Categories
Actualitat Investigar Investigar Noticies-portada Sense categoria

Una taula rodona abordarà el problema de la salut mental en l’àmbit de la recerca

El seminari “Salut i benestar mental en el món de la recerca: activitat de risc?”, organitzat per l’Observatori Europeu de Salut Mental en Investigadors (ReMO), la UAB i el CSIC té lloc divendres, 3 de desembre, a la Facultat de Ciències i en línia. La participació és oberta prèvia inscripció.

Divendres, 3 de desembre, l’Observatori Europeu de Salut Mental en Investigadors (ReMO), la UAB y el CSIC organitzen un debat entorn de la salut mental en el món de la recerca. El debat reunirà prop de 130 investigadors i inclourà experts i representants de grups d’interès, per tractar un aspecte que fins ara ha tingut poca visibilitat.

Es calcula que un 19% de la població general té algun problema psicològic, xifra que ha augmentat significativament amb la pandèmia, segons estudis recents. Aquesta xifra s’incrementa fins a gairebé el doble en el món acadèmic i entre els estudiants de postgrau: entre el 32 i el 42%. Les xifres es recullen al Manifest de Salut Mental i Benestar a la Recerca (Researcher Mental Health and Well-being Manifesto), informe elaborat per l’Observatori de Salut Mental (ReMO).

“Aquestes dades evidencien la necessitat de prendre mesures urgents per prevenir els riscos associats a la carrera investigadora per a la salut mental, especialment entre les persones en formació, el col·lectiu més vulnerable, joves que afronten un camí extremadament competitiu, ple d’incerteses i precarietat en els primers anys de la carrera investigadora”, explica Anna Muro, professora de Psicologia de l’Educació de la UAB i coordinadora de la Unitat de Coaching i Acompanyament Acadèmic del Servei de Psicologia i Logopèdia de la Universitat.

La reunió d’aquest divendres, organitzada per l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC i el Servei de Psicologia i Logopèdia (UCCA) de la UAB, reunirà els grups d’interès de l’Observatori de Salut Mental (ReMO), un projecte europeu de COST Action (CA19117), sota el lema “Salut i benestar mental en el món de la recerca: activitat de risc?”. El seminari, que es pot seguir presencialment a la sala d’Actes de la Facultat de Ciències de la UAB, o en línia, està obert a la participació del personal de recerca prèvia inscripció.

“L’exigència de creativitat contínua i el prestigi que s’associa al món de recerca fa que en moltes ocasions juguem brut amb la nostra pròpia salut. Una manera romàntica de veure-ho és que els somnis ens amoïnen”, assenyala Luis Fonseca, director de l’IMB-CNM i moderador de la taula rodona. “Hem de resistir-nos al parany que la vocació ens faci anar més enllà del deure i de la seguretat laboral que se’ns deu”, afegeix.

Un projecte amb participació de 34 països europeus

L’acció ReMO COST persegueix reduir l’estigma de la salut mental amb un grup de treball format per 234 persones de 34 països europeus, entre acadèmics, professionals, responsables polítics i consultors d’institucions d’educació superior.

Es tracta d’una de les primeres iniciatives europees basades en evidències que aborden la salut mental en l’àmbit acadèmic. Els objectius són, entre altres, comprendre com caracteritzar i millorar la salut mental i el benestar en l’àmbit de la recerca, quantificar el seu impacte a nivell laboral i com compartir de manera eficient unes bones pràctiques basades en l’evidència.

“Necessitem entendre quines són les millors maneres de mantenir el benestar mental per fomentar entorns de treball saludables i respectuosos”, diu Murat Günes, investigador de l’IMB-CSIC que participa en l’Acció ReMO COST. A més, afegeix “en l’àmbit de la recerca científica hi ha factors com la mobilitat forçada, la falta de contractes permanents, el poc finançament per investigar, la manca reconeixement contractual dels investigadors doctorands i la inseguretat laboral, que tenen una influència significativa en aquestes persones”.

Per la seva part, Julio Gómez, responsable de Recursos Humans a l’ICN2, explica que la “carrera investigadora és un camí amb molts obstacles que els investigadors han de superar per a poder avançar. La fortalesa emocional es fa absolutament necessària per a això”. En aquest sentit, afegeix que “són importants les accions per part de les institucions encaminades a dotar al personal de recerca amb eines per a la resiliència. A l’ICN2 hem iniciat sessions amb experts per ajudar els diferents col·lectius de l’organització, no sols a investigadors, sinó també als equips de suport que els acompanyen en aquest camí”.

Inscripció: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSekaQlIGqI0Cdv9Z8Fg3oWresSedJ-3s3mfKoPWkVJGvnYE_Q/viewform

Programa: https://buff.ly/3nOlXUJ

Categories
Actualitat Institucional Investigar Investigar Noticies-portada

Mercè Izquierdo, Jesús Alturo i Enric Larreula, Creu de Sant Jordi 2021

La Generalitat ha guardonat enguany amb la Creu de Sant Jordi tres docents de la UAB: Mercè Izquierdo i Enric Larreula, professors de la Facultat de Ciències de l’Educació, i Jesús Alturo, professor de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Mercè Izquierdo i Aymerich, doctora en Química Inorgànica, és catedràtica emèrita del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals. La seva recerca s’ha orientat cap a les aportacions de l’epistemologia i la història de les ciències a l’ensenyament de les ciències químiques, amb una atenció prioritària al llenguatge i a la comunicació. Ha publicat articles de recerca i d’innovació educativa a revistes nacionals i internacionals i dirigit el Projecte ‘Competències de pensament científic, Ciències 12-15’. L’any 2007 va rebre el Premi col·lectiu Rosa Sensat de Pedagogia. Izquierdo ha rebut ara la Creu de Sant Jordi “en reconeixement del seu llarg recorregut professional com a científica i de la seva trajectòria docent en els àmbits de l’ensenyament secundari, la universitat, la formació del professorat i la recerca pedagògica”.

