Vés al contingut principal

"La COVID-19 ha ajudat a evidenciar que hi ha una relació d'amistat entre enginyeria i medicina"

22 abr. 2020
Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

L'Escola d'Enginyeria, com la resta del campus de la UAB, roman tancada. Tot i així, a la planta principal encara hi ha un espai on continua havent-hi més activitat que mai. Els UAB Open Labs segueixen treballant de valent contra la COVID-19 produint material sanitari amb impressores 3D per abastir els hospitals i serveis essencials. El coordinador de les instal·lacions, Alfons Miàs, explica aquí com estant sent les jornades de feina als laboratoris de fabricació digital.

AlfonsMias

"S’estan imprimint cèl·lules mare en fase de proves, impressions òssies, teixits... Hi ha moltes aplicacions que la impressió digital pot ajudar i fer avançar la medicina".

Ara fa gairebé cinc mesos, l'Alfons Miàs presentava els UAB Open Labs, un nou espai d'innovació digital obert a tota la comunitat. A l'Escola d'Enginyeria s'hi inaugurava el Disseny Lab, el laboratori centrat en la fabricació i construcció d'idees. Uns mesos més tard, amb l'arribada de la pandèmia del coronavirus, esdevé un dels únics espais que roman obert i està protagonitzant un paper cabdal en la lluita contra la crisi sanitària.

La comunitat maker va respondre amb solvència i ara un grup de voluntaris manté les impressores 3D funcionant més de 20 hores al dia per produir tot el material sanitari possible per abastir els hospitals i grups de treballadors dels serveis essencials. Encara que el pitjor moment de la corba sembla que ja ha passat, no es donen per satisfets i volen seguir ajudant a la comunitat. Trobar el material necessari per imprimir continua sent la principal dificultat, de manera que durant els propers dies anunciaran a través de les seves xarxes socials un crowfunding per tal de seguir augmentant les existències. 

Com va sorgir la iniciativa que esteu duent a terme als UAB Open Labs?

La comunitat maker s’estava movent molt davant de totes les necessitats a nivell mèdic sorgides pel coronavirus. Els primers 10 dies va haver-hi molta desorientació fins que va començar una línia clara de quin material feia falta als centres mèdics. Es va crear el 'coronavirus makers' i després es va unir el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i el Col·legi d’Enginyers i van acabar dissenyant les peces que necessitaven els metges per poder generar nosaltres stock. Vam veure que es podien fer respiradors per als pacients malalts de coronavirus. Nosaltres ens vam centrar en dos models fent tubs per als respiradors que empalmen l’aparell que permet respirar de forma assistida. Fèiem un seguit de peces tubulars. En vam fer més d’una quarantena a la setmana i els portàvem al COMB per després portar-los al Parc Taulí. En vam fer molts, dissabtes i diumenges també.

Com està composat i com treballa l’equip que ho està fent possible?

Vam començar l’equip dels UAB Open Labs. Els tres que som de l’equip ens vam centrar en treballar aquí i vam demanar voluntaris per ajudar-nos. Va venir l’equip dels CORES UAB (Comunitat de Recerca Estratègica), que són sis persones d’una organització que depèn del rectorat. També es va unir el Jordi Font del Servei de Tractament d’Imatge i l’Ernesto Asensio de Físiques. Un d’ells té dues impressores 3D i l’altre una, per tant ja teníem cinc impressores. Aquí ens va deixar una del Departament d’Enginyeria Química, Ambiental i Biològica i una altra l’Àrea d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors. Així doncs, ja teníem quatre impressores als UAB Open Labs i tres més fora de l’Escola d’Enginyeria que anaven imprimint de forma coordinada. El més difícil està sent trobar el material, perquè nosaltres teníem material en stock, però anàvem de bòlid imprimint 20 o 22 hores al dia totes les màquines i ens el vam acabar durant la primera setmana. Ha estat una aventura d’anar buscant materials.

Quines són les principals dificultats que us heu trobat en el procés de producció del material sanitari?

