Categories
Actualitat Investigar Noticies-portada

Nou llibre sobre ciutats verdes i injustícia social d’Isabelle Anguelovski

“The Green City and Social Injustice” és el nou llibre escrit per la investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski amb James Connolly, i publicat per l’editorial Routledge. En aquest nou llibre, que va sortir a la venda el passat 30 de novembre, un grup d’investigadors examinen la trajectòria mediambiental urbana recent de 21 ciutats d’Europa i Amèrica del Nord durant un període de 20 anys. L’objectiu és identificar les circumstàncies en què les intervencions ecològiques poden crear un nou conjunt de desigualtats per als residents socialment vulnerables, alhora que no eliminen altres riscos i impactes ambientals.

Basat en el treball de camp realitzat a 10 països i en l’anàlisi dels principals documents i dades de planificació, política i activisme, el llibre ofereix una visió crítica de la creixent ortodòxia de la planificació verda al Nord Global. Destaca els embolics d’aquest principi amb les polítiques municipals neoliberals, incloses les retallades pressupostàries per a les iniciatives comunitàries, els espais verds a llarg termini i els habitatges per als residents més fràgils; i l’enfocament en la reordenació urbana a gran escala i la inversió immobiliària dalt nivell. També s’analitzen experiències esperançadores de ciutats on l’ecologització urbana ha anat acompanyada durant molt de temps de polítiques d’equitat social o gestionat per grups comunitaris que s’organitzen al voltant d’objectius i estratègies de justícia mediambiental.

El llibre examina com el desplaçament i la gentrificació en el context de l’ecologització no només són físics sinó també socioculturals, creant noves formes d’esborrament social i trauma per als residents vulnerables. La seva amplitud i diversitat permeten als estudiants, acadèmics i investigadors desacreditar la marca i la venda sovint polititzada de les ciutats verdes, i reinserir les qüestions fonamentals d’equitat i justícia en la planificació de les ciutats verdes, una perspectiva molt necessària. Partint d’aquest punt de vista crític, el llibre també mostra com les ciutats que donen prioritat a l’equitat en l’accés a les zones verdes, la seguretat de l’habitatge i les polítiques socials audaces poden aconseguir beneficis tant mediambientals com socials per a tothom .

Isabelle Anguelovski explica que el llibre s’adreça a estudiants, acadèmics, activistes i planificadors. “Esperem que pugui servir de testimoni per desacreditar la marca i el bombo de la ciutat verda, que tan sovint amaga interessos lucratius i perpetua les desigualtats”, diu Anguelovski, que destaca que “si l’equitat i la justícia no són al centre de la planificació verda, aleshores la ciutat verda saludable és només un mite”.

El coeditor James Connolly afirma que “la ciutat verda no consisteix simplement a abordar els problemes ecològics, com de vegades es planteja. També té a veure amb qui es beneficia de la ciutat, quines preferències culturals guanyen i qui té un lloc físic i psicològic a la ciutat”. Les històries que s’expliquen en aquest llibre ajuden a descobrir aquestes qüestions menys visibles.

Aquesta avaluació crítica també pretén mostrar com la priorització de l’equitat a l’accés als espais verds i a l’habitatge segur, juntament amb polítiques socials audaçes, pot aconseguir beneficis ambientals i socials per a tots els ciutadans.

La resta de coautors són els membres BCNUEJ de l’ICTA-UAB Lucía Argüelles, Francesc Baró, Helen V.S. Cole, Melissa Garcia-Lamarca, Jordi Honey-Rosés, Panagiota Kotsila, Austin Matheney, Carmen Pérez del Pulgar, Filka Sekulova, Galia Shorkry, Margarita Triguero-Mas, Aaron Vansintjan, així com els investigadors d’altres centres internacionals Troy D. Abel, Lucia Di Paola, Talia Dommerholt, Mario Fontán Vela, Neil Grant, Sarka Hajtmarova, Derek Hyra, Dan Immergluck, Wendy A. Kellogg, Mick Lennon, Matheus Lira, Dave Moore, Emilia Oscilowicz, Malini Ranganathan i Rebeca Rutt. 

Aquest llibre forma part de la sèrie Routledge Equity, Justice and the Sustainable City series (Equitat, justícia i ciutat sostenible), dirigida per Julian Agyeman (Universitat de Tufts, EUA) i Stephen M Zavestoski (Universitat de San Francisco, EE. UU.).

Categories
Actualitat

Nou webinar sobre Ciència Ciutadana

Dilluns 29 de novembre tindrà lloc el 4t Webinar de la “Sèrie de Webinars sobre Ciència Ciutadana”. Aquesta sèrie es porta a termini dintre del marc del projecte europeu SMART-ER.

