UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descripció:

Amb Copernicus, «els ulls d'Europa a la Terra», la Unió Europea (UE) ha desenvolupat i mantingut una sèrie d'infraestructures remotes i in situ per tal de convertir en dades moltes dimensions del nostre entorn. Aquest programa es basa en una llarga història de desenvolupament de l'observació de la Terra com a «ciència orientada a la formulació de polítiques públiques» que va sorgir, juntament amb els primers plans d'acció ambiental i programes de recerca, a principis dels anys setanta. Avui dia, els diversos serveis de Copernicus donen lloc a usos molt heterogenis dins de la UE, però la seva aplicació a la política ambiental directa continua estant poc desenvolupada.

Aquesta presentació repassa el desenvolupament de la teledetecció en el si de la Comissió i qüestionarà el que sovint es qualifica de manca de comunicació amb els responsables de les polítiques ambientals.

Dorian Groll és estudiant de doctorat a Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París (EHESS). Treballa en el desenvolupament de la teledetecció a Europa per a polítiques ambientals des d'una perspectiva sociohistòrica. La seva recerca es basa en anàlisis d'arxius (principalment de la Comissió Europea i l'Agència Espacial Europea), així com en estudis de casos etnogràfics dels enginyers i científics que treballen a Copernicus, el programa d'observació de la Terra de la UE.

Enllaç per seguir el seminari: https://meet.jit.si/moderated/f2c8a5df081394c09276d8dacdf78916fbd3acde25acbac01b6339f5cbc12032

Aquesta activitat forma part de la serie de seminaris sobre «Dades, satèl·lits i medi ambient» del projecte ERC-StG CLIMASAT.

Ubicació: En línia

Data: Dilluns 1, De juny de 2026 - 14:30h

Data fi: Dilluns 1, De juny de 2026 - 16:00h

Descripció:

El Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies de la UAB organitza, el proper 2 de juny a les 16 h, una nova sessió del seminari gredd «Pensar en les trinxeres. intel·lectuals revolucionaris de 1914 a la guerra d’Espanya». L’activitat tindrà lloc a la sala d’actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. La iniciativa està dedicada a analitzar el compromís polític i cultural dels intel·lectuals revolucionaris en temps de guerra i transformació social.

La sessió anirà a càrrec de Juan Andrade, professor d’història a la Universidad Complutense de Madrid. Andrade reflexionarà sobre la relació entre pensament revolucionari, experiència bèl·lica i construcció de projectes polítics durant el període comprès entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra d’Espanya.

Ubicació: Sala d’actes de la Facultat de Filosofia i Lletres

Data: Dimarts 2, De juny de 2026 - 16:00h

Descripció:

Aquest seminari explora les interseccions entre les polítiques reproductives, les xarxes i la producció de coneixement des d’una perspectiva històrica, sociològica i dels estudis socials de la ciència (STS).

Partint de la noció de reproductive politics sorgida en el feminisme nord-americà dels anys setanta, s'analitza com els moviments activistes, les xarxes de comunicació i els mercats globals han configurat tant les lluites pels drets reproductius com els sabers científics sobre el cos i la reproducció. D’una banda, s’estudien les xarxes feministes i activistes com a formes d’organització, circulació de coneixement i recerca històrica; de l’altra, s’examina el paper dels mercats reproductius, la mercantilització de la fertilitat i la circulació global de cèl·lules reproductives en la transformació de la biologia reproductiva contemporània.

L'idioma vehicular serà l'anglès, però es podran plantejar qüestions o aportacions en català o castellà.

Podeu participar-hi en línia a través d'aquest enllaç de Teams.

Programa:

11:00 - 11:05 Introducció (Laia Iturrizaga Zurita)
11:05 - 11:35 Oocyte biology networked entanglements in fertility crisis times (Rebecca Close)
11:35 - 12:05 Compliance as valorization: Ukrainian donor eggs and the global reproductive bioeconomy (Polina Vlasenko)
12:05 - 12:15 Pausa
12:15 - 12:45 Feminist net-working: The work of networks as a critical historical methodology (Lina Chordaki)
12:45 - 13:00 Discussió

Participants:

Lina Chordaki (National Hellenic Research Foundation)
Rebecca Close (UAB)
Laia Iturrizaga Zurita (UAB)
Polina Vlasenko (ReproMob)

Ubicació: Sala de Seminaris de l'iHC + Teams

Data: Dimecres 3, De juny de 2026 - 11:00h

Data fi: Dimecres 3, De juny de 2026 - 13:00h

Descripció:

Amb motiu de la setmana de biojornades de la UAB, la Facultat de Biociències de la UAB organitza, el proper 5 de juny a les 12 h, la xerrada «Canvi climàtic i riscos meteorològics». La conferència, que tindrà lloc a la sala d’actes de la Facultat de Biociències de la UAB, té l’objectiu d’abastar l’impacte creixent del canvi climàtic sobre els ecosistemes, la salut, l’economia i la societat en conjunt. La sessió anirà a càrrec de Javier Martín, catedràtic de geografia física de la UB. Martín reflexionarà sobre els principals reptes climàtics actuals des d’un perspectiva transversal i interdisciplinària. La cloenda la impartirà Javier Lafuente, rector de la UAB. 

