Primers resultats d'èxit d'un assaig clínic de teràpia gènica per a pacients amb anèmia de Fanconi
09/09/2019
La prestigiosa revista Nature Medicine publica els primers resultats d'un assaig clínic de teràpia gènica en pacients amb anèmia de Fanconi, en el qual es demostra per primera vegada la formació de cèl·lules de la sang d'aquests pacients a partir de les seves pròpies cèl·lules mare, a les quals s'ha corregit prèviament el seu defecte genètic.
Aquest assaig clínic ha estat realitzat per membres d'un nou programa de recerca, EUROFANCOLEN, coordinats pel Dr. Juan Bueren, investigador del Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Estranyes (CIBERER) i el IIS de la Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD), sota la direcció clínica del Dr. Julián Sevilla, investigador de la Fundació de l'Hospital del Niño Jesús de Madrid, sponsor de l'assaig clínic. Les primeres signants del treball són les Dres. Paula Río i Susana Navarro, del Consorci CIEMAT/CIBERER/IIS-FJD. L'equip del Dr. Jordi Surrallés, Catedràtic de la UAB, cap del Servei de Genètica de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i cap de grup del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Malalties Rares (CIBERER), ha realitzat els estudis genètics necessaris per al reclutament i seguiment de tots els pacients que han participat en l'assaig.
L'anèmia de Fanconi és una malaltia estranya genètica caracteritzada per fallada de la medul·la òssia i predisposició al càncer, que es manifesta en la major part dels pacients per la deficient producció de cèl·lules sanguínies a edats molt primerenques. A part d'altres tractaments pal·liatius, el trasplantament de cèl·lules mare sanguínies d'un donant sa constitueix actualment la teràpia d'elecció en aquests pacients. Tot i que aquest tipus de trasplantament ha millorat substancialment en els últims anys, no tots els pacients tenen un donant adequat. A més, aquests tractaments requereixen d'una quimioteràpia pretrasplantament, no exempta de reaccions de rebuig i d'un altre tipus de riscos a més llarg termini.
El treball publicat a Nature Medicine està enfocat als pacients amb anèmia de Fanconi que no tenen un donant familiar i que tenen mutacions en el gen FANCA, que és el que està afectat en la majoria dels pacients espanyols amb aquesta malaltia.
En aquest treball es demostra per primera vegada la possibilitat de realitzar un nou procediment de teràpia gènica basat en primer lloc en la mobilització de les cèl·lules mare del pacient des de la medul·la òssia a la sang. D'aquesta manera es poden recollir les cèl·lules de la pròpia sang a través d'un procediment denominat afèresi, realitzat en les Unitats d'Hematologia Pediàtrica dels Hospitals Niño Jesús de Madrid o Vall d’Hebron de Barcelona. A aquest procés li segueix una segona etapa en què es corregeix el defecte genètic de les cèl·lules mare mitjançant la inserció de la versió correcta del gen a través d'un virus modificat. Aquesta etapa es realitza al llarg d'un dia en una sala estèril del CIEMAT, la Sala blanca CliniStem. Finalment, les cèl·lules corregides del defecte genètic s'envien a l'Hospital del Niño Jesús per a la seva reinfusió en el pacient, sense que aquest rebi cap tractament de quimioteràpia com el que s'usa en els trasplantaments amb cèl·lules d'un donant sa.
Noves expectatives de tractament
Els autors d'aquest treball han demostrat que les cèl·lules mare corregides del defecte genètic van empeltar i es van expandir progressivament en la medul·la òssia dels quatre pacients tractats, gràcies al seu creixement preferent enfront de les no corregides. Igualment, els autors han demostrat que amb el pas del temps la proporció de les cèl·lules “sanes” (corregides del defecte genètic) ha anat augmentant en la sang dels pacients de manera progressiva. Al cap dels tres anys de tractament, més de la meitat de les cèl·lules de la sang d'un dels pacients tractats van resultar ser cèl·lules “sanes”; és a dir, corregides del defecte gènic. Com a conseqüència d'aquest tractament, en els pacients amb un nombre major de cèl·lules sanes s'ha observat una estabilització del problema hematològic característic de la malaltia. De moment aquest tractament està restringit a un ús experimental en fase clínica.
