UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descripció:

L’Institut d’Estudis Europeus i la Facultat de Dret de la UAB organitzen, el proper 8 de maig a les 12 h, la conferència «El paper de tribunal de justícia de la UE en un context internacional en canvi», amb motiu de la celebració del Dia d’Europa. La sessió tindrà lloc a l’aula magna de la Facultat de Dret de la UAB. 

La xerrada anirà a càrrec de José Martín, jutge i advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Martín analitzarà el paper clau que desenvolupa el TJUE en un context de canvi internacional, marcat per canvis polítics, jurídics i geoestratègics que posen a prova el funcionament i la projecció del dret europeu. A més, tancarà l'acte una intervenció de la secretària general de la UAB, Esther Zapater.

Ubicació: Aula magna de la Facultat de Dret

Data: Divendres 8, De maig de 2026 - 12:00h

Descripció:

Palestine: Culture, Identify and Heritage és una exposició que proposa un viatge cultural per les diverses ciutats palestines i la seva diversitat paisatgística, tradicional, patrimonial i quotidiana. Amb la intenció d’evitar una mirada única i ressaltar la cultura pròpia de cada territori, s’exposen materials visuals, artístics i educatius que conviden a reflexionar sobre la identitat i el paper de la cultura. 

L’exposició clourà en un acte  que commemorarà la Nakba i es farà un recorregut guiat per l’exposició.

Exposició realitzada en el marc del projecte Beyond Postmemory, en col·laboració amb la Casa Palestina d’Aragó i sota el comissariat de la Dra. Enas Hamidi. 

Ubicació: Biblioteca d’Humanitats de la UAB

Data: Divendres 8, De maig de 2026 - 13:00h

Descripció:

L'Institut Metròpoli, situat al campus de Bellaterra i el qual forma part la UAB, organitza la sessió «El paper dels municipis en l’educació i la justícia territorial» el dia 11 de maig, a les 9.30 h. L’activitat tindrà lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison, a Barcelona. Es presentarà el número 68 de la revista Papers, que analitza el rol dels ens locals en les polítiques educatives. El monogràfic tracta sobre la importància del paper dels municipis tot identificant punts crítics, proposant alternatives i encoratjant els ajuntaments a ser més proactius en l'establiment de les polítiques educatives diverses en els àmbits urbans, d’habitatge i serveis sanitaris i socials, entre d’altres. En tots els casos, és una oportunitat per garantir una major equitat educativa i justícia social. 

A les 9.30 h, tindrà lloc la presentació de l’acte a càrrec de Juan Carlos Migoya, gerent de l’Institut Metròpoli i Joan Josep Galiano, president delegat de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona; a continuació, es durà a terme l’exposició de la revista Papers: «Educació i justícia territorial: el paper dels municipis en la reducció de desigualtats» per Andreu Termes, investigador de l’Institut Metròpoli i coordinador acadèmic de la mateixa revista; a les 10 h, hi haurà una taula rodona on es tractarà el rol dels municipis en la governança multinivell de l’educació. Hi intervindran Roger Barres, investigador de l’Institut Metròpoli; Jordi Collet, catedràtic de sociologia de l’educació de la Universitat de Vic; Joan Carles Navarro, cap del Departament d'Educació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat; Lídia Garcia, gerent de Serveis Educatius de la Diputació de Barcelona; i la sessió serà moderada de nou per l’investigador Andreu Termes; a les 11.45 h, es durà a terme una altra taula rodona on hi participaran Jaume Blasco, analista independent de polítiques; Xavier Bonal, catedràtic de sociologia de la UAB; Marta Domènech, coordinadra de l’Aliança Educació 360; i Maribel García, professora de sociologia de la UAB. Per assistir-hi, és necessària una inscripció prèvia a través del formulari. 

Ubicació: Espai Francesca Bonnemaison (Carrer de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona)

Data: Dilluns 11, De maig de 2026 - 09:30h

Descripció:

Aquest seminari reuneix idees i estudis emergents sobre conceptes planetaris i canvi climàtic amb estudis de diversos casos de radiocomunicació: els usos humans de les ones de ràdio en l'espectre electromagnètic.

