UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Actualment, la generació de residus ramaders provoca problemes de contaminació a tot el món. Una de les tecnologies més adequades per al tractament d’aquests residus és el compostatge, especialment en grans instal·lacions (Imatge 1), que permet transformar aquests residus en un material que pot ser aprofitat de forma beneficiosa com a adob orgànic i substituir els fertilitzants minerals d’origen químic.
 
Imatge 1: Granja d’aviram.
 
El treball realitzat en col·laboració entre investigadors de l’INTA-Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria de l’Argentina i el Grup de Compostatge de la UAB ha tingut com a objectiu l’avaluació del procés de compostatge de fems d’aus (gallinasses) barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Es van preparar dues mescles amb panotxes de blat de moro pelat, serradures i fems, que actuaven com a cosubstrats de les gallinasses en diferent proporció.
 
Les variables de seguiment del procés van mostrar tendències similars durant el procés de compostatge per a tots els tractaments, obtenint-se un producte final de característiques molt adequades per al seu ús com a adob en agricultura ecològica, especialment pel seu contingut d’elements fertilitzants com el nitrogen o l’estabilitat i maduresa mesurades amb tècniques respiromètriques i assajos de germinació (Imatge superior esquerra).
 
Com a conclusió, es va observar que fins a un contingut de 60% de fems d’aus de corral a la barreja no afecta el procés de compostatge. Al mateix temps, es va constatar l’efecte positiu que tenia el compost en horticultura, en assajos amb Salvia splendens i Impatiens walleriana, conegudes normalment com alegries i coral·lins (Imatge 2).
 
Imatge 2: Alegries i coral·lins adobats amb el compost obtingut a l’estudi.
 
Finalment, es pot afirmar que aquests residus es poden valoritzar en forma de compost, tancant així el cicle de nutrients biogeoquímics.
 
Imatge superior esquerra: Compost obtingut a partir de fems d’aviram.