UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Diversos equips de recerca d’Artis International i de la UAB han dut a terme estudis sobre conflictes armats al llarg de les darreres dècades, centrats en primera instància en factors culturals i de comportament que poden conduir a l’extremisme violent. S’ha incidit, sobretot, en la força motivadora i combativa dels valors sagrats: els principis morals més resistents i inamovibles davant les formes convencionals de compromís i negociació. Els equips de recerca han establert que els valor sagrats representen un repte immens a l’hora de contrarestar la radicalització amb esforços basats en incentius materials o en sancions, tot estudiant el seu paper en conflictes d’alta intensitat com, per exemple, la confrontació crònica entre Israel i Palestina i també el sorgiment i els diversos escenaris d’actuació de l’organització califal ISIS, a l’Irak i a Síria. 

L’objectiu primordial d’aquestes indagacions és intentar millorar la comprensió dels fonaments psicològics i neurocognitius dels processos de radicalització dels joves combatents i dels simpatizants, en entorns propers i llunyans al conflicte, per tal de trobar maneres per interactuar amb ells i afavorir els acostaments efectius vers una desradicalització sempre difícil.  

A la recerca que ara publica la Royal Society Open Science es va estudiar, amb tècniques de neuroimatge, el cervell de 30 joves d’origen paquistanès mentre responien qüestions sobre la defensa de valors sagrats i no sagrats. La mostra va ser reclutada a Barcelona al llarg d’un treball etnogràfic de dos anys sencers (2014-2016), que requerí entrevistes en profunditat a més d’un centenar d’individus. Tots els que passaren pels escàners es manifestaren simpatitzants de l’organització radical jihadista Lashkar-et-Taiba, responsable dels atemptats de Bombai de 2008 i de l’atac al Parlament indi del 2001. 

Un primer experiment es va centrar en identificar les variacions d’activitat neural implicades en processar valors sagrats versus no sagrats, tot enregistrant el treball cerebral en temps real. Cada individu va ser exposat a un conjunt d’afirmacions, algunes relacionades amb els valors sagrats (p.e. maneres d’exposar el profeta Mahoma o l’estatus del Caixmir) i d’altres de la seva cultura, però sense aquesta vàlua. Tots van ser preguntats sobre la disposició a lluitar i morir per defensar cadascun dels  valors. 

Un segon experiment examinà els efectes de la influència de l’opinió de l‘entorn social proper, sobre el grau de disposició a lluitar i morir pels mateixos valors, mentre es registrava novament l’activitat cerebral. Per  tant, els subjectes eren exposats als mateixos valors sagrats però davant cada opció s’hi afegia la mitjana de la disposició a lluitar i morir de la comunitat paquistanesa propera. Els participants eren confrontats a l’opinió (fictícia) de l’entorn, que podia contradir, igualar o excedir la seva pròpia propensió a lluitar i morir en defensa de cada valor.

Tal com calia esperar, la convicció de lluitar i morir fou molt més intensa quan s’invocà el combat pels valors sagrats. Les anàlisis detectaren diferències discernibles en l’activitat cerebral, en funció de si els participants manifestaven disposició al sacrifici màxim davant valors sagrats o no sagrats. Diverses àrees del cervell relacionades amb la presa de decisions enraonades i de cost-benefici, com l’escorça prefrontal dorsal lateral (dlPFC), la circumvolució frontal inferior (IFG) i zones de l’escorça parietal, van mostrar una activitat reduïda en invocar el combat pels valors sagrats. A més, les decisions davant aquesta mena de valors es prenien molt més ràpidament.

El processament dels valors sagrats opera, per tant, tot atenuant les facultats deliberatives del cervell, a l’hora que promou una resposta molt més veloç. Això implica una presa de decisions més automàtica i menys basada en el càlcul, la ponderació i les consideracions reflexives. 

Les dades del segon experiment suggeriren que la disposició a lluitar i morir podia moderar-se i virar vers la ponderació, quan l’opinió manifestada pels membres de la comunitat més propera era d’aquest signe. A més, la neuroimatge detectà una major activitat a la dlPFC, fet que suggereix que la influència de l’entorn social pot afavorir un decantament vers una presa de decisions més deliberativa, amb una minva de la disposició a la violència i a l’autosacrifici.

L’estudi proporciona, per tant, indicis neurocognitius ben aprofitables sobre com el cervell radicalitzat processa l’adopció d’opcions violentes. Palesa, de fet, les limitacions dels procediments de resolució de conflictes basats, només, en la persuasió derivada del cost-benefici (incentius econòmics o materials, penes de presó o altres mesures d’imposició de costos). Les troballes suggereixen que tots aquests enfocaments van dirigits a processos de decisió que són clarament atenuats o silenciats quan s’invoca la lluita pels valors sagrats.

Tot i que es coneix que els valors sagrats són força encapsulats i resistents a la influència de l’opinió de l’entorn, les troballes indiquen que aquest factor pot treballar-se de cara a intentar reduir la temptació de la violència. El fet que les facultats cerebrals deliberatives es reforcin en invocar les actituds dels coneguts més propers suggereix una via d’actuació vers la mitigació de la voluntat de lluitar i morir pels valors sagrats a través de la família, els amics i el grups comunitaris.