FAS > Actualitat > Notícies > Detall de la notícia

En l'acte del dia dels drets humans, s'aporten respostes per al futur de les persones refugiades
Acte en commemoració del Dia Universal dels Drets Humans 11.12.2015 Cooperació  -  Reassentar les persones refugiades que ja són al continent europeu, acabar amb les restriccions fronteres, permetre l'accés legal a la UE i prendre mesures diplomàtiques són algunes de les respostes que es van proposar en la xerrada celebrada el passat dijous 10 de desembre, en l'acte de commemoració dels Drets Humans a la UAB.

Com a conseqüència de la radicalització i l'estancament dels conflictes bèl·lics que tenen lloc a diferents països d'Àfrica i Orient Mitjà, el flux de persones refugiades que intenten arribar a Europa ha incrementat de manera significativa, especialment en el cas de les procedents de Síria.
 
Síria tenia 22 milions d'habitants al començament de la guerra. Al voltant 13 milions, segons l'ACNUR, han estat forçats a desplaçar-se. Aproximadament 8 milions ho han fet de manera interna al país. Més de 4 milions n'han fugit, que són el total de "refugiats" que calcula l'ACNUR que avui són a diferents estats veïns i europeus.
 
Amb motiu del Dia Mundial dels Drets Humans, la Fundació Autònoma Solidària i Cultura en Viu van dedicar la jornada del passat dijous 10 de desembre a posar sobre la taula la qüestió: "Refugiats a Europa. Mirades del present cap al futur". Una taula rodona a la qual van assistir 70 persones i conduïda per veus expertes en migracions de persones refugiades, conflictes i processos de pau des de diferents perspectives. L'acte va comptar amb Pamela Urrutia, periodista especialitzada la regió MENA (Nord d'Àfrica i Orient Mitjà) i investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Andrés Mourenza, periodista freelance, i Miquel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat; moderada per Xavier Giró, professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup d’investigació Observatori de la Comunicació dels Conflictes (OCC).
 
Pamela Urrutia va obrir la sessió amb una introducció sintètica i explicativa del context geopolític a conseqüència del qual la població civil dels territoris on té lloc un conflicte bèl·lic es veu obligada a fugir, incidint més concretament en el cas de Síria, el país amb més desplaçats del món. La investigadora va fer èmfasi en què el Daesh (ISIS) no és l'únic enemic de la població civil siriana, ja que allò que avui s'ha convertit en un conflicte internacional pel domini de la regió va començar en una sèrie de revoltes populars contra el règim que van ser durament reprimides per Al-Assad i que van desencadenar un conflicte armat intern. Des d'aleshores, va explicar Urrutia, el règim s'ha permès, "la utilització d'armes químiques" i "ha dut a terme estratègies de guerra com l'ús de la fam en les regions controlades per altres grups armats com a mesura de pressió i la violència sexual".
 
Segons Urrutia, "l'increment del número de persones que es desplacen des de Síria es deu al fet que els refugiats no veuen cap perspectiva que apunti la fi de la guerra o la disminució de violència en el país" i troben "dificultats en els països veïns per oferir una alternativa de vida a les seves famílies". La investigadora va concloure amb una anàlisi de la dimensió del conflicte en termes d'impacte de gènere, referint-se a "l'increment de matrimonis de nenes menors d'edat com a manera de garantir la seva seguretat", al "xantatge sexual a canvi de diners o seguretat" i a la "violència sexual" a la qual solen veure's sotmeses les joves en situacions de desplaçaments d'aquest tipus.
 
El periodista freelance Andrés Mourenza va referir-se a "l'alarma sobtada" dels refugiats als mitjans de comunicació com un motiu per "vendre històries humanes a l'estiu", malgrat que, va explicar, "faci uns quants anys que existeix aquest flux". El periodista va explicar que els països veïns a les zones de conflicte han assumit l'asil dels refugiats, tot i que en la majoria dels casos sense atorgar-los els mateixos drets que tenen la resta de ciutadans. Mourenza va assenyalar que a Turquia els refugiats sirians són legalment "hostes temporals", i que tot i que tenen dret a l'educació i la sanitat, els refugiats es troben amb obstacles per exercir aquests drets. Tant és així que, va dir, "únicament un 14% dels refugiats acaben tenint accés a l'educació". El periodista també va explicar que molts refugiats sirians a Turquia viuen de la caritat o fan economia irregular, alhora que són explotats per la indústria tèxtil i agricultora.
 
Reprenent el tema de l'acollida de refugiats per part dels països veïns, Miquel Pajares, president de CCAR, va criticar la hipocresia dels estats membres de la Unió Europea pel que fa a la seva capacitat econòmica per acollir els refugiats: "Segons ACNUR, al voltant de 400.000 refugiats han entrat a la UE, una cinquena part de la quantitat de refugiats que ha acollit Turquia, i tots els estats de la UE són més rics que Turquia". Pajares també va al·ludir als mitjans de comunicació per referir-se a la tergiversació del rol dels refugiats en el sentit "d'immigrants il·legals". Segons Frontex, va afirmar, el 80% dels "immigrants" que entraren pel mediterrani l’any 2014, eren "refugiats".
 
Miquel Pajares va coincidir amb la resta de ponents en què els estats membres de la Unió Europea vulneren la carta de la Convenció de Ginebra de 1951, en la qual es van comprometre a acollir els refugiats que sortissin del seu país en cas que la seva vida estigués en perill a causa d'un conflicte bèl·lic. El president de la CCAR va explicar que la majoria de refugiats acaben pagant les màfies perquè els països de la UE no els concedeixen el visat que se'ls requereix per entrar a l'espai Schengen: "Legalment, un refugiat hauria d'anar directament a l'aeroport i que l'atenguessin, no hauria de jugar-se la vida pagant una màfia", va afegir. Pajares va qualificar de "criminal" l'actuació dels governs de la UE tenint en compte que la comunitat "arriba a acords amb països veïns a la UE per tal que la seva policia impedeixi l'entrada de refugiats".
 
Els i la ponent van concloure que és necessari "reassentar" els refugiats, donar-los accés a la UE des dels països fronterers i des dels seus propis països per tal que es puguin distribuir correctament, alhora que consideren fonamental que els governs revoquin la decisió de restringir les fronteres de l'espai Schengen i prenguin mesures diplomàtiques per frenar el conflicte a Síria.
 
Anar a Notícies
 

 

 

© 2019 Fundació Autònoma Solidària - Tots els drets reservats