Jesús Alturo és doctor en Filologia Clàssica i catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, especialitzat en l’època medieval, si bé també s’ha interessat per altres períodes històrics, on ha fet aportacions molt sòlides sobre la història de la cultura d’àmbit català i europeu. La seva nombrosa producció bibliogràfica consta de més de 350 títols, entre els quals destaca l’edició crítica, dins la prestigiosa col·lecció Chartae Latinae Antiquiores, dels diplomes originals més antics conservats a Catalunya. Des de 1994 és membre del Comité International de Paléographie Latine, màxim organisme internacional dels estudiosos de Paleografia i Codicologia llatines. La Generalitat l’ha distingit “per la seva contribució a l’àmbit de la paleografia, codicologia i diplomàtica, i les seves aportacions cabdals a la història de la literatura i l’art medieval del període romànic de Catalunya”.

Enric Larreula, llicenciat en Filologia Catalana, ha estat professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials durant més de vint anys. Escriptor i il·lustrador, ha participat en la realització d’una seixantena de llibres d’ensenyament  i ha fet una important aportació a la narrativa infantil, juvenil i d’adults en llengua catalana. L’any 2002 va rebre el Premi d’Honor Jaume I i l’any 2018 el Premi Nacional Joan Coromines. Larreula ha estat premiat “pel seu activisme social i cultural i pel seu compromís en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes des de diversos àmbits”. La Generalitat ha destacat, a més, la seva vinculació a l’associació Amics de la Bressola.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. Va ser creada el 1981 per distingir persones i entitats “que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya”.

Categories
Actualitat Comunidad Investigar Noticies-portada

La UAB anima l’alumnat a col·laborar en un projecte que investiga una malaltia ultrarara que afecta infants

El programa de mecenatge de la UAB ha llançat la campanya “1 estudiant, 1 euro”, adreçada a l’alumnat de grau, per animar-lo a col·laborar en el projecte de recerca que duua  terme el Grup de Teràpia Gènica per al Sistema Nerviós Central per trobar un tractament per a una malaltia rara que afecta només 45 infants al món, un dels quals una nena de 5 anys, l’Abril, a Espanya.

La paraplegia espàstica de tipus 52 o SPG52 és una malaltia genètica minoritària ultrarara, causada per un defecte en el gen AP4S1. Actualment no hi ha cap solució clínica per curar-la. Tampoc no hi ha medicació per pal·liar els seus efectes: dèficits cognitius, trastorns de la parla o possibles atacs epilèptics. Aquests símptomes apareixen en edats molt primerenques. Per això és molt important trobar un tractament per a les primeres etapes de la vida, abans que la malaltia avanci significativament. Aquesta malaltia genètica minoritària la pateixen només 45 infants al món. Un d’aquests infants és l’Abril, una nena de 5 anys que viu a Badalona.

El Grup de Teràpia Gènica per al Sistema Nerviós Central de la UAB que lidera Miguel Chillón, investigador ICREA de l’Institut de Neurociències (INC-UAB) i del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), està duent a terme un projecte de recerca, en col·laboració amb l’Associació “La lucha de Abril”, creada pel pare i la mare de l’Abril, per trobar un tractament per a l’SPG52.

El projecte es  va iniciar l’any 2019, junt amb una campanya de micromecenatge per aconseguir els recursos econòmics necessaris per poder dur a terme la recerca. Des de llavors, els investigadors han aconseguit avançar en diversos aspectes de la recerca en models in vitro i la producció de vectors terapèutics adreçats a corregir el gen defectuós que causa la malaltia. I ara ja han posat en marxa el primer estudi in vivo per fer una primera aproximació d’efectivitat terapèutica i, sobretot, de seguretat del tractament.  

El programa de mecenatge de la Universitat ha llançat ara la campanya “1 estudiant, 1 euro”, per animar a l’alumnat de grau a col·laborar en aquest important projecte de recerca.  

Categories
Actualitat Investigar Investigar Noticies-portada Sense categoria

El projecte per controlar la fertilitat de senglars urbans i periurbans mostra l’eficàcia del tractament immunocontraceptiu, especialment en els exemplars joves

Investigadors de la UAB han donat a conèixer els resultats del projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars de vida lliure en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció. D’un total de 219 animals del projecte, es van vacunar 192 exemplars, dels quals es van poder recuperar 56 animals un total de 154 cops al llarg de l’estudi. La immunocontracepció amb la vacuna Gonacon va ser eficaç en totes les femelles i sobretot entre els animals joves, en què la inhibició reproductiva podria ser permanent. En els mascles joves va tenir també major efectivitat. El projecte inicia l’any vinent una nova fase per avaluar si l’esterilitat és reversible o permanent en els exemplars joves abans d’entrar en la pubertat i estudiar com pot afectar el seu creixement i comportament.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer els resultats del projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars de vida lliure en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció. El projecte l’han dut a terme des del finals del 2017 en les àrees de quatre municipis, Terrassa, Matadepera i Vacarisses -amb límits amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac- i Sant Cugat del Vallès, -amb el Parc de Collserola-.

El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, principal institució promotora, i ha estat coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, liderat per Manel López Béjar, del Departament de Sanitat i Anatomia Animals. Hi han participat també membres del National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, de l’Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i de The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control.

El projecte ha avaluat els efectes de la vacuna Gonacon en senglars i la transitorietat d’aquests efectes. El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.