Ubicació: Sala d’actes de la Facultat de Biociències

Data: Divendres 5, De juny de 2026 - 12:00h

Descripció:

En aquest seminari Work in Progress (WiP), Hèctor Isern examina els sistemes de monitoratge oceànic a Europa entre 1977 i 1992, i el paper que van exercir les dades de satèl·lit durant aquest període. En concret, analitza la producció, la distribució i l'ús de dades a través de l'ERS-1, el primer satèl·lit d'observació de la Terra de gran abast de l'Agència Espacial Europea, llançat el 1991. En termes més generals, el treball posa en relleu la qüestió de com les dades satel·litàries es van convertir en una eina poderosa en la ciència oceànica i climàtica de finals del segle XX, contribuint a la producció de coneixement que sovint semblava autoritzat i indiscutible. A finals del segle XX, els sistemes de monitorització oceànica s'havien consolidat fermament a Europa, essent les dades satel·litàries un dels seus components bàsics i un dels principals fonaments per a la seva contínua expansió. Isern analitza la manera com les dades satel·litals van arribar a operar com una condició sine qua non.

Així doncs, les dades satel·litàries van coproduir i reproduir pràctiques antigues i noves relacionades amb les dades. La noció d'«encapsulació» ajuda a explicar aquest procés recíproc. Les dades satel·litàries van aplanar el camí per a l'expansió dels sistemes de monitorització oceànica perquè van encapsular i van mobilitzar una constel·lació més àmplia d'elements antics i nous. Les dades satel·litals van ocultar els instruments, algorismes, estàndards, cadenes de processament, mà d'obra, acords institucionals i expectatives polítiques que els van fer possibles. A mesura que aquests productes de dades es distribuïen, no només representaven l'oceà, sinó que també coproduïen i reproduïen les mateixes pràctiques a través de les quals s'expandien els sistemes de monitoratge oceànic. En altres paraules, les dades mai viatgen soles.

Comentador: Xavier Roqué (UAB)

Hèctor Isern és investigador predoctoral del projecte ERC-SG «CLIMASAT: Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe, 1980s–2000s». En la seva formació hi destaquen un Grau en Ciències Ambientals (UB), un Grau en Filosofia (UB), un Màster en Enginyeria Ambiental (UPC) i un Màster en Història de la Ciència (UAB). Els seus interessos de recerca inclouen la història dels satèl·lits d'observació de la Terra, les relacions entre la ciència i la diplomàcia, la història de les dades, la història de la tecnologia i la història ambiental.

Si esteu interessats en llegir el text sencer amb antelació —molt recomanable, ja que el format del seminari WiP pressuposa una lectura prèvia— el podeu demanar a Hector.Isern@uab.cat o bé a Laia.Torres.Casas@uab.cat.

Recordeu que podeu portar el vostre dinar in situ, ja que tindrem un format de dinar-seminari, rigorós i informal a l’hora.

Ubicació: Sala de seminaris de l'iHC

Data: Dijous 11, De juny de 2026 - 13:00h

Data fi: Dijous 11, De juny de 2026 - 14:30h

Descripció:

PerCientEx (Periodisme Científic d'Excel·lència) torna al Museu de la Ciència CosmoCaixa l’11 de juny a les 18h. En el seu desè aniversari, el projecte PerCientEx posa el focus en el periodisme científic de vigilància (“watchdog science journalism”), una de les vessants més necessàries del periodisme per garantir la integritat de la ciència.

Les inscripcions ja estan obertes en aquest enllaç.

El projecte es coordina des de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”.  

L’acte reunirà Rodrigo Pérez Ortega, periodista mexicà de Science que ha investigat abusos a la universitat; Mira Petrovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que ha alertat sobre pràctiques corruptes; i Pilar Paneque, directora de l’Agència Nacional de Qualitat i Acreditació (ANECA), que està impulsant noves maneres d’incentivar la qualitat científica i desincentivar les males pràctiques.

Els ponents debatran sobre com el periodisme científic pot contribuir a promoure la integritat i a contrastar les males pràctiques científiques. A més, durant l’acte es presentaran nous resultats i un conjunt d’exemples de periodisme científic “watchdog” en l’àmbit iberoamericà.

Més informació: https://www.accc.cat/2026/05/07/el-paper-del-periodisme-cientific-contra-les-males-practiques-i-a-favor-de-la-integritat-de-la-ciencia-protagonitza-la-desena-edicio-de-la-jornada-percientex/

Ubicació: Museu de la Ciència CosmoCaixa

Data: Dijous 11, De juny de 2026 - 18:00h