Categories
Actualitat Investigar Investigar

Investigadors de la UAB revelen nous secrets de la tomba d’Imephor, summe sacerdot egipci en temps dels faraons

L’excavació de rescat d’un equip de la UAB a Saqqara ha tret a la llum noves restes de la necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin, que han permès fer una proposta inicial de com hauria estat fa més de 4.000 anys la tomba del summe sacerdot memfita Imephor. S’hi han identificat més de 400 blocs de pedra probablement pertanyents a dues mastabes o construccions funeràries, 50 dels quals amb fragments importants d’inscripcions i relleus sobre el sacerdot egipci. En la mastaba d’Imephor s’ha descobert un dipòsit de fundació complet i intacte amb 60 petites gerres de ceràmica, 2 platets d’alabastre i 5 moles de pedra, que s’haurien posat als fonaments de l’edifici per conferir-li protecció divina. Les troballes permetran aprofundir en el coneixement del jaciment i del període històric en què va estar en ús.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Servei d’Antiguitats d’Egipte van realitzar la passada primavera una primera excavació sistemàtica del jaciment de Kom el-Khamasin, una petita necròpolis faraònica, en el que va ser una acció arqueològica de rescat per evitar els saquejos que ha patit en vàries ocasions. Situada al sud-oest de l’àrea arqueològica de Saqqara, Kom el-Khamasin va ser lloc d’enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermedi de la història egípcia (2400-2050 a. C.). El més conegut d’ells és Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis, capital del país en aquell temps.

Els resultats dels treballs arqueològics els han explicat a l’Auditori de la UAB Josep Cervelló, professor d’Egiptologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigador de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la Universitat i director de la missió, i el seu equip, en un acte públic que va tenir lloc el 25 de novembre, presidit pel rector de la Universitat, Javier Lafuente.

Dues mastabes i un conjunt ritual funerari

La intervenció arqueològica ha permès recuperar 435 blocs de pedra calcària, 50 dels quals amb importants fragments d’inscripcions i relleus, que haurien format part de dos edificis funeraris, probablement dues mastabes, d’uns 10 metres de costat i 3 d’alçada, un dels qual seria el lloc d’enterrament d’Imephor. I també fer una descoberta qualificada d’extraordinària pels investigadors: un dipòsit de fundació complet i intacte, format per 60 gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut, que s’analitzarà properament, dos plats petits d’alabastre i cinc moles de pedra, datat de l’època del summe sacerdot. Aquest conjunt ritual d’objectes hauria estat enterrat als fonaments de l’edifici per conferir-li protecció eterna.

Pedra calcària i granit: una proposta inicial de reconstrucció

De la mastaba d’Imephor s’han pogut documentar els talls en què es van assentar els fonaments i la primera filera dels murs. A més, d’entre els blocs de pedra calcària recuperats, hi ha un grup que va conformar el sostre a dues aigües i les parets del que va ser la cambra funerària subterrània de la tomba d’Imephor. Inscrits amb el seu nom i títols i amb altres textos propis del repertori funerari del moment, com la llista d’olis sagrats, van ser arrencats de la seva ubicació original pels saquejadors moderns del jaciment, i van ser arrossegats i abandonats al nord del jaciment. Ara, junt amb la documentació d’altres blocs del mateix edifici que es van vendre de manera il·legal al mercat d’antiguitats i posteriorment recuperats en part i documentats, han permès als investigadors fer una proposta inicial de reconstrucció de la cambra funerària completa del sacerdot.

“Aquesta reconstrucció se sumarà a la que també estem fent de la mastaba i el seu dipòsit de fundació, de manera que es pot tenir una idea força aproximada d’allò que pot haver estat la tomba original d’Imephor en el seu conjunt”, ha explicat l’investigador de la UAB.

A més, de la mateixa construcció s’han recuperat un centenar de blocs de granit del que va poder ser un sarcòfag o elements arquitectònics, com llindes o brancals, que els saquejadors haurien reduït a fragments també amb finalitats de lucre il·legal, tot i que, almenys de moment, no han estat detectats al mercat d’antiguitats.

“El granit és un material constructiu reservat en exclusiva a la reialesa i a l’elit cortesana, la qual cosa ens dóna una idea de la capacitat de captació de riquesa que aquest personatge tenia encara en ple Primer Període Intermedi i del seu estatus a la cort memfita del moment”, ha assenyalat Josep Cervelló.

Les troballes permetran aprofundir en el coneixement del jaciment i del període històric en què va estar en ús. “Potser ens podrien ajudar a entendre els motius pels quals alguns membres de la cort memfita van ser enterrats lluny, al desert, coincidint amb la primera crisi política de l’estat egipci”, apunta Cervelló. A més, permetran projectar i preparar la campanya del proper any per acabar de documentar i completar l’excavació.

El desconegut protagonista de la segona mastaba

La segona mastaba identificada hauria acollit la tomba d’un personatge de finals del Regne Antic, a jutjar per una altra sèrie d’inscripcions i relleus que s’han recuperat. “A aquest personatge, però, no li podem atribuir encara cap nom, si bé les inscripcions contenen varis noms propis”, assenyala Cervelló. Alguns dels fragments recuperats que podrien procedir de la seva tomba són de gran qualitat i formen part d’escenes funeràries conegudes, com la de la caça i la pesca d’un noble en els marenys.

Evidències de Kom el-Khamasin com a lloc de pas i proveïment

Kom el-Khamasin va estar en ús també durant el Regne Mitjà, però no ja com a necròpoli, sinó com a lloc de pas i proveïment. En efecte, en l’excavació de rescat s’han trobat nombrosos fragments de grans àmfores per a emmagatzematge d’aigua, la tipologia de les quals és característica del Regne Mitjà (2050-1750 a. C.). A més, en alguns dels grans blocs de pedra calcària que revestien l’exterior de les mastabes esmentades, s’han documentat grafits tallats per diferents mans, amb major o menor expertesa, en escriptura jeroglífica o més cursiva, fins i tot hieràtica, molts dels quals reprodueixen noms propis característics del Regne Mitjà o de cronologia més àmplia, però en ús també durant aquesta etapa. Serien, potser, els noms de viatgers que freqüentaven el desert en aquest temps i que passaven pel lloc per a descansar a l’ombra dels edificis que hi havia i proveir-se d’aigua, apunten els arqueòlegs.

La intervenció de rescat a Saqqara de l’equip de recerca de la UAB ha comptat amb el suport de nombroses persones, que hi han participat a través de una campanya de microdonacions en el marc del programa de mecenatge de projectes de recerca de la Universitat.

El projecte Kom el-Khamaseen, Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sudoest està organitzat per l’IEPOA-UAB i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, i compta amb el suport del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, de la Fundació Palarq i de l’empresa Image Tours.