La durada exacta del projecte, que s’ha vist afectat per la pandèmia de Covid-19 i aspectes vinculats a la importació de la vacuna, ha estat de 3 anys. Un total de 219 animals capturats han format part de l’estudi. Dels 192 animals vacunats s’han pogut realitzar 154 recaptures al llarg del projecte, que han permès fer el seguiment de 56 animals vacunats (34 femelles i 22 mascles), més 18 animals control i 30 individus exclusivament per a estudis sanitaris. El percentatge d’animals recapturats ha estat del 29,2%.

Mitjançant l’aparença dels genitals externs i la glàndula mamària, la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades quan ha estat possible i els títols d’anticossos s’ha pogut determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna.

Els efectes del tractament

Manel López Béjar ha explicat que el projecte pilot ha permès confirmar l’eficàcia de la vacuna Gonacon per inhibir la reproducció dels senglars.

“Pel que fa a les femelles, el tractament ha pogut ser avaluat des dels 4 mesos fins als 3 anys de l’aplicació de la vacuna, depenent del moment de la recaptura. La immunocontracepció va ser efectiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades. Els animals que ja són adults semblen requerir una revacunació anual o bianual per continuar essent efectiva. I una troballa molt important, des del punt de vista d’eficiència en el control del creixement poblacional, és que hem constatat que l’efecte inhibidor de la reproducció sembla ser permanent quan l’animal tractat és un animal jove, entorn a la pubertat, entre els 4 i 6 mesos d’edat”, ha manifestat. “Això comportaria menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per part dels animals contracepcionats. De fet, en un sondeig realitzat en un dels municipis col·laboradors del projecte vam constatar que la intensificació del tractament en nucli urbà i periurbà permet reduir el nombre de conflictes i la sinistralitat”, ha assenyalat.

“En mascles, hem pogut constatar l’eficàcia del tractament des de 2 mesos a 2 anys en almenys una desena d’exemplars, amb una eficàcia més gran també quan l’animal vacunat és jove. Ara resta confirmar i avaluar si l’ús de Gonacon en animals prepúbers, d’entre 3 i 6 mesos d’edat, comporta una inhibició definitiva de la reproducció per manca de desenvolupament dels òrgans reproductius, així com si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats”, ha assenyalat l’investigador. Fins a aquest projecte, la immunocontracepció s’ha utilitzat exclusivament per generar una infertilitat transitòria en animals adults.

Els resultats del projecte seran presentats en els propers congressos de la International Conference on Wildlife Fertility Control, del 23 al 25 de maig de 2022, a Colorado Springs, EUA, i de la Asociación Española de Reproducción Animal (AERA), a León del 20 al 22 d’octubre, així com al 13th International Symposium on Wild Boar and Other Suids, del 6 al 9 de setembre de 2022, a Seva, Barcelona. Els investigadors estan preparant també una publicació per a una revista científica.

El diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarin, ha recordat que la Diputació de Barcelona va aprovar l’abril de 2017 un conveni de col·laboració amb la UAB per desenvolupar aquest estudi d’immunocontracepció en el porc senglar.  El diputat ha assenyalat que “ara s’hauran d’avaluar i analitzar els resultats per veure, amb la informació que disposem a dia d’avui, les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d’aquesta espècie en el nostre entorn”.  Josep Tarín també ha dit que «l’estudi no acaba avui aquí, sinó que preveiem encara que duri tres anys més per complementar aspectes que al llarg d’aquests anys d’investigació han anat sorgint».

Segona fase del projecte

El projecte iniciarà el 2022 una segona fase de tres anys de durada, en què es buscarà comprovar l’efectivitat del tractament per inhibir la reproducció de senglars prepúbers quan aquesta s’administra en animals joves d’entre 4 i 6 mesos d’edat, i arribar a determinar si aquesta esterilitat es reversible o persistent. També si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats.

La continuació de l’estudi compta amb els mateixos col·laboradors, NWRC i APHA, a més del Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control, grup internacional que té com a objectiu mitigar els conflictes amb senglars a nivell mundial mitjançant el control de fertilitat.

Els col·laboradors citats estan en fase de publicació de resultats sobre l’efecte contraceptiu de la vacuna via oral en una altra espècie de mamífer. “Si es demostra la seva eficàcia se simplificarien els esforços per estendre l’ús del control de fertilitat com a eina de gestió del senglar urbà i periurbà”, ha explicat Manel López Béjar. “Podríem avaluar la seva aplicació durant la realització d’aquesta segona fase, l’any 2023, la qual cosa seria una novetat a nivell mundial”, ha afegit.

Una alternativa complementària per al maneig dels senglars urbans i periurbans

Les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L’objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d’incidències i millorar la convivència amb l’espècie.

“A la vista dels resultats obtinguts, creiem que l’aplicació d’un tractament immunocontraceptiu podria permetre una actuació a nivell reproductiu, limitant el creixement poblacional, i també de comportament, reduint l’ocupació d’espais i el moviment dels animals, i esdevenint una alternativa complementària per controlar les poblacions de senglar urbà i periurbà, especialment en femelles”, ha manifestat López Béjar. “Sense oblidar que qualsevol actuació de maneig ha d’anar acompanyada de diverses accions que limitin l’accés dels animals a aliment en zones urbanes, com ara evitar el seu accés a deixalles i aliments, facilitar l’accés a recursos en medi natural i, sobretot, d’accions de conscienciació, perquè els ciutadans no aportin aliment a aquests animals silvestres”, ha assenyalat.

La vacuna anti-GnRH ha demostrat la seva eficàcia en diferents espècies salvatges, com a l’ant a les Muntanyes Rocoses, en eugues semi-salvatges, en cérvols de cua blanca als Estats Units, bovins silvestres i petits remugants a Gales.