A les 10.30h, via la plataforma Teams, tindrà lloc el seminari “Citizen Science for Sustainabiulity, Energy, Transitions and Learning-by-Doing”, la quarta sessió dels webinars de la “Sèrie de Webinars sobre Ciència Ciutadana” organitzada en el marc del projecte europeu SMART-ER.

L’objectiu d’aquesta acció és doble. D’una banda, impulsar una forta comunitat de ciència ciutadana dins del Consorci ECIU. I d’altra banda, identificar possibles línies de col·laboració entre projectes i fomentar la creació de pilots transnacionals SMART-ER sobre Ciència Ciutadana.

Programa:

  • Begoña Miñarro (UAB) – El projecte SMART-ER de l’ECIU i la seva aproximació a la Ciència Ciutadana
  • Dra. Cristina Madrid (ICTA-UAB) – La modelització energètica s’uneix a les preocupacions mediambientals: els projectes SEEDS i LIVEN
  • Prof. Katherine Harrison (LiU) – La sostenibilitat significa inclusió: la participació dels ciutadans en la fase inicial del desenvolupament de les ciutats intel·ligents
  • Francesca Fiore (UNITN) – Trentino Young Scientist Challenge: un projecte d’aprenentatge pràctic per a estudiants de secundària

Més informació: http://www.eciu.org/for-researchers/webinars

Registre: https://forms.office.com/r/yN7zhcpjDy

L’ECIU és el consorci internacional líder d’universitats que fan una intensa tasca de recerca, amb un èmfasi col·lectiu en la innovació, la creativitat i l’impacte social, impulsant el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.

Categories
Actualitat Investigar

Els centres d’excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu del campus, al congrés 100xCiència.5

Els cinc Centres d’Excel·lència “Severo Ochoa” i les dues Unitats d’Excel·lència “María de Maeztu” del campus UAB participen els dies 26 i 27 de novembre a la cinquena edició del congrés 100xCiencia.5 a la Cidade de Cultura, a Santiago de Compostela.

Aquest any la trobada porta per títol “La dimensió internacional de la ciència” i pretén posar de manifest la importància de la col·laboració internacional en l’àmbit de la ciència per fer front als reptes globals del futur. Compte amb la participació de 60 centres i unitats de recerca espanyols reconeguts pel programa d’excel·lència “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament. Aquest any, l’esdeveniment està organitzat per l’ Instituto Galego de Física de Altas Enerxías (IGFAE), centre de la Universitade de Santiago de Compostela i la Xunta de Galicia, juntament amb l’Aliança SOMMa.

Els Centres d’Excel·lència “Severo Ochoa” presents al campus de la UAB són el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE-UAB), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) , l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Les dues Unitats d’Excel·lència Maria de Maeztu són l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM).

Les acreditacions “Severo Ochoa” i “María de Maeztu” són el major reconeixement institucional a la investigació científica a Espanya; els centres són seleccionats per un comitè d’avaluació internacional. Aquests centres cobreixen pràcticament totes les àrees del coneixement, des de física i matemàtiques fins a medi ambient i biomedicina, passant per les humanitats.

La crisi sanitària de COVID-19 ha posat de manifest la necessitat i la urgència que tota la comunitat científica, la indústria i la societat cooperin per resoldre els problemes. Per això, l’objectiu és subratllar la importància de la dimensió internacional de la ciència. La trobada es divideix en quatre àrees temàtiques principals: Cosmos, COVID, Crisi Climàtica i Cultura Científica, amb diferents taules rodones i espais de discussió compartides per investigadors dels Centres Severo Ochoa i les Unitats María de Maeztu amb representants del món de la indústria, les oficines de transferència de tecnologia, la política i l’administració econòmica.

La investigadora de l’ICTA-UAB Helen Cole impartirà una xerrada a l’àrea de COVID sobre “Desigualtats urbanes a la cobertura de la vacuna Covid-19: Una perspectiva comparativa multiescales i d’economia política”. Mario Martínez de l’IFAE-UAB farà una xerrada sobre “Futures Grans Instal·lacions per a l’estudi de les Ones Gravitacionals: El projecte del Telescopi Einstein”.

La trobada està plantejada com un espai per al diàleg i l’intercanvi d’experiències amb l’objectiu d’enfortir la capacitat de transferència de coneixement i potenciar l’impacte social de la tasca investigadora desenvolupada pels centres i les unitats d’excel·lència del nostre país.

Categories
Actualitat Institucional Investigar

Debat sobre inseguretat alimentària i canvi climàtic a l’Àfrica

La tercera sessió del cicle de debats “Reconfigurant el diàleg amb els mons africans contemporanis” organitzat per l’Alianza 4 Universidades ha reunit destacats experts i expertes en biologia, economia, agricultura i antropologia per debatre sobre els efectes del canvi climàtic en la seguretat alimentària a l’Àfrica.