Ens centrarem en la meteorologia, la radioastronomia i la gestió global de l'espectre radioelèctric durant la Guerra Freda. L'auge de la radioastronomia als anys trenta i quaranta va augmentar el reconeixement de la importància de l'espectre radioelèctric en la recerca i el coneixement a nivell planetari i extraplanetàri. Les assignacions inicials de la Unió International de Telecomunicacions (UIT) de freqüències de radio essencials per a la radioastronomia als anys cinquanta (i als anys seixanta, els satèl·lits meteorològics) van protegir l'espectre i el «silenci radioelèctric» per a les freqüències de radio extraplanetàries, crucials per a les missions espacials i els satèl·lits; tanmateix, aquests esforços de protecció van ser i encara són sovint soscavats per interessos corporatius desitjosos d'accedir i controlar tant espectre radioelèctric com sigui possible, especialment en el segle XXI, on l'espectre radioelèctric es considera un recurs escàs.

L'estudi de cas utilitzat en aquest seminari és el de 24 GHz, un ample de banda crucial que abans estava protegit per a la recopilació passiva de dades per mesurar els nivells atmosfèrics de vapor d'aigua planetari i que ara està autoritzat per a serveis comercials mitjançant subhastes governamentals de l'espectre radioelèctric, contaminant així les dades.

James Schwoch és professor a la Universitat Northwestern, amb nomenaments al Departament d'Estudis de Comunicació, al Programa de Ciència i Cultura Humana, als programes de doctorat en Mitjans de Comunicació, Tecnologia i Societat i en Tecnologia i Comportament Social, i al grup de doctorat en Medi Ambient, Cultura i Societat. També pertany al Departament de Ciències de la Terra, Ambientals i Planetàries, al Programa de Política Ambiental i Cultura, i és professor afiliat a l'Institut Trienens per a la Sostenibilitat i l'Energia, i a l'Institut Buffett d'Afers Globals de la Northwestern. Schwoch desenvolupa la seva recerca i docència en àrees relacionades amb els mitjans de comunicació globals, la història dels mitjans de comunicació, l'espai exterior i els límits planetaris. Ha publicat set llibres i nombrosos articles, i el seu llibre més recent és Wired Into Nature: The Telegraph and the North American Frontier (University of Illinois Press, 2018). És col·laborador del Centre per a la Protecció del Cel Nocturn de les Interferències de les Constel·lacions de Satèlits (IAU-CPS) de la Unió Astronòmica Internacional.

Enllaç per seguir el seminari: https://meet.jit.si/Climasat_Schwoch_11May

Aquesta activitat forma part de la serie de seminaris sobre «Dades, satèl·lits i medi ambient» del projecte ERC-StG CLIMASAT.

Ubicació: En línia

Data: Dilluns 11, De maig de 2026 - 12:30h

Data fi: Dilluns 11, De maig de 2026 - 16:00h

Descripció:

La UAB organitza del 12 al 15 de maig The Apocalypse Is Not Coming (TANC), una conferència internacional per reflexionar sobre els imaginaris apocalíptics i les seves implicacions en el context de les crisis ecològiques, tecnològiques i geopolítiques contemporànies. La Facultat de Filosofia i Lletres acollirà debats acadèmics, tallers i representacions teatrals que qüestionen el discurs de la fi del món i plantegen futurs alternatius basats en la recerca, l’anàlisi crítica i la participació col·lectiva.

Els imaginaris apocalíptics modelen les percepcions de la por i influeixen tant en el pensament com en l’acció, així com en l’eficàcia de determinats discursos polítics que construeixen escenaris de futur angoixants i carregats de fatalisme. TANC pretén qüestionar les ideologies de la fi del temps i plantejar alternatives al pensament apocalíptic contemporani des de la sociologia fins a l’ecofeminisme i la intel·ligència artificial.

El programa combina l’intercanvi acadèmic, la pràctica artística i l’experimentació col·laborativa a través de dues conferències magistrals, nou taules rodones, deu tallers, quatre representacions teatrals, una sessió audiovisual i dues activitats en formats experimentals.

