L'Hospital Germans Trias i la UAB impulsen la formació a quiròfan amb realitat augmentada

19/03/2021

La pandèmia de Covid ha fet replantejar la formació pràctica d’estudiants de Medicina a quiròfans tal i com s’havia fet fins al moment. Les classes virtuals han estat una fórmula per poder seguir fent formació en directe de determinades intervencions i evitar aglomeracions en zones d’especial sensibilitat com són els quiròfans.

Però dins d’aquest canvi de model, des del Servei de Cirurgia General i la Unitat Docent de la UAB de Germans Trias han volgut anar una passa més enllà per implantar la realitat augmentada a quiròfan, una solució pionera a nivell de Catalunya i de tot l’Estat.

A través d’unes ulleres especials amb una càmera incorporada, el cirurgià docent emet la classe en directe des de la seva vista subjectiva durant una operació. Però a més d’emetre l’operació en viu, el cirurgià-docent pot anar incorporant material didàctic sobreimpresionat a la pantalla.

El fet de ser unes ulleres virtuals, permet que el cirurgià-docent no hagi de tocar cap material per ensenyar aquestes imatges, un element d’especial interès ja que permet mantenir l’esterilitat de les mans en tot moment.

Durant el matí del divendres, 19 de març, ha tingut lloc la segona classe amb estudiants de Medicina usant aquest sistema, en la qual s'ha fet una cirurgia a un pacient amb metàstasi de carcinoma colorectal.

La primera classe d’aquestes característiques va consistir en una sessió teòrica des del mateix quiròfan i, seguidament, una classe pràctica amb la visualització d’una resecció de càncer de pàncrees on es podia veure superposat tant material didàctics i models virtuals 3D que permeten visualitzar i comprendre millor l'anatomia, com els propis documents assistencials del pacient, com ecografies o TACs. (podeu veure el vídeo adjunt, al final d'aquesta nota).

El cirurgià de l'Hospital Trias i Pujol i professor de la UAB, Manel Cremades, assegura que “aquest nou model docent permet evolucionar des del concepte clàssic de la classe teòrica separada de les pràctiques hospitalàries a un model híbrid, on poder unificar ambdós conceptes, alhora que es facilita la comprensió de procediments que sovint són complexos”.

Per la seva banda, Esteve Cugat, responsable de la Unitat de Cirurgia Hepat-Bilio-Pancreàtica i professor de la UAB, i també impulsor de la iniciativa, assegura que “aquesta eina, que te un gran recorregut a nivell assistencial, ha permès donar solució a un problema en el camp docent en un context de dificultats com és la pandèmia del Covid”.

David Parés, que és cirurgià i membre de l’equip coordinador de la Unitat Docent a Germans Trias de la Facultat de Medicina de la UAB, comenta que “la docència en cirurgia s’ha d’adaptar als nous temps”. “No tenim dubte que és un camí sense retorn i per això hem recolzat aquest iniciativa”, conclou.

Aquesta prova pilot, que s’allargarà fins a final de curs, és pionera a Catalunya d’aquestes característiques i s’emmarca en una aposta decidida per a l’adaptació dels continguts didàctics a les noves tecnologies i a la salut digital.

Es tracta d’una solució que representa una passa endavant en el camp de la docència que si bé ara està aplicada en els estudiants de grau, posteriorment també es podrà aplicar als residents i als estudis de postgrau. La valoració global dels estudiants, a més, ha estat molt bona: consideren que ajuda a entendre les cirurgies i a més d’un 85% li agradaria que es fessin de forma rutinària.