La sala d’actes del Rectorat ha acollit avui la sessió mixta, on-line i presencial, “Assegurar la producció d’aliments en un entorn de canvi climàtic”, coordinada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) a través del grup de recerca LICCI en el marc del cicle de debats “Reconfigurant el diàleg amb els mons africans contemporanis” que organitza l’Alianza 4 Universidades (A4U).

La jornada s’ha centrat en la inseguretat alimentària, un dels problemes socioeconòmics i sanitaris més greus del món, però al qual es presta menys atenció, i que afecta amb més duresa els més pobres i vulnerables. La crisi climàtica actual contribueix a agreujar-la en afectar la producció d’aliments, i Àfrica és una de les regions més vulnerables del món als impactes del canvi climàtic. Experts i expertes de diferents disciplines, com la ciència dels cultius, la pesca, el pastoralisme, o el coneixement local, han reflexionat sobre la complexitat de les repercussions del canvi climàtic als sistemes africans de producció d’aliments i sobre les possibles vies de transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles, capaços de mantenir dietes saludables, nutritives i culturalment apropiades a la llum del canvi climàtic.

L’acte ha estat obert pel vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, Màrius Martínez, qui ha qualificat l’efecte del canvi climàtic en la seguretat alimentària com a “un dels assumptes més desafiants i amenaçants no només per a les comunitats africanes sinó arreu del món”. El periodista Agus Morales, alumni de la UAB, director de la Revista 5W i col·laborador de The New York Times, ha moderat la sessió, que ha comptat amb la participació com a ponent principal del director de l’Institut Sénégalais de Recherches Agricoles (ISRA)-CERAAS Ndjido A Kane.

Biòleg i genetista molecular, el dr. Kane ha presentat les principals línies recerca del seu centre de recerca tot destacant que “el canvi climàtic esta colpejant l’Àfrica i aquest desafiament l’afrontem des de la recerca científica”. L’anàlisi i la monitorització dels recursos són algunes d’aquestes línies de recerca, tenint present que “hi ha 249 milions de dones pastores a l’Àfrica amb el bestiar com a principal font de subsistència, i cal analitzar l’impacte del canvi global en el seu entorn”. “Per aconseguir beneficis econòmics i en sostenibilitat és crític monitoritzar i avaluar els recursos biològics”, ha afirmat.

En el debat han intervingut també Vanesse Labeyrie, investigadora al CIRAD, Montpellier (França), qui ha parlat sobre el paper de les xarxes de relacions en les resiliències de les petites granges a l’Àfrica; Narriman Saleh-Jiddawi experta en ciències marines a la University of Dar es Salaam (Tanzània – Zanzíbar), sobre la disponibilitat de recursos alimentaris d’origen marí a l’illa de Zanzíbar; Lucas Yamat, economista del canvi climàtic al Basque Centre for Climate Change (BC3), sobre les perspectives del pastoralisme a l’Àfrica oriental; i l’antropòloga de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García, sobre la importància del coneixement local de les poblacions indígenes en la gestió dels impactes del canvi climàtic.

El rector de la UAB, Javier Lafuente, ha clausurat la jornada tot destacant que  la UAB, com a part de l’A4U, “està molt interessada i compromesa amb aquest diàleg amb els nostres socis i col·legues africans i amb la col·laboració que cal fer entre els investigadors d’universitats i organitzacions africanes i les nostres universitats i centres de recerca”. “Hi ha molt per fer, però estem mostrant la nostra voluntat d’augmentar les nostres activitats compartides amb investigadors i universitats africanes i estic segur que aquest esdeveniment ha contribuït a fer-ho”, ha conclòs Lafuente.

Les jornades responen a l’estratègia d’internacionalització de l’Alianza 4 Universidades així com a la seva voluntat de consolidar les seves relacions amb les universitats africanes. El cicle, que consta de quatre jornades coordinades per las diferents universitat de l’A-4U, acull a investigadors i acadèmics africans i europeus per debatre sobre quatre temes clau del present i futur d’Àfrica com el feminisme, les migracions, el canvi climàtic i la cultura africana.

La sessió es pot veure enregistrada al canal de YouTube de l’A-4U. Aquest esdeveniment compta amb el suport de ICEX España Exportación e Inversiones.

Categories
Actualitat Institucional Investigar

Debat sobre inseguretat alimentària i canvi climàtic en el marc de l’A4U

La sala d’actes del Rectorat acollirà, el proper dijous 25 de novembre, la tercera sessió del Cicle de Debats “Reconfigurant el diàleg amb els mons africans contemporanis” organitzat per l’Alianza 4 Universidades (A4U). La sessió està coordinada per l’ICTA-UAB per mitjà del seu grup de recerca LICCI, i estarà dedicada a com assegurar la producció d’aliments en un entorn de canvi climàtic.

