Avaluació no presencial

Avaluació no presencial

cv

 

Consideracions i recomanacions per a les activitats d’avaluació que us poden ajudar a dur a terme avaluacions no presencials en aquestes circumstàncies excepcionals:

  1. Adaptar l’avaluació a format no presencial. Cada docent ha de dimensionar l’abast del programa que ha quedat inclòs en el període no presencial, en relació amb el curs i la titulació, i adaptar l’avaluació del període afectat sense que en cap cas suposi un enduriment de les condicions originals d’avaluació. En general, aquesta adaptació no ha de representar grans canvis en el sistema d’avaluació previst.
  2. Mantenir l’avaluació contínua. Sempre és preferible, i encara més en el context actual, mantenir l’avaluació contínua dels resultats d’aprenentatge definits per a cada assignatura mitjançant la realització de tasques i activitats al llarg de tot el període que, a més, en moltes ocasions ja es feien de manera asíncrona i no presencial.
  3. Decantar-se per activitats d’avaluació asíncrones. En un context com l’actual és preferible optar per activitats d’avaluació que es poden dur a terme exactament en les mateixes condicions que en la docència presencial, i aquestes són les activitats asíncrones que els estudiants fan, individualment o en grup, en períodes més o menys amplis: lliurament de treballs, exercicis, infografies, etc. Utilitzeu, sempre que sigui possible, mètodes d’avaluació diferents de l’examen.
  4. Seguir les recomanacions per a les activitats síncrones, proves de síntesi i exàmens. Les activitats síncrones són les més difícilment replicables en un context de no presencialitat, perquè hi ha limitacions tecnològiques (càrrega de la xarxa, eines de proctoring) i jurídiques (protecció de dades i dret a la intimitat; vegeu la Instrucció 10/2020, sobre la protecció de dades en matèria de docència virtual i d’avaluacions en línia) que s’han de tenir en compte. D’altra banda, s’han de prendre en consideració les possibles incidències que pot tenir l’alumnat durant l’avaluació virtual sincrònica, com ara problemes amb la connexió, així com evitar condicions d’avaluació que generin estrès i tensió (els estudiants han de tenir temps de respondre les preguntes i de revisar les proves abans de lliurar-les).
    1. La qüestió de la identitat de l’examinand: no es poden fer servir eines de proctoring. Una de les principals preocupacions és establir amb la màxima seguretat la identitat de la persona que està fent la prova. S’ha d’evitar qualsevol eina que faci ús de sistemes biomètrics o de reconeixement facial (proctoring). No hi ha eines fiables, se’n poden trampejar els controls amb facilitat i fer-les servir suposa un tractament de dades excessiu i desproporcionat des del punt de vista del RGPD (Reglament General de Protecció de Dades). És preferible trobar mitjans indirectes per tal de garantir la identitat, com ara el lliurament de la prova manuscrita, la reunió virtual amb un grup aleatori d’examinands un cop acabada la prova, etc. 
    2. La qüestió de l’autoria: com evitar que es copiï? En la mateixa línia, no es pot mantenir la vigilància durant l’examen com si es tractés d’un examen presencial: no es pot gravar tota la sessió, a tot estirar uns instants només al començament i al final per tal de garantir la identificació (vegeu la Instrucció 10/2020 sobre la protecció de dades). S’ha d’evitar qualsevol invasió de la intimitat dels estudiants, com ara l’ús de mòbils estratègicament situats per obtenir una visió de 360o o la "vigilància electrònica" amb càmeres web o eines com Respondus. En aquest cas també s’han de trobar mitjans indirectes:
      1. Disseny de proves no memorístiques. El disseny d’una prova que permeti la consulta de recursos i materials pot ser una bona opció, ja que resulta més adaptada al context d’accés a la informació en el qual vivim i pot permetre, al seu torn, una valoració més acurada del nivell competencial assolit per cada estudiant.
      2. Singularització dels formularis d’examen. Hi ha diverses maneres de fer formularis d’exàmens diferenciats per a cada alumne. L’eina de qüestionaris de Moodle proporciona la possibilitat de fer formularis diferenciats a partir d’un banc de preguntes. També es pot optar per parametritzar els formularis: el Servei d’informàtica ha creat una eina de generació de codis i paràmetres per a exàmens amb Microsoft Forms accessible en aquest enllaç: https://apps.uab.cat/generador_tokens (blog amb el manual d’ús: http://blogs.uab.cat/suportcampus/ca/generacio-codis-examens/servei-de-generacio-de-codis-i-parametres-per-a-examens/).
      3. Exàmens orals. Un altra bona opció que garanteix tant la identitat de qui fa la prova com el fet que no es copiï és recórrer a les proves orals. Aquest és l’únic cas en el qual es pot gravar tota la prova, encara que no és estrictament necessari; s’ha de fer el que es faria en un format presencial. En cas que es decideixi gravar-la s’han de seguir estrictament els protocols recollits en la Instrucció 10/2020 sobre protecció de dades.
    3. Qüestions tecnològiques que cal tenir en compte. En el cas de les activitats síncrones d’avaluació i, especialment, en el cas dels exàmens, les limitacions tecnològiques són molt condicionants i sempre s’han de tenir en compte.
      1. Limitacions del sistema per excés de càrrega. Amb la capacitat actual, la plataforma de Campus Virtual-Moodle es carrega especialment en dues situacions: amb la connexió simultània de molts estudiants (ex: convocats a una prova en una hora concreta) i amb activitats complexes (ex: qüestionaris amb selecció automàtica de preguntes del banc, aleatorietat, amb moltes preguntes i temps de connexió de l’estudiant, o que s’adjuntin molts arxius, com ara fitxers pesants, imatges, etc.). La intensificació de la càrrega no es presenta per una convocatòria de prova concreta, sinó per l’acumulació de proves a la mateixa hora; per això s’han hagut de programar tots els exàmens de manera centralitzada a causa d’aquestes limitacions. S’està treballant per augmentar la capacitat del sistema.
      2. Com evitar l’excés de càrrega del sistema. Atès que els espais virtuals tenen limitacions d’aforament, igual que els espais físics, sempre que sigui possible us suggerim que:
    • Eviteu que l’alumnat s’hagi de connectar al mateix moment per accedir a un material o informació que es pot enviar per correu electrònic (si cal que la recepció sigui immediata, utilitzeu Quickmail de Moodle o un correu electrònic als estudiants). Si considereu que no tothom mirarà la bústia, poseu un enllaç al Campus Virtual, però envieu també el correu avisant que no cal connectar-s’hi; segurament a un percentatge molt alt d’estudiants no els caldrà entrar a Moodle. Això és especialment útil si heu plantejat la prova sobre la base d’una eina externa (Microsoft Forms o altres plataformes externes).
    • Utilitzeu l’eina de qüestionari i doneu un temps superior de resposta (alguns dies) per als casos d’avaluació continuada.
    • Utilitzeu l’eina de Tasca (lliurament) com a alternativa al qüestionari i fixeu el lliurament del document en un temps acotat. Us suggerim que doneu un marge de temps addicional per descarregar la informació necessària, primerament, i fer el lliurament al final.
    • Doneu marge de temps per fer una entrada esglaonada al sistema, sobretot en grups grans. Així evitem l’alentiment del sistema al començament de l’examen i l’estrès que genera als estudiants.
  1. Avaluació dels treballs de fi d’estudis (TFG o TFM). Totes les consideracions que hem inclòs en l’apartat sobre les proves orals afecten l’avaluació dels TFG i dels TFM, si és que s’ha de fer defensa oral (obligatòria per normativa en el cas dels TFM). Hi ha tres opcions bàsiques: 1) presentació i defensa asíncrones del TFG/TFM, 2) presentació i defensa síncrones del TFG/TFM i 3) presentació asíncrona i defensa síncrona del TFG/TFM. El detall d’aquestes tres opcions es pot trobar al document sobre avaluació en línia del grup de treball de la CPOA-CAAE referenciat més avall. Cap d’aquests mètodes no requereix que es programi al sistema centralitzat de reserves d’exàmens: com que es fan amb MS Teams no carreguen el sistema, per la qual cosa es poden fer en qualsevol moment sense necessitat de programar-los.
    1. Presentació i defensa asíncrones del TFG/TFM. Especialment indicada per a la defensa de TFG, perquè permet la gestió de grans volums de treballs i té uns requeriments tecnològics no gaire elevats. L’estudiant elabora un PowerPoint (PPT) o similar i es grava a si mateix en vídeo explicant el PPT per separat. Els membres de la comissió avaluadora tenen accés a la memòria del TFG, al vídeo de presentació i al PPT de l’estudiant. La defensa no és necessàriament pública i s’obre un període de defensa en el qual interactuen el tribunal i l’examinand amb preguntes, respostes i contrapreguntes.
    2. Presentació i defensa síncrones del TFG/TFM. Es recomana quan la titulació, sigui de grau o de màster, gestiona un volum no excessiu de treballs És especialment recomanable en les defenses dels TFM. En aquest cas, en el dia i l’hora assignats la Comissió Avaluadora coincideix amb l’estudiant per fer la presentació i defensa del TFG/TFM. La defensa és pública: els dies i horaris de les defenses de TFG/TFM es publiquen al web. Qualsevol membre de la comunitat pot saber quins treballs s’han de defensar, l’autor, la data i l’hora de defensa, així com els membres de la comissió avaluadora, i demanar assistir-hi com a públic.
    3. Presentació asíncrona i defensa síncrona del TFG/TFM. Aquesta fórmula facilita la gestió de grans volums de treballs, però té l’inconvenient que té uns requeriments tecnològics molt elevats. En aquest cas, l’estudiant elabora un PPT o similar, es grava a si mateix en vídeo explicant el PPT per separat i remet els dos arxius al tribunal a través de la plataforma LMS de cada universitat. El tribunal es reuneix virtualment de manera síncrona amb l’estudiant, formula les preguntes en directe i l’estudiant les respon també en directe.

