Avaluació del risc biològic

Introducció

jerarquia del control del risc biològic

L'avaluació del risc biològic és un dels principis clau de la bioseguretat. És el procés que es fa servir per identificar les característiques de perillositat d'un organisme infecciós, les activitats que podrien donar lloc a una exposició, la probabilitat de contraure una malaltia després d'una exposició, i les conseqüències derivades d'una infecció. L'avaluació de riscos proporciona la informació necessària per determinar les mesures de bioseguretat adequades (especificitats d'instal·lacions, pràctiques microbiològiques, equips de seguretat, etc.).

Quan es realitza una avaluació del risc qualitativa, en primer lloc, s’han d’identificar i valorar tots els perills i factors de risc per a la salut i el medi ambient. Un perill té el potencial de causar un dany i els factors de risc es caracteritzen per la seva capacitat per augmentar o disminuir aquest risc. En aquells casos en què no es disposa de la informació completa sobre aquests factors és convenient adoptar una posició conservadora aplicant el principi de precaució que ens diu que «quan una activitat és potencialment perillosa per a la salut i/o el medi ambient s’han de prendre les mesures preventives necessàries encara que les relacions causa-efecte no hagin estat establertes científicament». En el cas de treballs amb OGM s’ha d’observar també el principi de «cas per cas», que obliga a fer una avaluació dels riscos associats als OGM per a cada cas, i el principi de «pas per pas», que suposa que únicament es procedirà a l’alliberament d’OGM quan l’avaluació de les etapes anteriors reveli que es pot passar a l’etapa següent sense riscos (Llei 9/2003).

Què cal fer?

Bàsicament, l'avaluació del risc biològic es pot fer en cinc etapes. L'IP és el responsable d'avaluar el risc d'un determinat procediment experimental, establir el nivell de bioseguretat necessari i, mitjançant la declaració d'activitats, presentar el resultat de l'avaluació al CBS-UAB perquè el revisi.

Per saber-ne més:

  1. Elements per a l'avaluació del risc biològic
  2. Directrices para evaluar el riesgo biológico (INSST)
  3. Risk assessment (WHO 2020)
  4. Local Risk Assessment (PHAC 2017)
  5. Assessing the Security Implications of Genome Editing Technology (2017)
  6. Laboratory-Acquired Infection (LAI) Database (ABSA)
  7. Classificació de les activitats amb organismes naturals
  8. Classificació de les activitats amb OGM
  9. Classificació activitats amb línies cel·lulars i teixits
  10. Sistemes biològics de contenció

Els microorganismes es poden classificar en diferents grups de perillositat en funció dels factors següents:

  • la patogenicitat i la virulència;
  • la dosi infecciosa;
  • la via de transmissió;
  • l’existència de vectors i reservoris;
  • el període d’incubació;
  • la producció de toxines i/o al·lèrgens;
  • els cicles de reproducció i estructures de supervivència;
  • el rang d’hoste (ex. humà, zoonòtic, fitopatogen) i transmissibilitat (ex. persona-persona, animal-persona);
  • l’endemicitat;
  • la modificació genètica;
  • el grau d’immunitat natural o adquirida de l’hoste;
  • el grau de resistència ambiental (p. ex. dessecació, desinfecció, antibiòtics);
  • l’existència de profilaxi (p.ex. vacuna) i tractament post-exposicional;
  • l’existència de seqüències oncogèniques;
  • la producció de virus per línies cel·lulars;
  • les propietats parasitàries;
  • la rellevància clínica o l’impacte econòmic de la introducció o alliberament al medi.

En aquesta classificació es pressuposa l’existència de circumstàncies normals a la instal·lació, els possibles efectes sobre individus sans, o volums de cultiu propis de procediments experimentals o de diagnòstic.

Sistemes de classificació segons la perillositat:

  1. Risk Group Database (ABSA)
  2. ePATHogen-risk group database (PHAC)
  3. Belgian classification 
  4. EPPO Global Database (fitopatògens)
  5. Agentes biológicos (Anexo III, Directiva 2019/1833)
  6. Virus
  7. Bacteris
  8. Fongs
  9. Paràsits
  10. Línies cel·lulars
     

La classificació dels agents biològics, segons el grup de perillositat, no sempre es relaciona amb el nivell de contenció biològica (NCB) requerit. Per exemple, en els grups de perillositat no s'hi tenen sempre en compte les tècniques utilitzades. La definició del NCB dóna al manipulador final una indicació del confinament requerit per a  manipular amb seguretat el microorganisme en qüestió perquè, a més de les característiques inherents a cada microorganisme, el sistema requereix les exigències en matèria d’instal·lacions, operatives, tècniques i físiques lligades a la manipulació d’un agent en concret.

Així doncs, es defineixen quatre NCB que responen a quatre criteris principals com són: la infectivitat, la gravetat de la malaltia, la transmissibilitat i la naturalesa del treball que s’està duent a terme. Un altre factor de risc important per als agents que causen malalties de moderades a greus és l'origen de l'agent (endèmic o exòtic). Un enfocament més pragmàtic ja ha estat plantejat en la quarta edició del Manual de bioseguretat al laboratori de l’OMS on es proposa eliminar els grups de perillositat i els nivells de contenció biològica a nivell mundial per permetre que es prenguin mesures pràctiques i assolibles a cada lloc per mitigar els riscos identificats.


Per saber-ne més:

  1. Nivells de contenció segons annex IV del RD 664/1997
  2. Nivells de contenció segons annex II del RD 178/2004 (laboratori)
  3. Nivells de contenció segons annex II del RD 178/2004 (animalari)
  4. Nivells de contenció segons annex II del RD 178/2004 (hivernacle)
  5. Nivells de contenció segons annex II del RD 178/2004 (producció a gran escala)
  6. BMBL6 section IV. Laboratory biosafety level criteria
  7. BMBL6 section V. Vertebrate animal biosafety level criteria