Categories
Actualitat Investigar Noticies-portada

Surten a la llum la partitura i documents de representació de l’òpera ‘Artús’ d’Amadeu Vives

La partitura de l’òpera Artús d’Amadeu Vives i el material de representació de l’obra, dels quals es desconeixia el parador, han estat cedits i donats pels hereus de les famílies Sant i Pont, propietaris del conjunt, a la Societat del Gran Teatre del Liceu, en un acte celebrat el passat 23 de novembre. El conjunt, que inclou tant la partitura original completa com el llibret de Sebastià Trullol i Plana i els disseny dels figurins de Lluís Labarta, ha estat ja incorporat a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu, que documenta i digitalitza un equip de la Biblioteca d’Humanitats i del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

La primera reunió anual de la Societat del Gran Teatre del Liceu després de la pandèmia, que va tenir lloc el passat 23 de novembre, ha comprès un acte de especial rellevància: l’anunci públic de l’acord pel qual els hereus de les famílies Sant i Pont han fet cessió i donació a la Societat de la partitura de l’òpera Artús d’Amadeu Vives i dels materials que hi són vinculats. L’obra, de la qual es desconeixia el parador, ha estat ja incorporada a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu, que documenta i digitalitza un equip de la Biblioteca d’Humanitats i del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

L’anunci i la presentació dels treballs de digitalització han comptat amb la presència de Carmen Lorenzo, vídua de Francesc Sant i Pont, qui ha guardat els materials els últims anys, i els membres de la Junta de la Societat del G. T. del Liceu Javier Coll i Manuel Busquet. Per part de la UAB hi eren presents la vicerectora de Comunicació i Cultura de la UAB, Virginia Luzón; la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas; el responsable del projecte de Digitalització i Catalogació, Francesc Cortès i la directora de la Biblioteca d’Humanitats, Ana Escañuela.

El conjunt del material cedit el conformen la partitura original completa, el llibret de Sebastià Trullol i Plana, els dissenys de figurins de l’il·lustrador teatral Lluís Labarta, els materials d’orquestra i diversos documents històrics. “És un fet insòlit a la península ibèrica, conservar tot el material d’una òpera. Ens hem de congratular pel que suposa des del punt de vista històric i per a la preservació i conservació del nostre patrimoni musical”, ha destacat Francesc Cortès, catedràtic de Musicologia de la UAB.

La història darrere Artús

Amadeu Vives va compondre Artús, la seva primera òpera, l’any 1896. L’òpera, basada en la llegenda bretona d’un relat de Walter Scott, es va estrenar el maig de 1897 al Teatre Novetats de Barcelona, amb molt bon èxit. Després no es va tornar a representar mai més; tampoc no s’hi ha fet cap enregistrament.

Quan la va compondre, el compositor s’havia casat feia poc, i havia tingut el primer fill. La seva situació econòmica no era gens favorable, el 1894 havia arribat a demanar caritat a Jacint Verdaguer. L’èxit d’Artús i la posterior venda de la partitura li van permetre sortir de la delicada situació. Amb els guanys que va treure d’aquesta òpera, va poder marxar a Madrid a provar sort amb la composició de sarsueles. “Si no hagués estat per Artús, no sabem com hauria estat el futur del músic de Collbató. Va ser un èxit la seva estrena per a Vives: es va representar més de 10 dies, una xifra alta per les òperes d’autors del país en aquella època”, ha assenyalat Francesc Cortès.

Després de l’estrena el 1897, uns membres de la Societat del Gran Teatre del Liceu –José Pont i Miguel Pons– van comprar la partitura i tots els materials a Amadeu Vives, juntament amb els figurins dissenyats per Labarta. Pont i Pons portaven la comptabilitat de les representacions de l’òpera i en van preparar una traducció a l’italià per representar-la a l’estranger. Van estar en contacte amb les òperes d’Hamburg, París i Milà per a una representació d’Artús a l’estranger, que no es va arribar a fer mai. A partir d’aquí l’obra va caure en l’ostracisme.

La partitura i tots els materials vinculats a ella han estat guardats pels hereus de les famílies Sant i Pont. Va ser un membre de la Societat, Carmen Lorenzo, vídua de Francesc Sant i Pont, qui la guardava darrerament i va tenir la iniciativa de comunicar-ho a la Societat del Gran Teatre del Liceu, en veure els resultats del projecte de digitalització de l’Arxiu Històric de la Societat.

Gràcies a les famílies Sant i Pont s’ha preservat tot el material, curosament conservat. Fins ara aquesta obra no havia estat mai més localitzada i es desconeixia tot el procés al seu voltant. La partitura completa torna a sortir a la llum.