L’administració d’aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s’està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d’una dècada en porc destinat al consum humà.

Categories
Actualitat Investigar Investigar

Investigadors de la UAB revelen nous secrets de la tomba d’Imephor, summe sacerdot egipci en temps dels faraons

L’excavació de rescat d’un equip de la UAB a Saqqara ha tret a la llum noves restes de la necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin, que han permès fer una proposta inicial de com hauria estat fa més de 4.000 anys la tomba del summe sacerdot memfita Imephor. S’hi han identificat més de 400 blocs de pedra probablement pertanyents a dues mastabes o construccions funeràries, 50 dels quals amb fragments importants d’inscripcions i relleus sobre el sacerdot egipci. En la mastaba d’Imephor s’ha descobert un dipòsit de fundació complet i intacte amb 60 petites gerres de ceràmica, 2 platets d’alabastre i 5 moles de pedra, que s’haurien posat als fonaments de l’edifici per conferir-li protecció divina. Les troballes permetran aprofundir en el coneixement del jaciment i del període històric en què va estar en ús.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Servei d’Antiguitats d’Egipte van realitzar la passada primavera una primera excavació sistemàtica del jaciment de Kom el-Khamasin, una petita necròpolis faraònica, en el que va ser una acció arqueològica de rescat per evitar els saquejos que ha patit en vàries ocasions. Situada al sud-oest de l’àrea arqueològica de Saqqara, Kom el-Khamasin va ser lloc d’enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermedi de la història egípcia (2400-2050 a. C.). El més conegut d’ells és Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis, capital del país en aquell temps.

Els resultats dels treballs arqueològics els han explicat a l’Auditori de la UAB Josep Cervelló, professor d’Egiptologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigador de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la Universitat i director de la missió, i el seu equip, en un acte públic que va tenir lloc el 25 de novembre, presidit pel rector de la Universitat, Javier Lafuente.

Dues mastabes i un conjunt ritual funerari

La intervenció arqueològica ha permès recuperar 435 blocs de pedra calcària, 50 dels quals amb importants fragments d’inscripcions i relleus, que haurien format part de dos edificis funeraris, probablement dues mastabes, d’uns 10 metres de costat i 3 d’alçada, un dels qual seria el lloc d’enterrament d’Imephor. I també fer una descoberta qualificada d’extraordinària pels investigadors: un dipòsit de fundació complet i intacte, format per 60 gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut, que s’analitzarà properament, dos plats petits d’alabastre i cinc moles de pedra, datat de l’època del summe sacerdot. Aquest conjunt ritual d’objectes hauria estat enterrat als fonaments de l’edifici per conferir-li protecció eterna.

Pedra calcària i granit: una proposta inicial de reconstrucció

De la mastaba d’Imephor s’han pogut documentar els talls en què es van assentar els fonaments i la primera filera dels murs. A més, d’entre els blocs de pedra calcària recuperats, hi ha un grup que va conformar el sostre a dues aigües i les parets del que va ser la cambra funerària subterrània de la tomba d’Imephor. Inscrits amb el seu nom i títols i amb altres textos propis del repertori funerari del moment, com la llista d’olis sagrats, van ser arrencats de la seva ubicació original pels saquejadors moderns del jaciment, i van ser arrossegats i abandonats al nord del jaciment. Ara, junt amb la documentació d’altres blocs del mateix edifici que es van vendre de manera il·legal al mercat d’antiguitats i posteriorment recuperats en part i documentats, han permès als investigadors fer una proposta inicial de reconstrucció de la cambra funerària completa del sacerdot.

“Aquesta reconstrucció se sumarà a la que també estem fent de la mastaba i el seu dipòsit de fundació, de manera que es pot tenir una idea força aproximada d’allò que pot haver estat la tomba original d’Imephor en el seu conjunt”, ha explicat l’investigador de la UAB.

A més, de la mateixa construcció s’han recuperat un centenar de blocs de granit del que va poder ser un sarcòfag o elements arquitectònics, com llindes o brancals, que els saquejadors haurien reduït a fragments també amb finalitats de lucre il·legal, tot i que, almenys de moment, no han estat detectats al mercat d’antiguitats.

“El granit és un material constructiu reservat en exclusiva a la reialesa i a l’elit cortesana, la qual cosa ens dóna una idea de la capacitat de captació de riquesa que aquest personatge tenia encara en ple Primer Període Intermedi i del seu estatus a la cort memfita del moment”, ha assenyalat Josep Cervelló.

Les troballes permetran aprofundir en el coneixement del jaciment i del període històric en què va estar en ús. “Potser ens podrien ajudar a entendre els motius pels quals alguns membres de la cort memfita van ser enterrats lluny, al desert, coincidint amb la primera crisi política de l’estat egipci”, apunta Cervelló. A més, permetran projectar i preparar la campanya del proper any per acabar de documentar i completar l’excavació.

El desconegut protagonista de la segona mastaba

La segona mastaba identificada hauria acollit la tomba d’un personatge de finals del Regne Antic, a jutjar per una altra sèrie d’inscripcions i relleus que s’han recuperat. “A aquest personatge, però, no li podem atribuir encara cap nom, si bé les inscripcions contenen varis noms propis”, assenyala Cervelló. Alguns dels fragments recuperats que podrien procedir de la seva tomba són de gran qualitat i formen part d’escenes funeràries conegudes, com la de la caça i la pesca d’un noble en els marenys.

