• UABDivulga
07/2012

Infeccions bacterianes en sang adquirides als hospitals

Un grup d'investigadors de l'Hospital del Mar, centre adscrit a la UAB, han caracteritzat les infeccions en sang de dues espècies del gènere Enterococcus, que els pacients han adquirit durant una estada a l'hospital. Aquesta recerca es divideix en dos línies. Per una banda, aquest estudi ha analitzat un gran nombre de pacients amb infeccions en sang adquirides en l'hospital i ha estudiat els factors que provoquen aquestes infeccions. Per l'altra, també ha estudiat infeccions en sang en pacients amb càncer. Aquests dos estudis permeten triar d'una manera més efectiva quin antibiòtic s'ha  d'utilitzar en els pacients ingressats a l'hospital per tractar amb èxit aquestes infeccions.

Les infeccions adquirides durant una estada a l'hospital són una causa freqüent de l'increment d'aquesta estada, suposant més costos sanitaris i mortalitat. En l'actualitat, l'enterococ és un dels microorganismes implicats amb més freqüència aquest tipus d'infeccions. Sovint aquestes infeccions són difícils de tractar a causa la resistència múltiple d'aquests microorganismes davant els antibiòtics convencionals. La literatura disponible sobre les infeccions produïdes per aquest microorganisme és limitada. Aquest problema està més accentuat quan es tracta de conèixer les característiques d'infeccions produïdes en localitzacions concretes, com pot ser el cas d'infeccions bacterianes a la sang.

És àmpliament conegut que Enterococcus faecalis té una major susceptibilitat a l'ampicil·lina, un antibiòtic, que E. faecium. Com a conseqüència de que la diferència en la susceptibilitat als antimicrobians entre les diferents espècies del gènere Enterococcus pot tenir un impacte en la pràctica assistencial, s'ha realitzat un estudi comparatiu entre les característiques clíniques i microbiològiques i el pronòstic dels pacients amb infeccions bacterianes a la sang per E. faecalis davant E. faecium ja que es desconeix si aquestes característiques són coincidents amb el reportat en la literatura mèdica.

També es va realitzar un estudi similar centrat en els pacients amb càncer amb infeccions en sang i amb aïllament de enterococs sensibles a vancomicina, un altre antibiòtic. Aquest últim és l'únic estudi que s'ha fet fins ara en aquesta població analitzant específicament infeccions bacterianes a la sang per Enterococcus sensibles a vancomicina, els més predominants a Espanya i Europa. El coneixement d'aquests factors pot ser utilitzat com a mecanisme d'alerta per la sospita d'infecció bacteriana a la sang per aquest microorganisme i així poder iniciar un tractament empíric adequat d'hora. El tractament empíric adequat està directament relacionat amb l'augment de supervivència en aquest tipus d'infeccions.

Per respondre a aquests objectius es va realitzar un estudi retrospectiu observacional a l'Hospital del Mar entre l'1 de gener del 2000 i el 31 de desembre de 2006. Es van incloure tots els episodis d'infeccions bacterianes a la sang amb aïllament de E.faecalis o E.faecium en cultius microbiològics de la sang. De cada pacient es van recollir dades demogràfiques, clíniques i bioquímiques a l'ingrés i en la data de realització del cultiu, història d'ingressos previs, unitat d'hospitalització (mèdica, quirúrgica, UCI), possibles factors desencadenants, malalties de base, exposició prèvia a antibiòtics durant l'ingrés actual, característiques microbiològiques i mortalitat.

Es van estudiar un total de 228 episodis d'infecció bacteriana a la sang: 168 de E.faecalis i 60 de E.faecium. Tots els aïllaments de E.faecalis van ser sensibles a ampicil·lina i només el 25% ho va ser en el grup de E.faecium. Hi va haver un únic cas anecdòtic de resistència a vancomicina que es tractava d'una soca de E.faecium. Les variables que es van associar de manera independent a l'adquisició d'infecció bacteriana a la sang per E.faecium quan es van comparar amb aquelles produïdes per E.faecalis van ser:  l'ingrés en una unitat quirúrgica, més de cinc dies de tractament amb cefalosporines o carbapenèmics (altres antibiòtics), l'administració prèvia de penicil·lines, la major gravetat del pacient a l'ingrés i malaltia hepàtica de base.

En el cas de pacients amb càncer, es van analitzar un total de 73 pacients: 54 causats per E.faecalis i 19 causats per E.faecium. En l'estudi, la diabetis del tipus mellitus i exposició prèvia a penicil·lines van ser factors diferencials en el grup de E.faecium. Els factors independents relacionats amb l'aïllament de E.faecium van ser l'exposició prèvia a penicil·lines i la major gravetat del pacient a l'ingrés.

Els resultats d'ambdós estudis són de vital importància a l'hora de triar quin antibiòtic utilitzar en primera línia i de manera empírica en pacients ingressats al nostre hospital i han donat lloc a la modificació dels protocols actuals de tractament empíric de pacients amb infecció adquirida a l'hospital.

David Conde-Estévez

Hospital de Mar

Referències

Conde-Estévez D, Sorli L, Morales-Molina JA, Knobel H, Terradas R, Mateu-de Antonio J, Horcajada JP, Grau S. Differentiating clinical characteristics in bacteriemia caused by Enterococcus faecalis or Enterococcus faecium. Enferm Infecc Microbiol Clin. 2010 Jun-Jul;28(6):342-8.

Conde-Estévez D, Grau S, Albanell J, Terradas R, Salvadó M, Knobel H. Clinical characteristics and outcomes of patients with vancomycin-susceptible Enterococcus faecalis and Enterococcus faecium bacteraemia in cancer patients. Eur J Clin Microbiol Infect Dis. 2011 Jan;30(1):103-8.

 
View low-bandwidth version