UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En els insectes socials, només un o pocs individus d'una colònia s'aparellen i es reprodueixen. La producció de les reines reproductores i de les obreres no-reproductores resulta d'un canvi del desenvolupament a l'estadi larval que està, generalment, regulat per factors ambientals. Seria d'esperar que les obreres influïssin sobre la producció de les dues castes mitjançant el control del desenvolupament de les larves.

La teoria de la selecció de parentiu prediu que la reina actual, les obreres i les larves tenen un creixent interès en la producció de noves reines, suggerint potencials conflictes intracoloniales. Aquests conflictes són resolts, probablement, senyalitzant la presència d'una reina aparellada. Les feromones són, en general, implicades en la resolució del conflicte, però la seva naturalesa química i els seus efectes encara romanen difícils de conèixer.

La present tesi té l'objectiu de caracteritzar els factors socials que regulen la diferenciació de la casta en colònies de formigues. Per a això, hem investigat els mecanismes comportamentals, fisiològics i feromonals que influeixen sobre la producció de reines. La formiga monogínica Aphaenogaster senilis representa un model molt útil. En ella, la reina evita la producció de noves reines mitjançant l'ús de feromones. No obstant això, si la reina desapareix, algunes reines substitutes són produïdes, en molt baix nombre, a partir de les larves diploides totipotents.

En conjunt, aquestes investigacions han confirmat que les obreres i la reina limiten les decisions reproductives de les colònia. Aquesta tesi mostra que la producció de reines està correlacionada amb el nombre d'obreres. El destí de les larves depèn de la realització, a nivell de grup, de les tasques de processament de l'aliment realitzat per les obreres.

També s'ha confirmat que la reina fecundada inhibeix per complet el desenvolupament de les larves en reines. La reina assenyala la seva casta i el seu estat d'aparellament. Sembla que els dimetilalcans, i especialment a dos dimetilalcans específics de la reina, són bons candidats pel senyal de reina.

Aquests resultats són una aportació a la considerable quantitat de treballs que demostren l'important paper dels hidrocarburs cuticulars en la comunicació reina-obrera. Aquesta tesi també es pregunta per la transmissió de les feromones reals, demostrant que els ous posats per la reina no transmeten les feromones reals.

Finalment, vam investigar el paper del comportament de la reina per mantenir el seu monopoli reproductor. Concloem que la presa de decisions col·lectiva sobre la producció de sexuats és conformada, principalment, per la presència i l'estat reproductor d'un individu, la reina.