Evidències de Kom el-Khamasin com a lloc de pas i proveïment

Kom el-Khamasin va estar en ús també durant el Regne Mitjà, però no ja com a necròpoli, sinó com a lloc de pas i proveïment. En efecte, en l’excavació de rescat s’han trobat nombrosos fragments de grans àmfores per a emmagatzematge d’aigua, la tipologia de les quals és característica del Regne Mitjà (2050-1750 a. C.). A més, en alguns dels grans blocs de pedra calcària que revestien l’exterior de les mastabes esmentades, s’han documentat grafits tallats per diferents mans, amb major o menor expertesa, en escriptura jeroglífica o més cursiva, fins i tot hieràtica, molts dels quals reprodueixen noms propis característics del Regne Mitjà o de cronologia més àmplia, però en ús també durant aquesta etapa. Serien, potser, els noms de viatgers que freqüentaven el desert en aquest temps i que passaven pel lloc per a descansar a l’ombra dels edificis que hi havia i proveir-se d’aigua, apunten els arqueòlegs.

La intervenció de rescat a Saqqara de l’equip de recerca de la UAB ha comptat amb el suport de nombroses persones, que hi han participat a través de una campanya de microdonacions en el marc del programa de mecenatge de projectes de recerca de la Universitat.

El projecte Kom el-Khamaseen, Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sudoest està organitzat per l’IEPOA-UAB i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, i compta amb el suport del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, de la Fundació Palarq i de l’empresa Image Tours.

Categories
Actualitat Investigar Noticies-portada

Surten a la llum la partitura i documents de representació de l’òpera ‘Artús’ d’Amadeu Vives

La partitura de l’òpera Artús d’Amadeu Vives i el material de representació de l’obra, dels quals es desconeixia el parador, han estat cedits i donats pels hereus de les famílies Sant i Pont, propietaris del conjunt, a la Societat del Gran Teatre del Liceu, en un acte celebrat el passat 23 de novembre. El conjunt, que inclou tant la partitura original completa com el llibret de Sebastià Trullol i Plana i els disseny dels figurins de Lluís Labarta, ha estat ja incorporat a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu, que documenta i digitalitza un equip de la Biblioteca d’Humanitats i del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

La primera reunió anual de la Societat del Gran Teatre del Liceu després de la pandèmia, que va tenir lloc el passat 23 de novembre, ha comprès un acte de especial rellevància: l’anunci públic de l’acord pel qual els hereus de les famílies Sant i Pont han fet cessió i donació a la Societat de la partitura de l’òpera Artús d’Amadeu Vives i dels materials que hi són vinculats. L’obra, de la qual es desconeixia el parador, ha estat ja incorporada a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu, que documenta i digitalitza un equip de la Biblioteca d’Humanitats i del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

L’anunci i la presentació dels treballs de digitalització han comptat amb la presència de Carmen Lorenzo, vídua de Francesc Sant i Pont, qui ha guardat els materials els últims anys, i els membres de la Junta de la Societat del G. T. del Liceu Javier Coll i Manuel Busquet. Per part de la UAB hi eren presents la vicerectora de Comunicació i Cultura de la UAB, Virginia Luzón; la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas; el responsable del projecte de Digitalització i Catalogació, Francesc Cortès i la directora de la Biblioteca d’Humanitats, Ana Escañuela.

El conjunt del material cedit el conformen la partitura original completa, el llibret de Sebastià Trullol i Plana, els dissenys de figurins de l’il·lustrador teatral Lluís Labarta, els materials d’orquestra i diversos documents històrics. “És un fet insòlit a la península ibèrica, conservar tot el material d’una òpera. Ens hem de congratular pel que suposa des del punt de vista històric i per a la preservació i conservació del nostre patrimoni musical”, ha destacat Francesc Cortès, catedràtic de Musicologia de la UAB.

La història darrere Artús

Amadeu Vives va compondre Artús, la seva primera òpera, l’any 1896. L’òpera, basada en la llegenda bretona d’un relat de Walter Scott, es va estrenar el maig de 1897 al Teatre Novetats de Barcelona, amb molt bon èxit. Després no es va tornar a representar mai més; tampoc no s’hi ha fet cap enregistrament.

Quan la va compondre, el compositor s’havia casat feia poc, i havia tingut el primer fill. La seva situació econòmica no era gens favorable, el 1894 havia arribat a demanar caritat a Jacint Verdaguer. L’èxit d’Artús i la posterior venda de la partitura li van permetre sortir de la delicada situació. Amb els guanys que va treure d’aquesta òpera, va poder marxar a Madrid a provar sort amb la composició de sarsueles. “Si no hagués estat per Artús, no sabem com hauria estat el futur del músic de Collbató. Va ser un èxit la seva estrena per a Vives: es va representar més de 10 dies, una xifra alta per les òperes d’autors del país en aquella època”, ha assenyalat Francesc Cortès.

Després de l’estrena el 1897, uns membres de la Societat del Gran Teatre del Liceu –José Pont i Miguel Pons– van comprar la partitura i tots els materials a Amadeu Vives, juntament amb els figurins dissenyats per Labarta. Pont i Pons portaven la comptabilitat de les representacions de l’òpera i en van preparar una traducció a l’italià per representar-la a l’estranger. Van estar en contacte amb les òperes d’Hamburg, París i Milà per a una representació d’Artús a l’estranger, que no es va arribar a fer mai. A partir d’aquí l’obra va caure en l’ostracisme.

La partitura i tots els materials vinculats a ella han estat guardats pels hereus de les famílies Sant i Pont. Va ser un membre de la Societat, Carmen Lorenzo, vídua de Francesc Sant i Pont, qui la guardava darrerament i va tenir la iniciativa de comunicar-ho a la Societat del Gran Teatre del Liceu, en veure els resultats del projecte de digitalització de l’Arxiu Històric de la Societat.

