Organització de nanopartícules de platí polifluorades
Les nanopartícules metàl·liques són de gran interès degut a la seva mida en l'escala nanomètrica, que els confereix noves propietats, diferents de les del metall en estat pur. En aquest treball s'han preparat i caracteritzat materials formats de nanopartícules de platí estabilitzades per un compost amb un alt contingut en fluor que s'organitzen en superestructures allargades (bastonets o filaments). Aquesta organització és el resultat de la combinació de dos factors: a) un mètode de síntesi que permet un bon control de la mida de partícula, l'aproximació organometàl.lica; b) l'ús, com a agent estabilitzant, d’un compost polifluorat capaç d'autoorganitzar-se.
Les nanopartícules metàl·liques sónn partícules d'entre 1 i 50 nm de diàmetre envoltades d'una capa d'estabilitzant per tal d'evitar la seva aglomeració. Tenen aplicacions en àrees tals com la òptica, el magnetisme i la catàlisi. Si es fan servir estabilitzants amb propietats particulars, aquestes propietats es poden transferir a les nanopartícules. Així, les nanopartícules metàl·liques estabilitzades per compostos amb un alt contingut de fluor són solubles en dissolvents fluorats i es poden utilitzar en catàlisi bifàsica orgànico-fluorada.
Les propietats físiques i químiques d'aquestes nanostructures depenen de la seva forma i de la seva mida. Per aquest motiu cal trobar mètodes de síntesi que permetin un bon control de la seva morfologia. L'aproximació organometàl·lica, desenvolupada per Bruno Chaudret i col·laboradors, és una bona elecció i consisteix en la descomposició de complexos organometàl·lics en condicions suaus mitjançant un gas reactiu (hidrògen o monòxid de carboni).
Figura 3. Imatges de Microscòpia Electrònica d'Escombrat de les estructures tipus filament.
En el treball descrit en aquest article s'han combinat els compostos polifluorats com a estabilitzants amb el mètode de l'aproximació organometàl·lica (seguint dues vies diferents), i s'han obtingut nanopartícules d'aproximadament 2 nm de diàmetre organitzades en superestructures de tipus bastonet o filament de forma molt regular i precisa (figures 2 i 3). Els materials obtinguts s'han caracteritzat per microscòpia electrònica de transmissió i d'escombrat, i per difusió de raig X a grans i petits angles, confirmant l'organització de les nanopartícules.
En aquest cas concret les estructures observades s'expliquen tant per la coordinació del gas reactiu a la superfície de les nanopartícules com per la organització de l'estabilitzant en el medi de reacció.
Referències
Formation of nanocomposites of platinum nanoparticles embedded into heavily fluorinated aniline and displaying long range organization. Mar Tristany, Marcial Moreno-Mañas, Roser Pleixats, Bruno Chaudret, Karine Philippot, Philippe Dieudonné, Pierre Lecante. J. Mater. Chem. 2008, 18, 660-666.
