hi ha diferents àrees en les quals creiem que a l’Escola encara hi fa falta una mica d’espenta. Entre elles, per exemple, aconseguir aprofitar la multidisciplinarietat de l’escola en un àmbit tan natural com hauria de ser els Treballs Fi de Grau, fomentar l’interès i ús de l’enginyeria i la tecnologia no tant per si mateixos sinó com a elements transformadors imprescindibles. Un altre aspecte essencial avui en dia creiem que passa per aconseguir millorar l’oferta de docència en anglès. Aquest és un factor essencial si pretenem ubicar l’Escola dintre del panorama de l’Enginyer Europeu. Hem de participar d’iniciatives europees en les quals es planteja la dimensió de l’enginyeria en aquests temps tan canviants, xarxes europees d’escoles d’enginyeria, millorar els intercanvis d’estudiants i ser un punt d’interès per altres estudiants europeus... en fi, que hi ha molta feina a fer.
Quin creus que és el principal repte al que t’enfrontes com a Director?
A banda dels projectes i aspectes que hem comentat que ens plantegem millorar o iniciar, que òbviament també són reptes, n’hi ha un que ens hem plantejat com essencial i important: el tema del gènere. En concret, aconseguir millorar la presència de noies entre el nostre alumnat. Aconseguir que l’enginyeria sigui atractiva per les noies. Per això som conscients que hem de treballar ja en l’àmbit de la secundària, ser capaços de formular un projecte atractiu que les faci implicar abans de decidir quins seran els seus estudis universitaris, etc.
Què et fa especial il·lusió viure en aquest nou càrrec?
Dintre del meu pas per la UAB i l’Escola en particular, he tingut l’oportunitat d’ocupar diferents càrrecs de gestió en l’àmbit departamental, del rectorat, i també, durant bastants anys pel que fa a l’Escola en diferents posicions (però cap com a Director). De totes aquestes experiències, la de l’Escola és la que em va omplir més en el sentit de poder estar fent coses que tenen una repercussió més directa sobre l’alumnat, que en veus els efectes. Per tant, el que em fa especial il·lusió és poder contribuir de manera directa a la formació del nostre alumnat com a enginyers, una formació cada cop més multidisciplinària, de relació amb l’entorn, i amb continu reciclatge.
I per últim, quina relació t’agradaria tenir amb les diferents associacions d’alumnes i amb els estudiants en general?
Sobretot una relació de proximitat, en la que ens puguem escoltar mútuament i reconèixer l’escola com el que ens possibilita tirar endavant projectes d’interès comú. Val a dir, que l’alumnat sou la principal raó de ser. Per tant, encara que hagi iniciat plantejant el tema una mica com d’igual a igual, sí que hem de tenir clar que la principal tasca nostra ha de ser la d’oferir possibilitats de realització a les iniciatives d’associacionisme que provinguin de l’alumnat. Crec que les associacions creen oportunitats de relació, compartir interessos comuns, potencia idees de projectes, etc. Per tant, hi hem de donar suport, incentivar-les i promoure-les.