Gràcies a les famílies Sant i Pont s’ha preservat tot el material, curosament conservat. Fins ara aquesta obra no havia estat mai més localitzada i es desconeixia tot el procés al seu voltant. La partitura completa torna a sortir a la llum.

Categories
Actualitat Investigar

Presentació dels resultats de la campanya d’excavació de la necròpolis faraònica Kom el-Khamaseen

Dijous, 25 de novembre, a les 17 h, tindrà lloc a l’Auditori de la UAB, situat junt amb la Facultat de Filosofia i Lletres, l’acte de presentació dels resultats de la campanya d’enguany del Kom el-Khamaseen Project Spanish-Egyptian Mission in South-West Saqqara (Egypt). La presentació anirà a càrrec de Josep Cervelló, professor d’Egiptologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic, i de dos membres més del seu equip. L’acte serà presidit pel rector de la Universitat, Javier Lafuente.

Investigadors de la UAB i del Servei d’Antiguitats d’Egipte van realitzar la passada primavera una excavació sistemàtica del jaciment de la necròpolis faraònica de Kom el-Khamaseen, en una acció arqueològica de rescat per evitar els saquejos patits en vàries ocasions. Situat a l’àrea arqueològica de Saqqara, Kom el-Khamaseen va ser lloc d’enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermediari de la història egípcia (2400-2050 ane). El més conegut d’ells és Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis, capital del país en aquell temps.

Els resultats obtinguts en la campanya arqueològica es donaran a conèixer en un acte públic que tindrà lloc dijous, 25 de novembre, de 17 a 19 hores, a l’Auditori de la UAB, situat junt amb la Facultat de Filosofia i Lletres. La presentació anirà a càrrec de Josep Cervelló, professor d’Egiptologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat i director de la missió, i de dos membres més de l’equip del projecte: Roser Marsal, professora associada d’Egiptologia de la UAB, i Josep Maria Puche, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. L’acte serà presidit pel rector de la UAB, Javier Lafuente i comptarà amb la participació del grup musical Neteru Ensemble.

L’acte de presentació està especialment adreçat a les persones que han contribuït a fer possible la campanya amb una donació a través de la plataforma de micromecenatge de la UAB.

Categories
Actualitat Investigar Investigar

La primera aproximació de teràpia gènica per a la leucoencefalopatia MLC, designada medicament orfe

La primera aproximació de teràpia gènica per a la leucoencefalopatia MLC, desenvolupada per un equip coliderat pel grup de recerca en teràpia gènica que dirigeix Assumpció Bosch a la UAB, ha estat designada com a medicament orfe per l’Agència Europea del Medicament. La teràpia ha reduït la simptomatologia d’aquesta malaltia genètica ultra rara en la fase preclínica, en ratolins model d’MLC. La designació com a medicament orfe permetrà continuar el procés d’investigació clínica amb l’objectiu final d’obtenir l’autorització de comercialització.

La primera aproximació de teràpia gènica per a tractar la leucoencefalopatia megalencefàlica amb quistos subcorticals (MLC) ha estat designada com a medicament orfe per l’Agència Europea del Medicament (EMA). Els responsables del treball han aconseguit reduir la sintomatologia d’aquesta malaltia rara en models preclínics.

La designació d’aquest medicament orfe, promoguda pel Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), ha estat resultat del projecte de recerca liderat pel grup de recerca en teràpia gènica que dirigeix Assumpció Bosch, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb el grup de Raúl Estévez del CIBERER en la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). En el desenvolupament també han participat investigadors vinculats al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Fins al moment, només existeix tractament de suport, però cap teràpia curativa per als pacients afectats per MLC, una malaltia monogènica caracteritzada per megalencefàlia, pèrdua de funcions motores, epilèpsia i retard mental moderat que és causada per mutacions en dos gens diferents. “En la majoria dels casos, la malaltia és produïda per mutacions en un d’ells, MLC1”, explica Raúl Estévez, expert en els mecanismes moleculars de la malaltia i també membre de l’Institut de Neurociències de la UB.

En biòpsies del cervell de pacients amb MLC s’ha observat l’acumulació d’aigua en forma de vacúols en la mielina (la capa aïllant que es forma al voltant dels nervis) i en els astròcits (cèl·lules bàsiques per al manteniment de la funció neuronal) que envolten els vasos sanguinis.

Els responsables d’aquest treball han estat capaços de millorar la malaltia MLC en fase preclínica utilitzant com a model un ratolí amb el gen Mlc1 inactivat. Els investigadors han preparat virus adenoassociats que expressen MLC1 i inclouen el promotor de la proteïna GFAP, que permet l’expressió del gen corregit en les cèl·lules que expressen MLC1. Posteriorment, els han injectat en l’espai subaracnoidal del cerebel del model de ratolí com a via d’administració efectiva.

“Aquesta recerca és la primera aproximació terapèutica que s’ha desenvolupat per a l’MLC i podria tenir implicacions també per al tractament d’altres malalties que afecten les funcions motores, com les atàxies”, destaca Assumpció Bosch, experta en teràpia gènica de la UAB.

Ara, una vegada obtinguda la designació, el medicament haurà de continuar amb el procés de recerca clínica per establir el perfil de seguretat, eficàcia i qualitat, amb l’objectiu d’aconseguir finalment l’autorització de comercialització per part de les autoritats reguladores.

