• UABDivulga
01/2008

Els fils de pesca maten les tortugues

Esòfag d'una tortuga babaua amb un ham clavat
Científics del CRAM i de la UAB han estudiat què succeeix quan una tortuga babau s'empassa un ham. Les seves conclusions són reveladores: en contra del que podríem pensar, l'ham no és la causa directa de la mort de les tortugues. El culpable és el fil de pesca que va unit a aquests hams.

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie de tortuga marina de distribució mundial que es troba amenaçada degut, entre d’altres causes, a l’augment de les captures accidentals per la pesca comercial. Al Mediterrani, anualment te lloc la captura accidental amb els hams de palangre de milers de tortugues, moltes de les quals amb tota probabilitat moren. Aquestes tortugues, quan són capturades, els pescadors les alliberen amb l’ham encara clavat i existeix molt poca informació sobre l’efecte que això pot tenir en la seva supervivència. En un experiment realitzat prèviament amb 11 tortugues que tenien un ham clavat al seu aparell digestiu, es va comprovar que la meitat d’elles l’eliminaven de forma espontània, sense conseqüències negatives aparents.

En aquest treball es descriu les lesions trobades en quatre tortugues babaues ingressades al Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAM), situat a Premià de Mar (Maresme). Els dos primers animals van arribar morts al Centre, degut a la captura amb xarxes de pesca. La primera tortuga presentava un ham clavat a l’esòfag amb una reacció inflamatòria crònica amb fibrosi, i la segona tortuga tenia dos hams clavats, amb inflamació, fibrosi i un granuloma de cos estrany. La tercera tortuga també va ser capturada amb una xarxa, però ingressada amb vida al Centre. L’estudi radiològic va permetre detectar un ham al colon, a prop de la cloaca. Al cap d’una setmana, la tortuga va expulsar-lo de forma espontània per la cloaca. La quarta tortuga, també capturada en una xarxa, va arribar al Centre en estat de shock i va morir al cap de 24 hores. A la necròpsia es va trobar un ham a l’esòfag, amb un fil de 40 cm que produïa un plegament i necrosi intestinal, la qual cosa li va produir la mort. Els hams trobats en tots aquests casos eren més petits dels habitualment utilitzats pel palangre (2-3 cm), pel que deuen provenir de la pesca esportiva o tradicional i no semblen que tinguin conseqüències greus per la vida de les tortugues, sempre i quan el fil sigui tallat el més curt possible.

La detecció d’un ham mitjançant una radiografia, com és el cas de la tortuga 3, no indica necessàriament que aquest estigui clavat, ja que algunes tortugues l’expulsen espontàniament. Per tant, abans d’intervenir quirúrgicament una tortuga, es recomana la realització de dues radiografies en un interval de 72 hores, per comprovar si l’ham s’ha desplaçat. Per contra, les tortugues que tenen un fil llarg a l’ham tenen un pronòstic molt dolent, ja que els moviments de l’aparell digestiu fan transitar el fil caudalment, produint el plegament i necrosi de l’intestí. En aquest treball es clarifiquen els efectes dels hams a l’aparell digestiu de les tortugues babaues i es determina que els efectes letals dels hams són deguts més per l’efecte de tracció del fil que pel mateix ham en sí. La mida de l’ham, la seva localització, la presència o no d’un fil llarg i la tracció que produeix són decisius per la supervivència d’aquests animals.

Ignasi Marco

Servei Ecopatologia Fauna Salvatge

Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

"Fishhook lesions in Loggerhead Sea Turtles" Valente, ALS; Parga, ML; Velarde, R; Marco, I; Lavin, S; Alegre, F;Cuenca, R. JOURNAL OF WILDLIFE DISEASES, 43 (4): 737-741 OCT 2007

 
View low-bandwidth version