Residus biològics
Introducció
La manipulació d’organismes genèticament modificats (OGM) o de patògens naturals genera uns residus que, d'acord amb les disposicions legals, han de ser inactivats i eliminats de tal manera que no puguin causar dany als éssers vius o al medi ambient.
Per saber-ne més:
- Arbre de decisions per a residus biològics
- Gestió de residus biològics de laboratori
- Decontamination and waste management (WHO 2020)
- Safe management of wastes from healthcare activities (2nd ed. WHO 2015)
- Compendium of technologies for treatment/destruction of healthcare waste (UNEP 2012)
Considerem residus biològics no bioperillosos aquells que són o contenen AB de grup 1 i que, per tant, tenen una capacitat molt reduïda d'induir o produir una infecció, una al·lèrgia o una toxicitat als éssers vius (humans, animals o vegetals) i que no suposen cap perill per al medi ambient.
Són residus biològics bioperillosos els residus que siguin o continguin AB de grup 2 de perillositat o superior i, per tant, amb capacitat de produir una infecció, una al·lèrgia o una toxicitat als éssers vius, o que siguin perillosos per al medi ambient. També s'hi inclouen els organismes genèticament modificats (OGM) de qualsevol grup.
Per saber-ne més:
La inactivació és una estratègia de minimització de residus i, per tant, redueix els riscos, millora la seguretat i protegeix el medi ambient. Els residus biològics es poden inactivar mitjançant mètodes físics o químics.
|
|
MÈTODES |
TIPUS DE RESIDU |
|
FÍSICS |
- Calor humida (autoclau) |
- Cultius sòlids i líquids - Mostres de diagnòstic - Material termoresistent - Vegetals |
|
- Calor seca (incineració) |
- Animals d’experimentació - Mostres de patologia - Restes humanes - Mostres amb prions (MER) - Filtres HEPA |
|
|
QUÍMICS |
- Clor i derivats |
- Cultius líquids en petites quantitats - Superfícies i equips contaminats - Llavors d'OGM - Biotoxines |
|
- Àlcalis (>pH11) |
|
|
|
- Hidròlisi alcalina |
|
Per a les operacions estàndards de càrrega, selecció de cicle i descàrrega de l'autoclau podeu consultar el document “Tractament de residus bioperillosos a l’autoclau”. Per a l’operativa específica de cada autoclau cal seguir les instruccions definides pel fabricant.
Per saber-ne més:
Per saber quin procediment d’eliminació s’ha d’aplicar a un determinat residu biològic cal saber respondre a les preguntes següents:
— És bioperillós?
— És líquid o sòlid?
— Té un volum i una concentració alts?
— Té un risc biològic baix, moderat o alt?
— Té normativa específica aplicable?
— Quin tractament (químic o físic) ha rebut?
— Aquest tractament en garanteix la innocuïtat?
Els residus biològics no bioperillosos són eliminats com residus banals excepte aquells que tinguin la condició de residu especial (ex. cadàvers i restes humanes, cadàvers i restes d’animals d’experimentació o domèstics no infectats, amb contaminació química i/o radioactiva, etc.).
A la UAB, i sempre que sigui possible, els residus bioperillosos han de ser inactivats (inclosos els agents del grup I, no OGM, especialment si el volum i la concentració són alts) abans de ser eliminats com a banals (reclassificació) i condicionats de manera que no es produeixin alarmes innecessàries (contenidor opac, resistent, tancat, i etiqueta de residu no bioperillós). Aquells residus que no poden ser inactivats amb garanties (ex. material tallant o punxant, carcasses, MER, òrgans i teixits infectats, etc.) o que procedeixen d’instal·lacions de NCB3 han de ser tractats externament per un gestor acreditat per l’autoritat competent.
Per saber-ne més:
Etiquetes