Com a complement d’aquestes indicacions, i amb vista a ajudar-vos a fer l’adaptació de la vostra avaluació en format no presencial, us recomanem que consulteu els documents i recursos següents:

  • Instrucció sobre protecció de dades: Instrucció 10/2020, sobre la protecció de dades en matèria de docència virtual i d’avaluacions en línia enviada per correu al PDI el proppassat 5.5.2020. Hi trobareu tots els elements relatius a protecció de dades implicats en la docència i l’avaluació virtuals.
  • Document sobre avaluació en línia del grup de treball de la CPOA-CAAE: L’avaluació dels aprenentatges a la Universitat, en el context de docència d’emergència en línia provocada per la crisi de la pandèmia de la COVID-19. L’annex conté un catàleg de diferents formats de proves d’avaluació en línia i un seguit d’orientacions i recomanacions en funció de la tipologia de l’assignatura.
  • Webinar sobre avaluació en línia: https://web.microsoftstream.com/video/4a4b947f-bad7-4088-83e0-11486f9cf4d9. Enregistrament del webinar dut a terme el proppassat 14.5.2020 a la UAB en el qual trobareu una introducció general sobre avaluació en línia i criteris generals per a l’avaluació, una sèrie d’exemples d’activitats d’avaluació, instruments i consells clau a càrrec de docents de la UAB amb experiència en avaluació en línia i una presentació dels recursos TIC més habituals disponibles al repertori UAB.

 

Més informació:

Infografies: