UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La queratoconjuntivitis infecciosa és una malaltia ocular freqüent en les ovelles i les cabres domèstiques, tot i que també ho és en els caprins salvatges, com l’isard alpí (Rupicapra rupicapra), l’íbex (Capra ibex), el mufló (Ovis orientalis musimon) i el tahr (Hemitragus jemlahicus). La malaltia en l’isard dels Alps es coneix des de principis del segle XX, quan es va descriure la primera epidèmia. Aquest procés es caracteritza per la inflamació de les estructures oculars, sovint produint la ceguesa de l’animal i la seva mort, degut a les dificultats en trobar aliment o degut a que s’estimben pels penya-segats d'alta muntanya. La major part dels estudis realitzats als Alps, han identificat Mycoplasma conjunctivae com l’agent causal de la malaltia. Als Pirineus, la queratoconjuntivitis infecciosa es va descriure per primera vegada en l’isard (Rupicapra pyrenaica) l’any 1952. Des d’aleshores, s’han produït nombrosos brots de malaltia, però no s’ha pogut determinar amb precisió l’agent causal. També s’ha descrit aquest procés en d’altres poblacions d’isards de la Península Ibèrica, com ara les que habiten la Cordillera Cantàbrica.

Durant els anys 2006 y 2007, des del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS), van estudiar cinc isards i un mufló amb símptomes de queratoconjuntivitis, tals com ceguesa, opacitat i ulceració corneals. Els cinc isards provenien de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran, a les comarques de la Vall d’Aran i Pallars Sobirà, mentre que el mufló provenia de la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases, a la comarca del Ripollès. Es va identificar M. conjunctivae en tres dels cinc isards i en el mufló, mitjançant tècniques de reacció en cadena de la polimerasa (TaqMan PCR). L’estudi molecular realitzat posteriorment, indica que els tres microorganismes aïllats dels isards formen un grup diferenciat de l’aïllat del mufló. Aquesta és la primera descripció de M. conjunctivae en l’isard dels Pirineus i corrobora la hipòtesi de que aquest microorganisme pot ser la causa primària de la malaltia en d’altres indrets, a més dels Alps.

Com que periòdicament es produeixen epidèmies de queratoconjuntivitis infecciosa en els isards dels Pirineus, per intentar el control de la malaltia són necessaris estudis etiològics, epidemiològics i immunològics no només en els ungulats salvatges, sinó també en els ungulats domèstics que comparteixen l’hàbitat. Caldria aclarir si existeixen relacions epidemiològiques d’aquesta infecció entre les diferents espècies domèstiques i salvatges.