UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La dissecció aòrtica és una malaltia vascular determinada per l'esquinçament de la paret aòrtica i amb una elevada mortalitat. Aquest esquinçament dóna lloc a una porta d'entrada de flux i determina la presència de dos llums de circulació a l'aorta: la veritable llum per on circula el flux que prové de la vàlvula aòrtica i la falsa llum per on circula el flux que entra per la porta d'entrada. El tractament dels pacients i la seva evolució venen determinades per diferents variables: localització de la dissecció, extensió, dimensions i localització de la porta d'entrada i l'hemodinàmia de fluxos de les diferents llums.

La ressonància magnètica (RM), la tomografia computaritzada (TC) i l'ecocardiografia transesofàgica (ETE) presenten la mateixa precisió en el diagnòstic de dissecció aòrtica. En la fase aguda de la malaltia, i com a conseqüència de la seva major disponibilitat, la TC és la tècnica més usada en el diagnòstic de la dissecció. No obstant això, l'ETE és millor que la TC a l'hora de proporcionar informació de l'hemodinàmia dels fluxos i millor que la ressonància a l'hora de determinar les dimensions i la localització de la porta d'entrada. A més, en els darrers anys s'ha desenvolupat l'ecocardiografia transesofàgica tridimensional (ETE-3D) que permet obtenir una major precisió anatòmica en les 3 dimensions de l'espai. No obstant, el paper de l'ETE-3D en la dissecció aòrtica no havia estat validat.

Per tant, l'objectiu del nostre estudi fou determinar el paper de l'ETE-3D en comparació a l'ETE bidimensional en un grup de 26 pacients amb el diagnòstic de dissecció d'aorta crònica. Els resultats obtinguts mitjançant ecocardiografia van ser comparats amb els obtinguts per TC.

L'ETE-3D va identificar la veritable llum de la dissecció en tots els casos essent superior a l'ETE que no va identificar la veritable llum de manera correcta en 3 casos en què la dissecció presentava una distribució espiroïdal. El diàmetre màxim de la porta d'entrada mesurada per ETE-3D va presentar una millor correlació amb TC que l'obtinguda per ETE (0.96 i 0.87, p<0.001, respectivament). L'ETE va infraestimar el diàmetre de la porta d'entrada comparat amb TC (-1.75± 3.28 mm, p<0.01) i no pas l'ETE-3D (-0.20±1.92mm, p: ns). L'àrea de la porta d'entrada mesurada per ETE-3D i TC varen mostrar la millor correlació (r:0.97) i acord (0.05±0.20 cm², p:ns).

Per tant, L'ETE tridimensional proporciona informació addicional a l'ETE bidimensional en pacients amb dissecció aòrtica, particularment en la quantificació de la porta d'entrada. A més, l'ETE-3D permet una millor caracterització morfològica i dinàmica de la dissecció quan la distribució del flap no és uniforme sinó espiroïdal.