Les jornades responen a l’estratègia d’internacionalització de l’Alianza 4 Universidades així com a la seva voluntat de consolidar les seves relacions amb les universitats africanes. El cicle, que consta de quatre jornades coordinades per las diferents universitat de l’A4U, acull a investigadors i acadèmics africans i europeus per debatre sobre quatre temes clau del present i futur d’Àfrica com el feminisme, les migracions, el canvi climàtic i la cultura africana.

L’esdeveniment comptarà amb la participació del rector de la UAB, Javier Lafuente, així com del vicerector de Relacions Internacionals, Màrius Martínez.

La sessió estarà moderada per Agus Morales, director de la Revista 5W i col·laborador de The New York Times. Ndjido Kane, genetista vegetal i biòleg molecular de l’Institut Sénégalais de Recherches Agricoles (ISRA)-CERAAS serà el keynote speaker, que donarà pas a una taula rodona en què participarà la investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García; Vanesse Labeyrie, investigadora al CIRAD, Montpellier (France); Narriman Saleh-Jiddawi experta en ciències marines a la University of Dar es Salaam (Tanzania – Zanzíbar) i Lucas Yamat, economista del canvi climàtic al Basque Centre for Climate Change (BC3).

La jornada reflexionarà sobre la inseguretat alimentària, un dels problemes socioeconòmics i sanitaris més greus del món, però al qual es presta menys atenció, i que afecta amb més duresa els més pobres i vulnerables. La crisi climàtica actual contribueix a agreujar-la en afectar la producció d’aliments, i Àfrica és  una de les regions més vulnerables del món als impactes del canvi climàtic. A la sessió, es podran escoltar les veus d’experts de diferents disciplines (ciència dels cultius, pesca, pasturatge, coneixement local) sobre aquest tema. Els participants reflexionaran sobre la complexitat de les repercussions del canvi climàtic als sistemes africans de producció d’aliments i sobre les possibles vies de transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles, capaços de mantenir dietes saludables, nutritives i culturalment apropiades a la llum del canvi climàtic .

La jornada tindrà lloc de manera presencial a la Sala d’Actes del Rectorat així com a través de Zoom en anglès. També s’emetrà pel canal de YouTube de l’A4U. En ambdós casos, és necessari registrar-se al web. Aquest esdeveniment, dirigit a la comunitat universitària però obert també al públic en general, compta amb el suport de ICEX España Exportación e Inversiones.

L’Alianza 4 Universidades (A4U) és una associació estratègica entre quatre de les principals universitats públiques espanyoles: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Universitat Carles III de Madrid (UC3M) i Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (UPF).

PROGRAMA

• 10:30 – 10:30 BENVINGUDA DE LA TERCERA SESSIÓ

MÀRIUS MARTÍNEZ, vicerector de Relacions Internacionals, UAB

• 10:35 – 10:40 PRESENTACIÓ DE LA SESSIÓ

AGUS MORALES, director de Revista5W, col·laborador de The New York Times i moderador de A4U Debates

• 10:40 – 11:25 PONENT PRINCIPAL

NDJIDO KANE, genetista vegetal i biòleg molecular. Director de l’Institut Sénégalais de Recherches Agricoles (ISRA)-CERAAS

• 11:25 – 13:15 TAULA RODONA I DEBAT

VANESSE LABEYRIE, Investigadora de la Unitat de Recerca SENS del CIRAD, Montpeller (França)

NARRIMAN SALEH-JIDDAWI, Vicepresidenta: Women in Marine Sciences Center. Doctorada en Ciències Marines Universitat de Dar es Salaam (Tanzània – Zanzíbar)

LUCAS YAMAT, Economista del Canvi Climàtic del Grup d’Ecosistemes Terrestres, Centre Basc per al Canvi Climàtic (BC3)

VICTORIA REYES, Professora d’Investigació ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB)

• 13:15 – 13:30 ACTE DE CLAUSURA

JAVIER LAFUENTE, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Categories
Actualitat Institucional Investigar

S’inaugura la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB–IR Sant Pau

La nova unitat centra la seva recerca en l’anomenada medicina genòmica, que proposa una aproximació des de la genòmica per al desenvolupament de teràpies, diagnòstic o estudi de malalties genètiques, oncològiques i síndromes de predisposició tumoral.

Divuit anys després de la publicació del genoma humà, sabem que encara hi ha molt camí per recórrer en l’estudi del genoma i la seva relació amb la salut. Avui, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona han fet un pas endavant per escurçar aquest camí i apropar la recerca genòmica a la medicina i la pràctica clínica, amb la creació de la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau. La nova unitat ha estat inaugurada avui en un acte que ha comptat amb la presència del Dr. Javier Lafuente, rector de la UAB; el Dr. Manel Balcells, president del patronat de l’Institut de Recerca, el Dr. Jordi Bachs, director gerent de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de Sant Pau.  

La Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau és una aposta que ha comptat amb el suport de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que ha finançat les obres adequació de l’espai destinat al laboratori donant lloc a 177 m2 per a recerca d’última generació. Per la seva banda, la UAB aportarà a l’Institut de Recerca de Sant Pau en els propers 6 anys, l’equivalent al cost de l’obra per la creació i posada en marxa d’aquesta unitat. En aquest nou espai, la unitat mixta se centra, sobretot, en el diagnòstic, la fisiopatologia i el desenvolupament de noves teràpies per a malalties genètiques, oncològiques i síndromes de predisposició tumoral.

“La recerca que fem a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és translacional i per la nostra naturalesa, connectem la investigació amb la pràctica clínica. La creació de la unitat mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau reforça encara més la nostra missió incorporant recerca bàsica, formant professionals en aquest camp tant important per la medicina personalitzada i de precisió i completant el cicle” afirma el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de Sant Pau i catedràtic i professor ICREA Acadèmia de la UAB. “És important teixir ponts entre l’acadèmia, els centres de recerca biomèdica i els hospitals per reforçar la triple missió dels hospitals d’alta complexitat com l’Hospital de Sant Pau: assistència, recerca i docència; i fomentar que hi hagi espais, com aquesta unitat, on es materialitzi aquesta interacció.”, conclou. 

Per la seva banda, el rector de la UAB, Javier Lafuente explica: “La UAB és un referent en el camp de la biomedicina i la genètica, essent la única universitat de l’Estat que ofereix un grau en Genètica, i la creació de la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau referma l’aposta de la Universitat per aquest camp”. El rector destaca la satisfacció que suposa “comptar amb una unitat d’aquestes característiques, la primera unitat mixta de la UAB en aquest àmbit, amb investigadors d’ambdues institucions treballant de manera conjunta en la recerca de les malalties genètiques, el seu diagnòstic i el seu tractament”.

La unitat es materialitza avui però va ser sota el mandat de l’anterior director de l’Institut de Recerca, Dr. Jaume Kulisevsky, que el projecte va començar a gestar-se l’any 2017 quan el Dr. Jordi Surrallés, Catedràtic de la UAB, va incorporar-se com a Director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau per integrar el seu grup de recerca a l’entorn Sant Pau. Al novembre de 2019, es va signar el conveni de col·laboració entre les tres institucions que l’han fet possible. I ara, un cop finalitzades les obres, el grup de recerca coordinat pel Dr. Jordi Surrallés és qui ocupa aquest nou espai des d’on realitzaran els seus projectes de recerca. L’equip de la unitat està format actualment per 17 persones amb perfils multidisciplinaris incloent-hi experts en biologia, genètica, medicina, bioquímica, biotecnologia, bioinformàtica o ciència de dades.

Comprendre la inestabilitat genòmica per a protegir-nos del càncer i avançar en la medicina personalitzada

El grup de recerca que forma la unitat treballa en el camp de les malalties genètiques humanes, caracteritzades per una elevada predisposició al càncer. Moltes d’aquestes síndromes són causades per mutacions en gens implicats en la reparació de l’ADN. Aquests gens són importants per evitar l’acumulació de mutacions i prevenir la transformació tumoral.

La investigació sobre aquestes síndromes és important per desentranyar els mecanismes que ens protegeixen del càncer. Cada vegada hi ha noves estratègies terapèutiques basades en el coneixement profund de les causes genètiques de la malaltia. Per tant, un diagnòstic genètic adequat és important no només per proporcionar un bon assessorament genètic i seguiment clínic als pacients i les seves famílies, sinó també per proporcionar una medicina personalitzada basada en informació genòmica.

Categories
Actualitat Investigar

Un nou mapa interactiu destaca els impactes negatius de la mineria “verda” al continent americà

L’Atlas de Justícia Ambiental, coordinat des de l’ICTA-UAB, MiningWatch Canadà i les comunitats afectades per la mineria de nou països del continent americà publiquen un nou mapa interactiu i un informe que documenta alguns dels impactes socials i ambientals de la mineria de liti, coure i grafit

Dies després que els líders mundials acordessin fer inversions sense precedents per a la transició energètica durant la COP26, comunitats de tot el món adverteixen sobre els perills que planteja l’auge de la mineria per a les “tecnologies verdes” i els grans volums de metalls i minerals que requereixen. 

