Residus biològics

Introducció

Residus biològics

La manipulació d’organismes genèticament modificats (OGM) o de patògens naturals genera uns residus que, d'acord amb les disposicions legals, han de ser inactivats i eliminats de tal manera que no puguin causar dany als éssers vius o al medi ambient.

Per saber-ne més:

  1. Arbre de decisions per a residus biològics 
  2. Gestió de residus biològics de laboratori 
  3. Safe management of wastes from healthcare activities. 2nd ed. WHO 2015

Considerem residus biològics no bioperillosos aquells que són o contenen AB de grup 1 i que, per tant, tenen una capacitat molt reduïda d'induir o produir una infecció, una al·lèrgia o una toxicitat als éssers vius (humans, animals o vegetals) i que no suposen cap perill per al medi ambient.

Són residus biològics bioperillosos els residus que siguin o continguin AB de grup 2 de perillositat o superior i, per tant, amb capacitat de produir una infecció, una al·lèrgia o una toxicitat als éssers vius, o que siguin perillosos per al medi ambient. També s'hi inclouen els organismes genèticament modificats (OGM) de qualsevol grup.

Per saber-ne més:

La inactivació és una estratègia de minimització de residus i, per tant, redueix els riscos, millora la seguretat i protegeix el medi ambient. Els residus biològics es poden inactivar mitjançant mètodes físics o químics.
 

 

 

MÈTODES

TIPUS DE RESIDU

FÍSICS

- Calor humida (autoclau)

- Cultius sòlids i líquids

- Mostres de diagnòstic

- Material termoresistent

- Vegetals

- Calor seca (incineració)

- Animals d’experimentació

- Mostres de patologia

- Restes humanes

- Mostres amb prions (MER)

- Filtres HEPA

QUÍMICS

- Clor i derivats

- Cultius líquids en petites quantitats

- Superfícies i equips contaminats

- Llavors d'OGM

- Biotoxines

- Àlcalis (>pH11)


- Efluents líquids
 

- Hidròlisi alcalina


- Cadàvers animals
 


Per a les operacions estàndards de càrrega, selecció de cicle i descàrrega de l'autoclau podeu consultar el document “Tractament de residus bioperillosos a l’autoclau”. Per a l’operativa específica de cada autoclau cal seguir les instruccions definides pel fabricant.

Per saber-ne més:

  1. Indicadors per al control d’esterilització
  2. Desinfectants químics més comuns

Per saber quin procediment d’eliminació s’ha d’aplicar a un determinat residu biològic cal saber respondre a les preguntes següents:

— És bioperillós?
— És líquid o sòlid?
— Té un volum i una concentració alts?
— Té un risc biològic baix, moderat o alt?
— Té normativa específica aplicable?
— Quin tractament (químic o físic) ha rebut?
— Aquest tractament en garanteix la innocuïtat?

Els residus biològics no bioperillosos són eliminats com residus banals excepte aquells que tinguin la condició de residu especial (ex. cadàvers i restes humanes, cadàvers i restes d’animals d’experimentació o domèstics no infectats, amb contaminació química i/o radioactiva, etc.).

A la UAB, i sempre que sigui possible, els residus bioperillosos han de ser inactivats (inclosos els agents del grup I, no OGM, especialment si el volum i la concentració són alts) abans de ser eliminats com a banals (reclassificació) i condicionats de manera que no es produeixin alarmes innecessàries (contenidor opac, resistent, tancat, i etiqueta de residu no bioperillós). Aquells residus que no poden ser inactivats amb garanties (ex. material tallant o punxant, carcasses, MER, òrgans i teixits infectats, etc.) o que procedeixen d’instal·lacions de NCB3 han de ser tractats externament per un gestor acreditat per l’autoritat competent.

Per saber-ne més:


Etiquetes

  1. Residu no perillós
  2. Residu no bioperillós
  3. Residu bioperillós
  4. Filtres HEPA tractats
  5. Equips de laboratori a deixalleria