UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Encara que la teoria de l'evolució cultural prediu quines són les estratègies d'aprenentatge social que la gent utilitza, fins ara s'ha destacat menys les diferències en la selecció d'una estratègia o una altra a través del cicle de vida.

En aquest estudi treballem entre els Jenu Kuruba, una comunitat tribal al sud de l'Índia per veure si les estratègies d'aprenentatge social canvien a través del cicle de vida. L'estudi es basa en l'assumpció que en mesurar la variació en el coneixement i les habilitats pràctiques de gent en diferents grups d'edat podem inferir quines són les diferents estratègies d'aprenentatge social.

Treballem amb nens i adults de cinc comunitats documentant el procés d'acumulació de coneixement local, especialment el coneixement necessari per a la recol·lecció de mel silvestre. Estudiem els patrons d'aprenentatge en diferents moments del cicle de vida combinant mesures sobre el coneixement teòric (per exemple, identificació d'abelles, usos de diferents mels), amb mesures de quatre habilitats pràctiques necessàries per a la recol·lecció de mel (per exemple, pujar a un arbre, fer una torxa amb molt fum).

Trobem que (1) la majoria dels coneixements relacionats amb la recol·lecció de mel és adquirida abans dels 20 anys d'edat, a partir d'aquesta edat, l'aprenentatge social funciona principalment per actualitzar la informació, (2) de mitjana, el grup de més edat és el grup amb major coneixement, encara que les persones amb més coneixements o habilitats no eren necessàriament les persones més grans, (3) el temps que pren adquirir una nova habilitat varia amb l'edat de la persona que vol aprendre, i ( 4) els nens tendeixen a aprendre dels pares quan són joves, però a mesura que creixen, l'aprenentatge tendeix a venir de persones que no són de la família.

Aquest estudi demostra que per entendre els processos de canvi cultural és fonamental entendre millor com les estratègies d'aprenentatge social varien a través del cicle de vida de les persones.