L’Atlas de Justícia Ambiental, coordinat des de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), MiningWatch Canadà i les comunitats afectades per la mineria de nou països de les Amèriques -Argentina, Xile, Bolívia, Perú , Equador, Panamà, Mèxic, EUA i Canadà- van llançar ahir a la nit un nou mapa interactiu, i un informe que documenta alguns dels impactes socials i ambientals de la mineria de liti, coure i grafit. 

L’informe, que recull 25 casos, documenta com la indústria minera mundial s’ha posicionat ràpidament com la solució a la crisi climàtica, amb empreses i països igual competint per proporcionar els 3.000 milions de tones de metalls i minerals que, segons algunes estimacions, es necessitaran en els propers 30 anys per impulsar la transició energètica. 

La mineria ja s’està expandint ràpidament en ecosistemes fràgils i biodiversos com l’Amazònia i les selves tropicals, les zones glacials, les salines, les serralades i zones humides, zones de vital importància per al subministrament d’aigua dolça, el manteniment de la vida i la regulació del nostre clima mundial. 

Aquesta febre pels metalls i minerals s’està convertint en una oportunitat financera sense precedents per a les empreses mineres. Tot i això, el fort augment en la pressió extractiva de metalls i minerals està aprofundint la crisi ambiental i social, convertint un dels orígens de la crisi climàtica en un aparent pilar per a la seva solució. 

Les comunitats afectades i mobilitzades, acadèmics i activistes afirmen que una transició energètica que depengui en gran mesura de l’extracció de nous materials sense que es plantegin preguntes clau -com a materials i energia per a què, per a qui i a quin cost socioambiental- no farà sinó reforçar les injustícies i la insostenibilitat que han agreujat la crisi climàtica en què ens trobem a nivell mundial. 

Segons la investigadora de l’ICTA-UAB i de l’Atles de Justícia Ambiental, Mariana Walter, “al voltant del 20% dels 3.550 conflictes socioambientals documentats a l’Atles de Justícia Ambiental corresponen a conflictes per l’extracció de metalls i minerals al món. Es tracta de l’activitat més conflictiva documentada a l’EJAtlas, una transició energètica basada en l’extracció minera no farà més que expandir i intensificar aquests conflictes tant al Sud com al Nord del món”. 

El mapa interactiu “Mapeig dels impactes miners de la transició energètica a les Amèriques” i l’informe “Mapeig de resistències davant els impactes i discursos de la mineria per a la transició energètica a les Amèriques” ja es poden consultar als llocs de l’Atles de Justícia Ambiental i MiningWatch Canada. 

L’Atles de Justícia Ambiental documenta conflictes socials al voltant de temes ambientals. L´Atles està coordinat per un grup d´investigadores compromeses des de l´Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb activistes i investigadors de tot el món. 

MiningWatch Canadà és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu atendre la necessitat d’una resposta d’interès públic coordinada davant les amenaces a la salut pública, al medi ambient i als interessos comunitaris que suposen les polítiques i les pràctiques irresponsables de mineria al Canadà i a la resta del món. Proporciona informació oportuna i suport a les comunitats afectades per la mineria i organitzacions i treballa per millorar les polítiques relacionades amb la mineria.

Materials de referència: 

·         Resum executiu en anglèsfrancès i espanyol 

·         El mapa interactiu (versión preliminar) 

·         Un informe amb les principals conclusions en espanyol  

Categories
Actualitat Investigar

Activen una proteïna clau per completar el procés de mort per apoptosi en cèl·lules de glioblastoma

Un equip de recerca coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) descriu com una substància anomenada gossipol permet que les cèl·lules de glioblastoma, un tipus de càncer cerebral incurable, puguin ser eliminades per apoptosi. La recerca obre una nova línia d’investigació a l’hora de desenvolupar nous tractaments per aquest tipus de càncer.

L’apoptosi és el mecanisme pel qual les cèl·lules defectuoses del cos promouen la seva pròpia mort per protegir l’organisme. Es tracta d’un procés complex, amb moltes etapes, en què les diferents parts de la cèl·lula es van degradant. En les cèl·lules de glioblastoma, però, malgrat que l’apoptosi comença, s’atura en una de les etapes, permetent que la cèl·lula pugui sobreviure.

En un treball anterior, els investigadors ja havien demostrat que les cèl·lules de glioblastoma tenen nivells massa baixos de DFF40/CAD, una proteïna que, durant l’apoptosi, organitza el trencament del nucli de la cèl·lula. Aquesta mancança fa que la fase de fragmentació nuclear no es completi i la cèl·lula pugui recuperar-se.

En aquest article, publicat a la revista Cancers i coordinat pel Dr. Víctor J. Yuste, professor del Departament de Bioquímica y Biologia Molecular a la Facultat de Medicina de la UAB i investigador de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), els investigadors han administrat a les cèl·lules tumorals una substància derivada de la planta del cotó, el gossipol, que potencia l’activitat de DFF40/CAD. El resultat és que, en les cèl·lules tractades, el procés de fragmentació es completa i la cèl·lula mor.