Les dues conferències magistrals de TANC seran impartides per Marco Armiero, expert destacat en història ambiental, amb la intervenció «Ghosts of the Apocalypse: Capitalist Imaginaries and Silenced Stories», i Malcom Ferdinand, expert en ecologia política, justícia ambiental i pensament decolonial del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), que tancarà l’esdeveniment. A Armiero l’acompanyaran en el debat posterior Mar Griera, catedràtica de Sociologia de la UAB i directora del centre Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), i Sergio Ruiz Cayuela, investigador postdoctoral al Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) de l’ICTA‑UAB. Amb Ferdinand hi participaran Ana Fernández-Aballí, investigadora postdoctoral Marie Skłodowska-Curie al Centre for Religion, Conflict and Globalization de la Universitat Estatal de Groningen, i Ione Avila-Palencia, investigadora sènior al Centro de Innovación en Tecnología para el Desarrollo (itdUPM) de la Universitat Politècnica de Madrid.

Les taules rodones giraran al voltant de les narratives de crisi permanent; les relacions entre ecologia, poder i colonialitat; les transformacions socials, tecnològiques i culturals vinculades a la fi dels temps, i les possibilitats de generar respostes col·lectives alternatives a aquests imaginaris.

Els tallers exploraran maneres alternatives de pensar, sentir i habitar la crisi, combinant arts, ciències, humanitats i pràctiques col·lectives. S’hi abordaran la cultura del preparacionisme (prepping), els models climàtics dominants i els imaginaris audiovisuals de la fi del món, entre altres qüestions.

Finalment, s’hi representaran quatre obres de teatre desenvolupades en el marc del projecte «Viable Unknowns» per les companyies Cantieri Meticci (Itàlia), Voice Lab (Polònia), La Xixa Teatre (Espanya) i Gruppe Tag (Alemanya).

L’esdeveniment és el colofó de «Viable Unknowns» i «Ontological Diversity in Environmental Education» (ODEEN), projectes de Creative Europe i Horizon Europe, respectivament, que han reunit ciències socials, ciències ambientals i metodologies de teatre participatiu per imaginar i promoure futurs urbans sostenibles i inclusius. Els projectes els han dut a terme l’últim any la UAB i la Universitat Estatal de Groningen, juntament amb un consorci transdisciplinari.

A la conferència hi participen investigadors de diversos centres de la UAB: l’ISOR, l’ICTA-UAB, l’Institut d’Història de la Ciència (iHC), l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), i els departaments de Sociologia, de Periodisme i Ciències de la Comunicació, d’Art i de Musicologia, i d’Empresa. També hi participen experts de la Universitat Estatal de Groningen, de la Universitat Roma Tre, del Barcelona Supercomputing Center, del BC3 Basque Centre for Climate Change, de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entre d’altres. A més, hi col·laboren nombrosos artistes i professionals de col·lectius culturals.

El comitè organitzador de TANC està format per personal de l’ISOR, del BCNUEJ de l’ICTA-UAB i del Centre for Religion, Conflict and Globalization de la Universitat Estatal de Groningen, així com per un ampli ventall de col·laboradors externs. La conferència també rep el suport de les Comunitats Orientades a Reptes Estratègics (CORE) de la UAB.

La conferència és gratuïta i oberta a totes les persones interessades, però cal inscriure-s’hi prèviament en línia.

Tota la informació sobre TANC està disponible a:

https://webs.uab.cat/apocalypse-conf/

Ubicació: Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB

Data: Dimarts 12, De maig de 2026 - 09:30h

Data fi: Divendres 15, De maig de 2026 - 19:30h

Organitzador: UAB

Descripció:

Els eclipsis són fenòmens astronòmics coneguts des de fa mil·lennis, resultat de l’alineament entre el Sol, la Lluna i la Terra. Tanmateix, al llarg de la història, la manera com els humans els hem interpretat ha canviat profundament.

Aquesta xerrada recorre diferents mirades culturals sobre els eclipsis —des dels presagis i la por, passant pel seu ús com a eina de poder, fins al seu paper en el desenvolupament del coneixement científic— per arribar a la seva dimensió contemporània com a experiència emocional i col·lectiva.

A través d’exemples de la literatura i el cinema, es mostrarà com un mateix fenomen ha generat relats molt diversos i com avui, tot i entendre’l perfectament, l’eclipsi continua sent un moment que ens transforma i ens connecta amb el nostre lloc dins del cosmos.

A càrrec de:
Sebastian Grinschpun (divulgador científic i cap de la Unitat de Comunicació de l’Institut de Físiques d’Altes Energies (IFAE))

Ubicació: Espai BCT

Data: Dimarts 12, De maig de 2026 - 13:00h

Organitzador: Biblioteca de Ciència i Tecnologia