Resultats de l'estudi genčtic del Príncep de Viana
Restes analitzades en l'estudi genčtic del Príncep de Viana 09.09.2008 Investigar  -  Investigadors de la UAB i de la Universitat de Granada han analitzat les restes conservades al Monestir de Poblet atribuïdes al Príncep de Viana. Els investigadors han realitzat un estudi genètic de la mòmia i l'han comparat amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra (conservades a Segòvia) i amb les d’altres familiars d'origen indubtable. L'estudi conclou que ni les restes de Poblet corresponen al príncep ni les de Segòvia corresponen a la reina.

L'estudi antropològic i genètic de les suposades restes, fins ara, del Príncep de Viana, l'han dut a terme, respectivament,  el professor Miguel C. Botella, de la Universitat de Granada, i la professora d'Antropologia Física de la UAB Assumpció Malgosa, juntament amb el grup de recerca en Ostebiografia que dirigeix, i sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars.

L'estudi antropològic de la mòmia, restituïda al monestir a l'any 1935, des de la catedral de Tarragona ha conclòs que es tracta de les restes de tres individus diferents que consisteixen en un fragment de la columna i dos segments corporals momificats. L'anàlisi ha demostrat que les restes van ser manipulades per reconstruir un cos a partir de fragments d'altres, ja que s'observen marques de talls de serra a la columna del segment inferior. El segment superior, que conserva el cap amb la cara destrossada, el tronc i un braç, va pertànyer a un home de mitjana edat. 

Per tal de poder atribuir amb garanties qualsevol dels tres fragments al Príncep de Viana, també s'ha realitzat una identificació a partir d'un estudi genètic. Els investigadors de la UAB van obtenir DNA dels diferents segments momificats i els van comparar amb els de cossos que, sense cap dubte, corresponen a familiars del Príncep, com la tsarina Alexandra de Rússia, el Duc d'Edimburg i Joana d'Habsburg, identificats mitjançant un estudi genealògic.

L'estudi de l'ascendència i de la descendència femenina de la reina Blanca I de Navarra, mare del Príncep de Viana, a càrrec de la professora Mariona Ibars, ha permès als investigadors resseguir la transmissió d'un DNA mitocondrial (DNA que només es troba a les mitocòndries, fora del nucli cel·lular, i que només transmet la mare) al llarg de 800 anys, des de l'any 1200 fins a l'actualitat. Això ha estat possible gràcies a la descendència de la reina Anna de Jagellón-Foix, rebesnéta materna de Blanca I de Navarra i neboda en quart grau del Príncep, casada amb l'Arxiduc Ferran d'Àustria, germà de l'emperador Carles V (branca austríaca dels Habsburg hispans).

Les dades genealògiques han permès arribar a la identificació del DNA mitocondrial del Príncep que, inesperadament, no es correspon amb l'obtingut en cap dels segments momificats que es conserven al Monestir de Poblet. A més, el DNA tampoc correspon amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra, que es conserven des de l'any 1994 al monestir segovià de Santa Maria la Real de Nieva.

Més informació a http://www.poblet-pviana.com/

 Convertir a PDF 
Anar a Notícies
Contacta
Si tens algun dubte sobre una nota de premsa o desitges més informació
+34 93 581 4032
g.premsa@uab.es
 

 

 

2018 Universitat Autònoma de Barcelona