FAS > Actualitat > Notícies > Detall de la notícia

"L'Estat espanyol és un laboratori mundial dels moviments socials"
Thomas Tufte a la UAB 10.11.2015 Cooperació  -  Thomas Tufte, professor de la Roskilde University (Dinamarca) i expert mundial en el concepte de Comunicació per al Desenvolupament i Canvi Social (CDCS), fa recerca sobre com utilitzar la comunicació per aconseguir un món millor, on es tinguin en compte els drets humans, la justícia social i la igualtat social i econòmica.

El professor Thomas Tufte ha vingut a la UAB per oferir la primera sessió del II Cicle de Tallers de Comunicació i Desenvolupament, titulat "Model de comunicació participativa per al canvi social", a la Facultat de Ciències de la Comunicació, un cicle que es desenvoluparà fins l'11 de desembre. El taller té l'objectiu que l'alumnat pugui participar de manera activa en la investigació sobre la rellevància que poden tenir els mitjans i la comunicació en el procés de creació d'una societat més igualitària, i el va organitzar el Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, a través del Màster en Mediació Intermediterrània (MIM). El projecte compta amb el suport del Fons de Solidaritat de la UAB, gestionat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS).

Què és la Comunicació per al Desenvolupament i Canvi Social (CDCS)?
És una pràctica i disciplina que utilitza la comunicació per articular un procés de canvi social. Sempre s'ha relacionat amb la cooperació, però d'uns anys ençà és una tradició que s'ha superat i ara és molt més que això. Últimament hem vist molts moviments socials en molts països que utilitzen la comunicació per movilitzar grups de ciutadans. A Espanya tenim l'exemple dels moviments socials del 15-M.

Hi ha diferències sobre com s'està enfocant aquest concepte a nivell mundial, depenent de la zona geogràfica?
És una bona pregunta. Doncs sí. La diferència bàsica està en la definició del concepte en si mateix.
A les universitats nord-americanes, per exemple, exiteix la tradició que CDCS és donar informació i oferir continguts. En canvi, a Llatinoamèrica hi ha una gran tradició basada més en la participació, en integrar-se en projectes comunitaris i en projectes de desenvolupament,això es va donar sobretot els anys 70 i 80. A Àfrica és un mix d'aquestes dues tradicions, encara que la tradició nord-americana s'ha extès més. A Europa tenim una perspectiva més crítica per integrar les dues tradicions.

Depèn això del règim polític o la tradició democràtica de cada pais o zona geogràfica?
Si ens fiexem en Llatinoamèrica, aquest concepte s'ha desenvolupat de manera relacionada amb el tema polític, per anar contra les dictadures militars, protestar i movilitzar-se contra aquests règims dominants. Allà hi ha una dimensió política molt gran. Als 70 i 80 van nèixer alternatives per respondre aquests règims. A Nord-amèrica, en canvi, ha estat diferent, ha estat més tècnic, de fer arribar la informació i no tant centrat en el tema polític. Però allà la societat civil no està estructurada com sí ho està en altres parts del món.

Quins són els beneficis que aporta la Comunicació per al Desenvolupament i Canvi Social a una societat?
D'una banda, permet que els mitjans de comunicació distribueixin coneixement i informació a la població. D'altra banda, és un procés de participació, que vol tenir en compte les decisions dels ciutadans i mirar què diuen, i això és molt útil i beneficiós per a qualsevol societat. Els ciutadans són considerats com una part a tenir en compte.

Quins projectes esteu investigant relacionat amb això?
Estic escrivint un llibre titulat "Communication and Social Change. A citizen perspective", en què vull explicar, d'una banda, com la comuniació per al desenvolupament permet donar informació però també com està servint per mobilitzar, per donar veu a persones que fins ara no la podien donar. En aquest llibre poso sobre la taula com el punt feble de les polítiques de cooperació és que estan molt dirigida a nivell institucional, em refereixo a institucions com ara la Agencia de Cooperación Española o USA Aid. Els moviments socials són a baix de tot però són molt efectius. El que cal és que els uns es beneficiin dels altres. Les institucions que treballen per al desenvolupament necessiten de la creativitat i la dinamització dels moviments socials, i reconnectar-se així amb els ciutadans. Però els moviments socials no tenen l'esctructura ni sotenibilitat necessària, per la qual cosa també necessiten d'aquestes institucions oficials de cooperació.

En quins projectes esteu treballant ara mateix sobre el tema?
Ara mateix coordino dos projectes a l'est d'Àfrica. A Kènia i Tanzània estic investigant sobre com la societat civil s'organitza utilitzant els telèfons mòbils i Internet per a millorar el seu dia a dia. A Espanya estic estudiant sobre el moviment "Indignados". A Brasil ja fa temps que estudio sobre què fan per consultar els pressupostos oficials als ciutadans, és un projecte que va començar fa 25 anys a una ciutat i ara ja s'ha extès a moltes zones del pais. Són polítiques participatives per a fer partícipes als ciutadans de les decisions polítiques. El que tots ells tenen en comú és que tots escolten i tenen en compte el ciutadà.

Com està l'Estat espanyol en CDCS?
Aquest concepte ha estat considerat històricament útil per als països pobres però amb la nova concepció està arribant a tots els països. "Indignados", per exemple, ha sorgit enmig d'una crisi econòmica. Hem vist, aquests darrers anys, com les eines comunicatives permeten més interacció entre el ciutadà i el govern. Espanya és un laboratori de tot això, han passat, i estan passant, coses molt interessants.

La crisi econòmica ha permès que això avanci, doncs?
Si vas als anys 70 o 80, veuràs que els règims autoritaris és el que va fer que es mobilitzés la ciutadania, a l'igual que ha passat recentment a Tuníssia. Al sud d'europa està clar que la crisi econòmica, molt més que a USA, ha motivat tots aquests processos participatius.

I la tecnologia, xarxes socials o Internet, quin paper han jugat en aquests escenaris?
Un paper clau, està clar. Hem d'aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Facebook o Twitter no fan per sí sols la revolució però sí que ens permet tenir més interacció a nivell de comunicació entre les persones i ens dóna més oportunitats per a fer-nos escoltar. Les tencologies permeten tenir més contacte entre els que tenen el poder i aquells als que representen. No vol dir que gràcies a la tecnologia tinguem més democràcia -depèn de com s'utilitzi-, però l'oportunitat hi és.
 
Anar a Notícies
 

 

 

© 2019 Fundació Autònoma Solidària - Tots els drets reservats