Sobre la leucodistròfia MLC

La leucoencefalopatia megalencefàlica amb quistos subcorticals (MLC) és una forma de leucodistròfia que es caracteritza per una macrocefàlia d’aparició en la infància, sovint amb símptomes neurològics lleus en la seva presentació (tals com retard motor lleu), que empitjoren amb el temps, la qual cosa condueix a trastorn de la marxa, caigudes, atàxia, espasticitat, convulsions de freqüència i intensitat creixents i deteriorament cognitiu. Les imatges de ressonància magnètica cerebrals mostren una afectació difusa i una lleugera inflamació de la substància blanca, així com quistos subcorticals a les regions temporal anterior i frontoparietal.

La prevalença d’MLC estimada en la població europea és del voltant de 0,01 per cada 10.000 persones, és a dir, es considera una malaltia ultra rara (definida com aquella que afecta menys d’1 de cada 2.000 persones).

Beneficis de la designació com a medicament orfe

Amb aquesta nova designació, el CIBERER ha promogut ja dotze medicaments orfes designats per l’EMA, quatre dels quals també han estat designats com a tals per l’agència americana (FDA). Cinc d’aquests medicaments corresponen a teràpia gènica i els altres set són reposicionaments, és a dir, fàrmacs que ja s’utilitzen per a altres patologies que estan sent avaluats per al seu ús en alguna malaltia rara.

La designació com a medicament orfe per part de l’EMA té avantatges com la de rebre una autorització de comercialització durant deu anys, en els quals no poden comercialitzar-se productes similars. També disposar de protocols d’assistència i consell científic gratuïts o amb un cost reduït, a més de l’exempció de pagaments per a la designació. Finalment, les entitats que desenvolupen medicaments orfes tenen accés a subvencions específiques de la Unió Europea i dels programes dels estats membres.

Categories
Actualitat Investigar Investigar

Canvis genètics al sud de la península ibèrica en l’Edat del Bronze

El tercer mil·lenni abans de la nostra era va portar amb si transformacions substancials que són visibles en les poblacions europees de l’Edat del Bronze. Un nou estudi publicat a Science Advances i dirigit per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i dels Instituts Max Planck per a la Ciència de la Història de la Humanitat i d’Antropologia Evolutiva documenta l’arribada de nous ancestres genètics al sud de la península ibèrica, concomitant amb el sorgiment de la cultura de El Argar, a l’inici de l’Edat de Bronze, al voltant del 2200 ANE.

El poblat fortificat de la Bastida (Totana, Múrcia) és un dels assentaments més grans i millor excavats de El Argar (2200-1550 ANE). Autoria: ©ASOME-UAB

El tercer mil·lenni abans de la nostra era (ANE) és un període molt dinàmic en la prehistòria d’Europa i d’Àsia occidental, caracteritzat per canvis socials i polítics a gran escala. A la península ibèrica, l’Edat del Coure estava al seu auge al voltant del 2500 ANE, amb un important creixement demogràfic, evidenciat per una gran diversitat d’assentaments i fortificacions, estructures funeràries monumentals, així com grans assentaments de més de 100 hectàrees. Per raons que encara no són clares, la segona meitat del mil·lenni va experimentar un despoblament i l’abandonament dels grans assentaments, fortificacions i necròpolis.

Al sud-est de la península ibèrica va sorgir, a l’entorn del 2200 ANE, una de les entitats arqueològiques més destacades de l’Edat del Bronze europea: la cultura de “El Argar”, una de les primeres societats de nivell estatal del continent europeu. Aquesta societat s’identifica pels seus grans assentaments centrals en turons, una ceràmica diferenciada, armes especialitzades i artefactes de bronze, plata i or, junt amb un ritu funerari intramurs, amb enterraments i hàbitats integrats en un mateix espai.

Un nou estudi dirigit per un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i dels Instituts Max Planck per a la Ciència de la Història de la Humanitat (Jena) i d’Antropologia Evolutiva (Leipzig) i publicat a Science Advances ha explorat la relació entre els canvis demogràfics a gran escala i els principals canvis socials i polítics del tercer i segon mil·lenni ANE, mitjançant l’anàlisi dels genomes de 136 individus ibèrics que van viure entre el 3000 i el 1500 ANE (96 de l’Edat de Bronze de El Argar i altres societats contemporànies, 34 de l’Edat de Coure i 6 del Bronze Final).

Incloent els genomes publicats de la península ibèrica, el nou estudi abasta dades de gairebé 300 individus prehistòrics i se centra específicament en la transició de l’Edat del Coure a la del Bronze, entorn del 2200 ANE.

Canvis genètics i poblacionals

“Tot i que sabíem que l’anomenada ascendència estepària, que s’havia estès per Europa durant el tercer mil·lenni ANE, va acabar arribant al nord de la península ibèrica al voltant del 2400 ANE, ens ha sorprès veure que tots els individus prehistòrics del període de El Argar portaven una part d’aquesta ascendència, mentre que en els individus de l’Edat del Coure no hi és”, afirma l’investigador del Max Planck Wolfgang Haak, autor principal i investigador de l’estudi.

Les dades genòmiques revelen alguns dels processos que rauen darrera d’aquest canvi genètic. Mentre que el gruix del genoma mostra que els individus de l’Edat del Bronze són una mescla d’ascendència de població local de l’Edat del Coure i una part menor d’ascendència entrant del continent europeu, els llinatges del cromosoma Y heretats per via paterna mostren un canvi complet, vinculat al moviment d’ascendència estepària que també és visible en altres parts d’Europa. ”Les causes d’aquesta desaparició de la diversitat prèvia del cromosoma Y continuen sent molt difícils d’explicar”, comenta Cristina Rihuete Herrada, investigadora de la UAB i coautora principal de l’estudi.

