Residus biològics

Introducció

Residus biològics

La manipulació d’organismes genèticament modificats (OGM) o de patògens naturals genera uns residus que, d'acord amb les disposicions legals, han de ser inactivats i eliminats de tal manera que no puguin causar dany als éssers vius o al medi ambient.

Per saber-ne més:

  1. Arbre de decisions per a residus biològics 
  2. Gestió de residus biològics de laboratori 
  3. Decontamination and waste management (WHO 2020)
  4. Safe management of wastes from healthcare activities. 2nd ed. WHO 2015

Considerem residus biològics no bioperillosos aquells que són o contenen AB de grup 1 i que, per tant, tenen una capacitat molt reduïda d'induir o produir una infecció, una al·lèrgia o una toxicitat als éssers vius (humans, animals o vegetals) i que no suposen cap perill per al medi ambient.

Són residus biològics bioperillosos els residus que siguin o continguin AB de grup 2 de perillositat o superior i, per tant, amb capacitat de produir una infecció, una al·lèrgia o una toxicitat als éssers vius, o que siguin perillosos per al medi ambient. També s'hi inclouen els organismes genèticament modificats (OGM) de qualsevol grup.

Per saber-ne més:

La inactivació és una estratègia de minimització de residus i, per tant, redueix els riscos, millora la seguretat i protegeix el medi ambient. Els residus biològics es poden inactivar mitjançant mètodes físics o químics.
 

 

MÈTODES

TIPUS DE RESIDU

FÍSICS

- Calor humida (autoclau)

- Cultius sòlids i líquids

- Mostres de diagnòstic

- Material termoresistent

- Vegetals

- Calor seca (incineració)

- Animals d’experimentació

- Mostres de patologia

- Restes humanes

- Mostres amb prions (MER)

- Filtres HEPA

QUÍMICS

- Clor i derivats

- Cultius líquids en petites quantitats

- Superfícies i equips contaminats

- Llavors d'OGM

- Biotoxines

- Àlcalis (>pH11)


- Efluents líquids
 

- Hidròlisi alcalina


- Cadàvers animals
 


Per a les operacions estàndards de càrrega, selecció de cicle i descàrrega de l'autoclau podeu consultar el document “Tractament de residus bioperillosos a l’autoclau”. Per a l’operativa específica de cada autoclau cal seguir les instruccions definides pel fabricant.

Per saber-ne més:

  1. Indicadors per al control d’esterilització
  2. Desinfectants químics més comuns

Per saber quin procediment d’eliminació s’ha d’aplicar a un determinat residu biològic cal saber respondre a les preguntes següents:

— És bioperillós?
— És líquid o sòlid?
— Té un volum i una concentració alts?
— Té un risc biològic baix, moderat o alt?
— Té normativa específica aplicable?
— Quin tractament (químic o físic) ha rebut?
— Aquest tractament en garanteix la innocuïtat?

Els residus biològics no bioperillosos són eliminats com residus banals excepte aquells que tinguin la condició de residu especial (ex. cadàvers i restes humanes, cadàvers i restes d’animals d’experimentació o domèstics no infectats, amb contaminació química i/o radioactiva, etc.).

A la UAB, i sempre que sigui possible, els residus bioperillosos han de ser inactivats (inclosos els agents del grup I, no OGM, especialment si el volum i la concentració són alts) abans de ser eliminats com a banals (reclassificació) i condicionats de manera que no es produeixin alarmes innecessàries (contenidor opac, resistent, tancat, i etiqueta de residu no bioperillós). Aquells residus que no poden ser inactivats amb garanties (ex. material tallant o punxant, carcasses, MER, òrgans i teixits infectats, etc.) o que procedeixen d’instal·lacions de NCB3 han de ser tractats externament per un gestor acreditat per l’autoritat competent.

Per saber-ne més:


Etiquetes

  1. Residu no perillós
  2. Residu no bioperillós
  3. Residu bioperillós
  4. Filtres HEPA tractats
  5. Equips de laboratori a deixalleria