Detecten Hepatozoon sp. en una colònia felina de Barcelona
En un estudi realitzat pel Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la UAB, amb el suport del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, s’ha detectat la presència d’Hepatozoon sp. en colònies de gats de carrer. Un fet important donat que és el primer cop que aquests paràsits intracel·lulars són identificats en felins del nord d’Espanya, i perquè, a més a més, evidencia la importància d’establir programes sanitaris que permetin detectar i controlar malalties que puguin afectar tant a altres animals com a la salut pública. De moment es desconeix el mecanisme de transmissió d’aquest hemoparàsit, però se sap que no és tan virulent com el que afecta a la espècie canina.
Els gats –sovint procedents d’abandonaments- solen constituir colònies felines atès el seu caràcter social. Aquestes colònies felines, especialment a les grans ciutats, poden adquirir importants dimensions la qual cosa fa necessari l’establiment de programes sanitaris que permetin la detecció de malalties que poden tenir repercussions tant a nivell de sanitat animal com de salut pública.
En el marc dels controls sanitaris que hem portat a terme a les colònies felines amb el suport del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, es detectà la presència d’Hepatozoon sp. Els protozous del gènere Hepatozoon són paràsits hemàtics intracel·lulars que poden infectar una àmplia varietat d’hostes. La hepatozoonosi canina és un procés ben reconegut en gossos i a Europa està causada per l’Hepatozoon canis. A la nostra zona, la transmissió es produeix quan paparres de l’espècie Rhipicephalus sanguineus, la paparra marró del gos, infectades amb el paràsit són ingerides per l’hoste.
La detecció de Hepatozoon sp. en gats ha estat una troballa en el marc de programes sanitaris que s’estan desenvolupant en gats de carrer. Aquesta és la primera vegada que Hepatozoon sp. és identificat en gats al nord d’Espanya. Ara bé, la espècie d’Hepatozoon aïllada en els gats difereix molt de l’H. canis que afecta al gos no només des d’un punt de vista genètic sinó també pel que fa a la virulència.
La identificació del paràsit s’ha realitzat en base a tècniques moleculars; de moment no ha estat possible la seva observació i identificació mitjançant procediments parasitològics estàndard com ara la visualització microscòpica. Cap dels animals positius mostrava simptomatologia clínica, la qual cosa podria evidenciar la baixa virulència del paràsit en aquesta espècie. Tampoc s’ha pogut establir cap relació estadísticament significativa amb l’estatus d’infecció per Leucèmia Felina i/o Immunodeficiència Felina, dues malalties infeccioses comuns en el gat.
D’altra banda, nombrosos dubtes resten pel que fa a la transmissió, donat que si bé sembla ser que Hepatozoon en carnívors es transmet per paparres, no s’haurien de descartar altres vectors potencials com ara les puces. Conèixer el mecanisme de transmissió d’aquest hemoparàsit ajudarà a entendre millor aquesta parasitosi.
Referències
A. Ortuño. J. Castellà. A. Criado-Fornelio, A. Buling, J.C. Barba-Carretero. The Veterinary Journal, 2008 jul, 177 Issue 1. Epub 2007 Jun6 doi 10.1016/j.tvjl.2007.04.009