Els resultats obtinguts obren noves expectatives per al tractament dels pacients amb anèmia de Fanconi, ja que mai abans no s'havia observat que la teràpia gènica fos eficaç en aquesta malaltia. El fet que no sigui necessari administrar quimioteràpia com a pas previ a la infusió de les cèl·lules en els pacients permet que aquests puguin abandonar l'hospital als dos o tres dies de l'autotransfusió de les seves cèl·lules corregides.
“Hi ha una necessitat urgent de noves teràpies per a pacients i famílies afectades per l'anèmia de Fanconi, ja que actualment només es poden tractar amb trasplantaments de medul·la òssia no exempts de toxicitat i riscos per als pacients”, comenten Paula Río i Susana Navarro. “Estem molt satisfets de comprovar que el seguiment a llarg termini de les dades dels pacients avala la nostra proposta de teràpia gènica com un tractament innovador i de baixa toxicitat per al component hematològic d'aquesta malaltia devastadora”, assenyala Juan Bueren. “A més -afegeix Julián Sevilla- no hem observat efectes adversos greus associats al tractament en els pacients als quals hem infós les cèl·lules mare corregides genèticament”.
“El nostre equip –comenta Jordi Surrallés- porta més de 20 anys investigant la genètica i la biologia molecular d'aquesta síndrome i aquesta experiència ha estat útil per al reclutament i seguiment dels pacients de l'assaig clínic”.
Els estudis clínics s'han realitzat en col·laboració amb nombrosos investigadors de la Xarxa Nacional de Recerca en Anèmia de Fanconi: la Dra. Cristina Díaz d'Heredia (Hospital Vall d’Hebron de Barcelona); el Dr. Jordi Surrallés (Universitat Autònoma de Barcelona, Hospital Sant Pau i CIBERER), el Dr. Ricardo López (Osakidetza Basque Health Service), el Dr. Albert Catalá (Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona) i la Dra. Nagore García de Andoaín (Hospital Universitario de Donostia), entre altres.
A més, han col·laborat nombrosos investigadors del Consorci Europeu EUROFANCOLEN i la Fundació Anèmia de Fanconi d'Espanya. Entre les institucions internacionals que han participat en aquest treball s'inclou DKZF i l'empresa Geneward (Alemanya), la Universitat de París, IRSL, INSERM, CNRS, Hospital Sant Louis de París i Genethon/Yposkesi (França) i l'empresa Rocket Pharmaceuticals (EUA).
Aquest treball ha estat possible gràcies a les subvencions obtingudes del Ministeri de Sanitat i Assumptes Socials del Govern d'Espanya, del 7è Programa Marco de la Comissió Europea (EUROFANCOLEN) i de la Comunitat de Madrid.
El vector lentiviral desenvolupat pel Consorci CIEMAT/CIBERER/IIS-FJD ha obtingut la designació de medicament orfe de l'Agència Europea del Medicament i de la Food and Drug Administration dels EUA i ha estat llicenciat a l'empresa Rocket Pharmaceuticals en col·laboració amb el programa de transferència de tecnologia de la Fundación Botín. Els següents estudis clínics en pacients amb anèmia de Fanconi seran sponsoritzats per Rocket Pharmaceuticals, tant a Espanya, com en altres països europeus i als EUA. Els nous assajos clínics estaran dirigits a aconseguir el registre d'ús d'aquest nou tractament en pacients amb anèmia de Fanconi a tot el món.
Article de referència: Successful Engraftment of Gene Corrected Hematopoietic Stem Cells in Non-conditioned Fanconi Anemia Patients. Paula Río et al. Nature Medicine. 9th Set. 2019. DOI: 10.1038/s41591-019-0550-z