• UABDivulga
02/2012

Un mètode més precís per al diagnòstic de la dissecció aòrtica

La dissecció aòrtica és una malaltia vascular en què s'esquinça la paret de l'aorta i que té una elevada mortalitat. Determinar les variables que caracteritzen la dissecció (localització, extensió, dimensions...) condiciona el tractament dels pacients i la seva evolució per la qual cosa és important disposar d'unes bones eines de diagnòstic. Els mètodes tradicionals presenten tots la mateixa precisió però s'usen diferencialment en funció de la fase de la malaltia o del que es vulgui observar. Recentment, s'ha desenvolupat l'ecocardiografia transesofàgica tridimensional que permet obtenir una major precisió anatòmica en les 3 dimensions de l'espai. El paper d'aquesta tècnica en aquesta malaltia no havia estat validat. Investigadors de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron n'han comparat els resultats amb els mètodes tradicionals.

La dissecció aòrtica és una malaltia vascular determinada per l'esquinçament de la paret aòrtica i amb una elevada mortalitat. Aquest esquinçament dóna lloc a una porta d'entrada de flux i determina la presència de dos llums de circulació a l'aorta: la veritable llum per on circula el flux que prové de la vàlvula aòrtica i la falsa llum per on circula el flux que entra per la porta d'entrada. El tractament dels pacients i la seva evolució venen determinades per diferents variables: localització de la dissecció, extensió, dimensions i localització de la porta d'entrada i l'hemodinàmia de fluxos de les diferents llums.

La ressonància magnètica (RM), la tomografia computaritzada (TC) i l'ecocardiografia transesofàgica (ETE) presenten la mateixa precisió en el diagnòstic de dissecció aòrtica. En la fase aguda de la malaltia, i com a conseqüència de la seva major disponibilitat, la TC és la tècnica més usada en el diagnòstic de la dissecció. No obstant això, l'ETE és millor que la TC a l'hora de proporcionar informació de l'hemodinàmia dels fluxos i millor que la ressonància a l'hora de determinar les dimensions i la localització de la porta d'entrada. A més, en els darrers anys s'ha desenvolupat l'ecocardiografia transesofàgica tridimensional (ETE-3D) que permet obtenir una major precisió anatòmica en les 3 dimensions de l'espai. No obstant, el paper de l'ETE-3D en la dissecció aòrtica no havia estat validat.

Per tant, l'objectiu del nostre estudi fou determinar el paper de l'ETE-3D en comparació a l'ETE bidimensional en un grup de 26 pacients amb el diagnòstic de dissecció d'aorta crònica. Els resultats obtinguts mitjançant ecocardiografia van ser comparats amb els obtinguts per TC.

L'ETE-3D va identificar la veritable llum de la dissecció en tots els casos essent superior a l'ETE que no va identificar la veritable llum de manera correcta en 3 casos en què la dissecció presentava una distribució espiroïdal. El diàmetre màxim de la porta d'entrada mesurada per ETE-3D va presentar una millor correlació amb TC que l'obtinguda per ETE (0.96 i 0.87, p<0.001, respectivament). L'ETE va infraestimar el diàmetre de la porta d'entrada comparat amb TC (-1.75± 3.28 mm, p<0.01) i no pas l'ETE-3D (-0.20±1.92mm, p: ns). L'àrea de la porta d'entrada mesurada per ETE-3D i TC varen mostrar la millor correlació (r:0.97) i acord (0.05±0.20 cm2, p:ns).

Per tant, L'ETE tridimensional proporciona informació addicional a l'ETE bidimensional en pacients amb dissecció aòrtica, particularment en la quantificació de la porta d'entrada. A més, l'ETE-3D permet una millor caracterització morfològica i dinàmica de la dissecció quan la distribució del flap no és uniforme sinó espiroïdal.

Referències

"Usefulness of real-time three-dimensional transoesophageal echocardiography in the assessment of chronic aortic dissection". Artur Evangelista, Rio Aguilar, Hug Cuellar, Martin Thomas, Ana Laynez, Jose Rodríguez-Palomares, Patricia Mahía, Teresa Gonzàlez-Alujas, and David García-Dorado. Eur J Echocardiogr (2011) 12 (4): 272-277. doi: 10.1093/ejechocard/jeq191

 
View low-bandwidth version