“Hem vist que, al contrari d’altres fàrmacs, el gossipol permet que la DFF40/CAD es mantingui al nucli cel·lular durant més temps, promovent la seva fragmentació. Amb el nostre estudi demostrem que compostos com el gossipol poden empènyer les cèl·lules de glioblastoma fins a un punt de no retorn després d’engegar el procés de mort cel·lular sense necessitat de modificar-les genèticament”, explica la Dra. Laura Martínez-Escardó, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB i primera autora del treball.

“Promoure que l’apoptosi finalitzi adequadament en les cèl·lules tumorals dels pacients podria ser una bona estratègia terapèutica per tractar el glioblastoma. Les troballes presentades són prometedores i ens animen a continuar investigant”, exposa el Dr. Yuste. “Els nous resultats ens ajuden a comprendre millor la biologia d’aquest tumor tan agressiu i ens poden proporcionar noves eines per al desenvolupament d’estratègies més eficaces. Això és especialment interessant perquè actualment no hi ha cap cura per a aquesta malaltia”, conclou.

Aquest estudi és el resultat d’una estreta col·laboració entre la recerca bàsica i la clínica. El Dr. Víctor J. Yuste ha liderat un equip multidisciplinari d’investigadors bàsics, neuro-oncòlegs, patòlegs i neurocirurgians, de la UAB, de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)-Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i del Institut de Recerca de Biomèdica de Lleida (IRBLleida). Aquesta recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, i cofinançada amb fons FEDER “una manera de fer Europa”.

Article de referència:
Martínez-Escardó L, Alemany M, Sánchez-Osuna M, Sánchez-Chardi A, Roig-Martínez M, Suárez-García S, Ruiz-Molina D, Vidal N, Plans G, Majós C, Ribas J, Baltrons MA, Bayascas JR, Barcia C, Bruna J, Yuste VJ. Gossypol Treatment Restores Insufficient Apoptotic Function of DFF40/CAD in Human Glioblastoma Cells Cancers. 2021; 13(21):5579. https://doi.org/10.3390/cancers13215579

Fotografia:
Cèl·lula de glioblastoma humà tractada amb gossipol i vista amb la tècnica de microscòpia electrònica d’escaneig d’emissió de camp, a partir de mostres obtingudes amb fractura per congelació. (INc-UAB)

Categories
Actualitat Investigar

L’ECIU University presenta els resultats del repte sobre seguretat alimentària, al Prat de Llobregat

L’ECIU University presentarà el proper dia 23 de novembre el repte “Transformar el programa gratuït de distribució d’aliments garantint la seguretat alimentària per a grups vulnerables”, treballat amb el lideratge de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb el partenariat de l’Associació ABD i l’Ajuntament del Prat de Llobregat en el marc del projecte “La Botiga”.

La presentació tindrà lloc a les 16h a la sala de conferències del Centre de Promoció Econòmica del Prat de Llobregat. L’objectiu del repte és repensar i transformar el model actual de seguretat alimentària (gratuït i basat en subvencions), tenint en compte tota la cadena de valor alimentària i els actors per a proporcionar una transformació integral en termes de polítiques i pràctiques, assegurant que els grups vulnerables satisfan les seves necessitats.

Els i les estudiants que han desenvolupat aquest repte, provinents de diferents disciplines acadèmiques i de diferents països, presentaran els principals resultats de la feina que han desenvolupat amb la coordinació de l’investigador de l’ICTA-UAB, Xavier Gabarrell. El treball realitzat planteja els reptes intrínsecs del projecte “La Botiga” en clau de futur, estudia els diferents models internacionals que es prenen d’inspiració per a l’anàlisi i desenvolupen propostes organitzatives de futur per l’assoliment del propòsit de La Botiga.

En aquest sentit el projecte desenvolupa propostes organitzatives des de l’aspecte social, ambiental, econòmic, legal que interpel·len a tot l’ecosistema local relacionat amb l’alimentació, l’economia, el cooperativisme i l’atenció social.

L’acte es farà en tres idiomes (català, castellà i anglès), sense traducció simultània. No obstant es farà una breu traducció posterior de les intervencions amb anglès per facilitar la comprensió de l’explicació. Podeu confirmar la vostra assistència al correu electronic toledano@elprat.cat o trucant al telèfon 93 379 00 50 extensió 5380.

Programa:

16.00 h Benvinguda institucional.

16.15 h Introducció de la metodologia de reptes de l’ECIU University a càrrec dels professors de la UAB i líders del projecte.

16.30 h Presentació del repte “Transformar el programa de distribució gratuïta d’aliments garantint la seguretat alimentària dels grups vulnerables”, a càrrec del grup d’estudiants que ha desenvolupat el repte.

