• UABDivulga
02/2014

Destrucció dels "boscos animals" del fons del mar

nudibranqui bosc animal mediterrani
L'anomenat "bosc animal", compost per gorgònies, coralls, esponges i altres organismes que viuen fixos al fons del mar, és un ecosistema amb importants funcions dins el conjunt dels oceans que està en seriós declivi a tot el planeta. La pesca, i concretament la pesca d'arrossegament, és la principal pertorbació d'aquests ecosistemes, ja que "escombra" el fons del mar i el despulla de flora i fauna. Aquest article intenta explicar els principals motius de la seva ràpida desaparició i degradació, així com per què no s'està fent res efectiu per conservar-los.

Ha corregut molta tinta respecte a quines són les pertorbacions que més han afectat l'equilibri marí durant les últimes dècades (i fins i tot segles). Avui podem dir, sense cap dubte, que la pesca és el principal pertorbador dels equilibris entre espècies i del flux d'energia dels ecosistemes. I dins de l'extracció de recursos, la pesca d'arrossegament ha estat, definitivament, la que més mal ha infligit (i segueix infligint) en les últimes tres dècades. Per què? La pesca d'arrossegament neteja el fons i aclareix àmplies àrees no només de fauna vàgil (peixos, cefalòpodes, etc.), sinó de fauna i flora sèssil (gorgònies, coralls, fanerògames marines) que proporcionen complexitat al sistema marí.

El tipus d'impacte a causa de l’art de pesca en el sòl marí depèn de la seva massa, el grau de contacte i la velocitat a què es mou. En determinats llocs, la mitjana d'arrossegament de l'art (Califòrnia) és de 1,5 vegades l'any, amb zones arrossegades fins a tres vegades per any. Les estadístiques suggereixen que s'està escombrant aproximadament un 20% de la plataforma continental cada any, i que hi ha espais en què fins al 80 % de l'àrea és pertorbada durant aquest període. A prop de Hong Kong hi ha zones on l'arrossegament es produeix fins a tres vegades al dia. No se sap amb certesa quanta àrea pertorbada tenim al planeta. Un “escombrat” tan freqüent impedeix qualsevol possible recuperació de la biota marina. Un dels efectes més perniciosos és l'homogeneïtzació del substrat, la seva transformació en una massa uniforme en què algunes espècies oportunistes i de ràpid creixement i cicle de vida campen sense problemes aprofitant la freqüent pertorbació del sistema. S'ha arribat a argumentar que la sobrepesca ha eliminat virtualment els nous depredadors teleostis (peixos), amb el resultat d’un ressorgiment del sistema Mesozoic dominat per equinoderms i crustacis.

Per què pot afectar tant el conjunt dels ecosistemes marins aquest tipus d'activitat? Cal pensar que les espècies que no poden desplaçar-se (sèssils) solen formar “boscos submarins” (vegetals o animals) que proporcionen complexitat (i per tant riquesa) al substrat marí. Altres processos en els quals aquests organismes són molt importants inclouen l'estabilitat del sediment, la terbolesa de l'aigua, el processament de nutrients i carboni, el segrest de contaminants així com el subministrament de fàrmacs i substàncies dedicades a la nutrició (sense oblidar els valors recreatius i estètics).

Moltes d'aquestes espècies es veuen irreversiblement afectades per una pertorbació reiterada com és l'arrossegament, en no poder recuperar-se, perdent-se així tota possibilitat de reclutament i reinserció en el sistema. Es perd l'estructura tridimensional viva que conformen. Les poblacions o “taques” d'aquests organismes poden modificar l'hidrodinamisme en una àmplia escala espacial, influint molt en els fluxos verticals i horitzontals de menjar i larves en el sòl marí. Tant la mida dels organismes com de la “taca” són importants. Aquestes modificacions creen variació en el fons del mar, afegint-hi biodiversitat. Però les seves estructures tridimensionals són molt vulnerables a la pesca d'arrossegament. I aquesta pertorbació no se cenyeix només als hàbitats a poca profunditat, sinó també als coralls profunds que estan sent radicalment transformats. En aquests hàbitats els efectes sobre la biodiversitat són més exacerbats, perquè les espècies són molt longeves i de creixement molt lent, de manera que la creació de l'estructura tridimensional viva pot trigar segles a completar-se i considerar-se madura.

Però no només la pesca d'arrossegament incideix sobre els boscos animals o vegetals del fons del mar: aqüicultura, turisme desmesurat, contaminació puntual, mineria... molts factors alhora que degraden el fons, i que sumats fan poc probable l'existència d'aquestes estructures vives a llarg termini. El pitjor és que no veiem el que passa, en estar fora del nostre abast visual, de manera que la degradació continua davant d'una mirada cega i indiferent...

Més informació.

Sergio Rossi Heras

Referències

Rossi, Sergio. The destruction of the ‘animal forests’ in the oceans: Towards an over-simplification of the benthic ecosystems. Ocean & Coastal Management 84: 77-85. 2013.

 
View low-bandwidth version