Les noves i substancioses dades dels jaciments de El Argar mostren també que aquests dos components no expliquen totalment la composició genètica de les societats de la primera Edat del Bronze. “Trobem senyals també d’ascendència que rastregem fins al Mediterrani central i oriental i Àsia occidental. No podem dir amb exactitud si aquestes influències van arribar al mateix temps que l’ancestria estepària, però sí que formaven part de les naixents societats de El Argar, la qual cosa evidència que va haver-hi contactes continus amb aquestes regions”, afegeix Vanessa Villalba-Mouco, investigadora postdoctoral a l’Institut Max Planck i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) i coautora principal de l’estudi.

Els investigadors de la UAB ja van apuntar possibles connexions mediterrànies quan van descobrir el 2013 la monumental fortificació de l’assentament argàric de La Bastida, a Múrcia, per explicar l’originalitat d’alguns elements arquitectònics. “L’estudi genètic argumenta a favor d’aquesta aquesta hipòtesi: les dades mostren que aquesta connexió inèdita mediterrània s’hauria mantingut de forma sostinguda en el temps fins al final del període de El Argar, cap al 1500 abans de la nostra era”, destaca Rafael Micó, investigador de la UAB i coautor principal de l’estudi.

Implicacions socials

“Si el canvi genètic va ser provocat per grups migratoris del nord i centre de la península ibèrica o pel deteriorament climàtic que va afectar el Mediterrani oriental cap a l’any 2200 ANE és la pregunta del milió”, afirma el Roberto Risch, de la UAB, coinvestigador i autor principal. “Seria absurd pensar que tot es pot explicar amb un model simple d’un sol factor. Tot i que la coincidència temporal és sorprenent, és probable que hagin intervingut molts factors”.

Un d’aquests factors podrien ser les pandèmies, com una forma primerenca de la pesta, que s’ha evidenciat en altres regions d’Europa en aquesta època. Tot i que no s’ha trobat directament entre els individus analitzats en el sud de la península ibèrica, podria ser un desencadenant dels canvis poblacionals observats a la regió, apunten els investigadors.

“En qualsevol cas, ara podem concloure que el moviment poblacional que es va iniciar en les zones estepàries de l’est d’Europa cap al 3000 ANE no va ser un esdeveniment migratori únic, sinó que va necessitar més de quatre segles per arribar a la península ibèrica i altres 200 anys per aparèixer en les actuals Múrcia i Alacant”, afegeix Risch.

El registre arqueològic del grup de El Argar mostra una clara ruptura amb les tradicions anteriors de l’Edat del Coure. Els ritus d’enterrament, per exemple, van passar de ser comunals a individuals i dobles a l’interior dels poblats. Els enterraments d’elit també indiquen la formació de fortes jerarquies socials. En realitzar proves de parentiu biològic, l’estudi ha revelat que els homes estan, de mitjana, més emparentats amb altres persones de l’assentament, la qual cosa indica que el grup estava probablement estructurat de manera patrilineal. Aquesta organització social podria explicar la marcada reducció de la diversitat del llinatge Y, apunten en l’estudi.

“Observem patrons similars d’organització social i estratificació creixent també en altres parts de l’Europa de l’Edat del Bronze Antic, de fet, en línies generals, al voltant de la mateixa època i amb característiques similars de formacions primerenques de tipus estatal. Això suggereix un reinici estructurat o un restabliment després d’alguna mena de crisi o temps inestables i molt dinàmics”, resumeix Haak.

La recerca ha comptat amb la participació, entre altres, de les següents institucions: Adelaide University, Danube Private University, Basel University, Fundación Vasca para la Ciencia, Universitat de València, Cape Town University, Universitat d’Alacant, Museu Arqueològic d’Alacant, Museo Arqueológico Municipal de Lorca, Universidad de Murcia, Harvard Medical School, Harvard University, Howard Hughes Medical Institute i Universidad de Sevilla.

Article: Genomic transformation and social organization during the Copper Age-Bronze Age transition in southern Iberia. Science Advances 2021. DOI: 10.1126/sciadv.abi7038

Categories
Investigar Sense categoria

La professora ICREA Elena Galea, elegida membre de l’Acadèmia Europaea

Elena Galea, professora investigadora ICREA a l’Institut de Neurociències (INc) i professora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, ha estat elegida membre de l’Acadèmia Paneuropea de Ciències, Humanitats i Lletres, que promou l’excel·lència acadèmica i del coneixement per al benefici i l’educació de la ciutadania.

La professora Elena Galea ha estat seleccionada pel consell de l’Acadèmia per desafiar els supòsits predominants sobre la glia, ser pionera en la transformació de big data en coneixement biomèdic per a l’estudi dels astròcits i per la seva capacitat per a coordinar, integrar i sintetitzar la informació i l’activitat en grans grups, com el seu treball de coordinació en un article publicat a Nature Neuroscience.

Neurobiòloga amb més de 30 anys d’experiència en el camp de la glia i les malalties del sistema nerviós central, Elena Galea es va llicenciar en Biologia i doctora en Neurofisiologia per la Universidad Autónoma de Madrid i a principis dels 90 va ser investigadora postdoctoral i instructor al Cornell University Medical College (Nova York), on es va es va formar en biologia molecular i astròcits en el llavors emergent camp de la neuroinflamació, que ara treballa per reformar. El 1998 va crear el seu propi grup en la Universitat d’Illinois (Chicago) com a professora adjunta. A l’Institut de Neurociències de la UAB, on treballa des de l’any 2004, ha desenvolupat projectes centrats en la caracterització molecular i en viu dels astròcits en les malalties i en el desenvolupament de teràpies dirigides a aquestes cèl·lules glials.

Membre de diverses xarxes de recerca al nostre país, Galea ha publicat més de 70 articles en revistes revisades per parells, ha obtingut 13 beques com a Investigadora Principal en convocatòries competitives i és ponent habitual en fòrums locals i internacionals.