Categories
Actualitat Investigar

Joan Martínez Alier rep el Premi Balzan a Roma

L’economista ecològic de l’ICTA-UAB ha rebut el Premi Balzan 2020 a Roma, dotat amb 695.000 euros, de mans del president de la República italiana, Sergio Mattarella.

L´economista de l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Joan Martínez Alier ha rebut avui el Premi Balzan a Roma, de mans del president de la República italiana, Sergio Mattarella. El lliurament, que correspon a l’edició del 2020 i que va ser posposat per la pandèmia per Covid19, ha tingut lloc a l’Accademia dei Liccei, i ha estat retransmès en línia

Martínez Alier ha estat guardonat en la categoria de “Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats”, concedit per la Fundació Internacional Balzan, a Milà, i dotat amb 695.000 euros. La Fundació Internacional Balzan destaca “l’excepcional qualitat de les contribucions a la fundació de l’economia ecològica”. El seu treball pioner sobre les relacions entre el medi ambient i l’economia ha fet visible la distribució desigual dels recursos naturals i la necessitat de Justícia Ambiental. Defensa l’economia ecològica per fer front a un model econòmic que afavoreix el canvi climàtic i la destrucció de la biodiversitat. 

Nascut a Barcelona el 1939, Martínez Alier és catedràtic emèrit i investigador titular des del 2010 de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), del qual va ser un dels seus impulsors. La seva línia de recerca gira al voltant de la relació entre ecologia i economia. Va des de la història agrària o ambiental a la política ambiental o l’ecologia política. Actualment dirigeix ​​la revista Ecologia Política i algunes de les seves publicacions destacades són “L’ecologisme i l’economia” (1984), l'”Economia ecològica i política ambiental” (amb Jordi Roca, 2001) o “L’ecologisme dels pobres” (2005). 

La fundació Internacional Balzan atorga aquest premi des del 1961 a científics i artistes per la seva contribució als seus respectius camps, que són elegits (tant els guardonats com els camps en qüestió) per un comitè internacional format per 19 figures destacades de les ciències i les lletres. 

Durant el discurs, Martínez Alier ha repassat 40 anys de trajectòria investigadora en economia ecològica, ecologia política i justícia ambiental. Ha assegurat sentir-se especialment honrat de compartir el premi amb historiadors econòmics i socials guardonats en anteriors edicions com Ernest Labrousse, Carlo Ginzburg, Carlo Cipolla, Bina Agarwa o Manuel Castells. 

L’economista ecològic ha afirmat que “l’economia no és circular, és entròpica”. Mentre que en els darrers 120 anys la població mundial s’ha quintuplicat, els insums anuals processats a l’economia global, com ara la biomassa, els combustibles fòssils, els materials per a la construcció o els metalls, han crescut de 7,5 a 100 Gt. “Els combustibles fòssils es cremen i es dissipen”, ha recordat, i ha afegit que un altre motiu de la manca de circularitat és l’augment de les reserves. “Un cop arriben al seu destí, es requereix de gran quantitat de materials i energia per al seu manteniment i funcionament. Fins i tot sense un creixement econòmic més gran, l’economia industrial necessitaria nous subministraments d’energia i materials extrets de les “fronteres de les mercaderies”, produint més residus (incloses quantitats excessives de gasos d’efecte hivernacle). Aquí rau l’origen de l’aparició constant de nous conflictes de distribució ecològica”. És precisament l’estudi d’aquests conflictes de distribució ecològica a què Martínez Alier dedicarà el premi Balzan, consolidant així l’Atles de la Justícia Ambiental (EJAtlas), en què fa 10 anys que treballa. Es tracta de mapa virtual que recull més de 3.500 casos de conflictes socioambientals a tot el món. 

L’EJAtlas permet investigar i fer més visibles els conflictes de distribució ecològica passats i actuals, les reivindicacions, les manifestacions i la repressió, i contribueix a situar l’ecologia política al centre de la política. La riquesa d’aquesta investigació permet respondre afirmativament a la pregunta sobre si hi ha un moviment global de justícia ambiental, que posa de manifest valors ecològics, de formes de vida i subsistència, valoracions econòmiques, sacralitat o drets indígenes.  En edicions passades, el Premi Balzan ha estat concedit, entre d’altres, a l’escriptor Jorge Luis Borges, la mare Teresa de Calcuta o l’actual ministre d’Universitats espanyol, Manuel Castells. Els premiats del 2020 són,  a més de  Joan Martínez Alier, la físic Susan Trumbore del Max Planck Institut for Biogeochemistry de Jena, Alemanya; Jean-Marie Tarascon, professora del College de France, especialista en energia electroquímica, i el jurista brasiler Antonio Augusto Cançado Trindade.