UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'evolució històrica específica de cada regió concreta i de la seva relació amb la resta del món constitueix el punt de partida necessari per dur a terme l'anàlisi dels neologismes en llengua xinesa que arriba fins a l'època actual de la globalització. És per això que Wu Chia-hua, de la UAB, inicia la seva tesi doctoral, estructurada en quatre parts, amb una elaboració del marc històric de la Xina, Hong Kong i Taiwan durant els segles XX i XXI i una anàlisi dels processos d'interrelació cultural intra-regionals així com de les principals influències estrangeres en aquestes regions.

A la segona part, s'utilitza una perspectiva lingüística per reconstruir l'evolució de les investigacions realitzades sobre el neologisme, especialment les diferents teories sobre el neologisme en llengua xinesa que debaten la seva definició, la diversitat de tipologies i dels seus principis de formació.

La tercera part, es divideix en tres capítols ben diferenciats cada un dels quals es dedica a una de les tres regions estudiades, és a dir, Xina, Hong Kong i Taiwan. L'objectiu d'aquesta part és analitzar els neologismes en llengua xinesa a partir de diferents variables: en primer lloc, d'acord amb l'evolució històrica de cada localització específica, en segon lloc, en relació a la influència estrangera, com a conseqüència de processos de colonització, aliança o ajuda entre països; finalment abordant la influència exercida per la tecnologia, Internet i la globalització.

La quarta part, consisteix en l'anàlisi comparativa i quantitativa (taules de freqüències) dels neologismes del corpus definit en la part anterior. Igualment s'utilitza una perspectiva diacrònica i diatòpica dels neologismes que inclou aquells que han aparegut a la llengua xinesa des de començament del segle XX fins a l'actualitat, comparant la seva evolució i les peculiaritats, semblances i diferències en la seva formació segons cada regió. La comparació se centra en diferents aspectes com la tipologia, temes conceptuals, categories gramaticals, forma gràfica, fonologia i morfosintaxi, homofonia, préstec, usos i altres aspectes.

En les conclusions d'aquesta investigació s'exposen els resultats obtinguts d'acord amb els objectius plantejats, així com la confirmació de les hipòtesis establertes a l'inici. També es posen en relleu les aportacions realitzades per aquest estudi i s'assenyalen noves línies d'investigació que podrien desenvolupar-se en el futur.