El campus està tancat i amb els proveïdors [era difícil], perquè van haver-hi uns dies en què tothom estava confinat a casa. Calien autoritzacions per entrar a l’edifici, per desplaçar-se... Com aconseguir material quan tot està tancat? Era difícil. Tot i així, hem tingut molt de recolzament per part de la Universitat i de l’Escola d’Enginyeria, ens ho han posat tot molt fàcil.

Com és el procés pel qual es passa de la idea del disseny del material fins a la pràctica de tenir-lo a les mans?

Has de detectar una necessitat, que és una manera de fer maker. Van començar a sortir idees i ràpidament ens vam posar en contacte via Telegram amb metges, infermers i gent que coneixia el tema perquè ens fes una llista de necessitats. Cada dia repassàvem les màquines, les netejaven i posàvem oli. Per cada peça que ens portaven buscàvem la forma més eficient i ràpida perquè quedés ben impresa, miràvem l’eficiència i la qualitat de cadascuna. Trigàvem potser un dia fins que no ens quedava material i després ja vam començar a imprimir d’una manera més industrial. Miràvem que totes les màquines produïssin al màxim mantenint la qualitat, i ens anàvem alternant una persona al dia per venir a posar a imprimir les peces. Primer es treuen les peces de la impressora que s’han imprès el dia anterior, les neteges amb aigua i sabó i les asseques per guardar-les. Tot això amb mascareta i guants. Al voltant d’un cop a la setmana les portàvem al Parc Taulí i allà les desinfectaven i les preparaven per utilitzar-les. És tot molt mecànic.

Ara què esteu produint?

Els respiradors, que són el gruix que hem fet, ja s’han acabat i ara estem fent protecció per a la gent que està anant a la feina. Encara tenim una peça, que són uns protectors nassals per equips mèdics, però bàsicament estem fent moltes viseres i ulleres per protegir als treballadors dels comerços, geriàtrics i en centres de gent gran. Ho fem coordinats amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Continuem fent peces per a equips mèdics, però ja tenen molt stock.

Tot el material que ha sortit dels UAB Open Labs ha arribat ja als hospitals i a tots els centres als que havien d’anar?

Sí, els portàvem nosaltres. A través dels grups de Telegram els metges ens enviaven fotos i ens donaven les gràcies. La majoria de poblacions mitjanes i grans ja tenen espais de fabricació digitals i s’han mogut tots, nosaltres hem sigut uns més. Ha sigut gratificant, ens fa sentir part el fet de poder ajudar i que des de l’Autònoma puguem posar el nostre granet de sorra.

Les perspectives que teniu són de continuar fabricant el que us demanin?

La idea és continuar fins que no quedi res per atendre. Mentre puguem ajudar d’alguna manera, nosaltres estarem actius, podem anar fent torns. El primer dia vam dir: “que fem, de dilluns a divendres? No, si nosaltres estem a casa!" Hem fet tota la Setmana Santa, tots els dies de festa, caps de setmana... Ens tocava un dia a la setmana [a cadascú] i estem contents de poder col·laborar.

Quin paper creus que pot jugar l’enginyeria en la lluita contra la COVID-19?

Hi ha tot un camp per córrer brutal aquí, perquè a nivell mèdic la tecnologia està aportant moltíssim. Ho veus en tot, com quan et fan una operació o una ecografia. La fabricació digital específicament esta ajudant moltíssim amb temes molt coneguts com les pròtesis, però també amb altres més desconeguts com ara operacions quirúrgiques. S’estan imprimint cèl·lules mare en fase de proves, impressions òssies, teixits... Hi ha moltes aplicacions que la impressió digital pot ajudar i fer avançar la medicina. Algunes coses estan en fase d’experimentació i altres son ja molt actuals i s’estan fent servir molt. La COVID-19 ha ajudat molt a evidenciar que aquí hi ha una relació d’amistat entre enginyeria i medicina, o fabricació digital i medicina.

 

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

    Dins de