• UABDivulga
01/2009

Inervació del múscul puborectal

Exemple de potencial d'acció

Mitjançant electromiografia, una prova mèdica no invasiva que permet l'estudi de la inervació muscular, s'han pogut investigar les causes de la incontinència anal. El múscul puborectal és el principal component del diafragma muscular que suporta el pes de les nostres vísceres abdominals, i és un dels factors fonamentals responsables de la continència anal. Malgrat la seva importància mèdica, no es coneixien els seus punts d'inervació, és a dir el lloc on el nervi activa el múscul. Fins al moment, se sabia que les fibres nervioses procedents dels segments sacres controlaven el seu moviment, i que un traumatisme pelvià podia fer malbé el nervi per estirada. Ara, mitjançant un sistema de vuit elèctrodes de superfície col·locats sobre el dit índex, s'ha determinat que l'inervació del múscul puborectal és bilateral, amb punts d'activació independents de la part esquerra i dreta. D'aquesta manera, es pot determinar la presència i el nivell de lesió neurològica en pacients amb incontinència anal.

La cavitat abdominal està tancada per baix per un sòl de múscul estriat que subjecta el pes de les vísceres abdominals. Aquest diafragma muscular permet la comunicació externa de l'aparell digestiu, reproductor i urinari, i la seva disfunció pot donar lloc a problemes clínics importants com la incontinència urinària o fecal. El component principal d'aquest diafragma muscular és el múscul puborectal, un llaç muscular amb dos fascicles paral·lels ben desenvolupats que s'insereixen anteriorment al pubis i s'ajunten en un rafe posterior darrere del recte. La contracció del múscul puborectal ve controlada per nervis dels segments sacres, que es poden fer malbé per estirada si es produeix una compressió abdominal forçada, com en el part o en la defecació forçada. Malgrat la seva rellevància clínica, no es coneixen els punts d'inervació del múscul puborectal.

L'electromiografia amb múltiples elèctrodes de superfície permet identificar potencials d'acció d'unitats motrius inervadas per una mateixa fibra nerviosa. Aquests potencials d'acció s'originen en el punt d'inervació muscular i es propaguen al llarg de fibres musculars. Utilitzant un muntatge de vuit elèctrodes sobre el dit índex s'ha realitzat un mapatge de la propagació de potencials d'acció en tres punts del múscul puborectal: fascicle dret, fascicle esquerre i rafe posterior accedits per via intrarectal transanal. En subjectes sans la majoria dels potencials d'acció en ambdós fascicles té una propagació anteroposterior. El que indica que el múscul puborectal té una inervació bilateral amb punts d'inervació localitzats ventralment respecte a l'anus. Al rafe posterior els potencials d'acció tenen una propagació en ambdós sentits, la qual cosa indica una interconnexió de les vies d'inervació. Amb aquesta tecnologia s'ha demostrat una asimetria a l'inervació i una disminució de l'amplitud dels potencials d'acció en pacients amb incontinència anal, la qual cosa indica un dany neurològic.

Registre electromiogràfic del múscul puborectal transrectal.

És interessant que també alguns pacients amb restrenyiment presenten signes d'alteració de l'inervació, que podrien ser l'origen del seu problema. L'evolució de l'inervació puborectal de forma no invasiva amb elèctrodes de superfície per via transanal ajuda a determinar les causes de les alteracions del sòl pèlvic.

Cescon C, Bottin A, Fernández-Fraga X, Azpiroz F i Merletti R.

Universitat Autònoma de Barcelona i UD de Medicina de la Vall d'Hebron

Referències

Cescon C, Bottin A, Fernández-Fraga X, Azpiroz F, Merletti R. Detection of individual motor units of the puborectalis muscle by non-invasive EMG electrode arrays. J Electromyogr Kinesiol 18(3):382-389, 2008. PMID: 17291780.

 
View low-bandwidth version