Categories
Actualitat Investigar Investigar

La primera aproximació de teràpia gènica per a la leucoencefalopatia MLC, designada medicament orfe

La primera aproximació de teràpia gènica per a la leucoencefalopatia MLC, desenvolupada per un equip coliderat pel grup de recerca en teràpia gènica que dirigeix Assumpció Bosch a la UAB, ha estat designada com a medicament orfe per l’Agència Europea del Medicament. La teràpia ha reduït la simptomatologia d’aquesta malaltia genètica ultra rara en la fase preclínica, en ratolins model d’MLC. La designació com a medicament orfe permetrà continuar el procés d’investigació clínica amb l’objectiu final d’obtenir l’autorització de comercialització.

La primera aproximació de teràpia gènica per a tractar la leucoencefalopatia megalencefàlica amb quistos subcorticals (MLC) ha estat designada com a medicament orfe per l’Agència Europea del Medicament (EMA). Els responsables del treball han aconseguit reduir la sintomatologia d’aquesta malaltia rara en models preclínics.

La designació d’aquest medicament orfe, promoguda pel Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), ha estat resultat del projecte de recerca liderat pel grup de recerca en teràpia gènica que dirigeix Assumpció Bosch, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb el grup de Raúl Estévez del CIBERER en la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). En el desenvolupament també han participat investigadors vinculats al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Fins al moment, només existeix tractament de suport, però cap teràpia curativa per als pacients afectats per MLC, una malaltia monogènica caracteritzada per megalencefàlia, pèrdua de funcions motores, epilèpsia i retard mental moderat que és causada per mutacions en dos gens diferents. “En la majoria dels casos, la malaltia és produïda per mutacions en un d’ells, MLC1”, explica Raúl Estévez, expert en els mecanismes moleculars de la malaltia i també membre de l’Institut de Neurociències de la UB.

En biòpsies del cervell de pacients amb MLC s’ha observat l’acumulació d’aigua en forma de vacúols en la mielina (la capa aïllant que es forma al voltant dels nervis) i en els astròcits (cèl·lules bàsiques per al manteniment de la funció neuronal) que envolten els vasos sanguinis.

Els responsables d’aquest treball han estat capaços de millorar la malaltia MLC en fase preclínica utilitzant com a model un ratolí amb el gen Mlc1 inactivat. Els investigadors han preparat virus adenoassociats que expressen MLC1 i inclouen el promotor de la proteïna GFAP, que permet l’expressió del gen corregit en les cèl·lules que expressen MLC1. Posteriorment, els han injectat en l’espai subaracnoidal del cerebel del model de ratolí com a via d’administració efectiva.

“Aquesta recerca és la primera aproximació terapèutica que s’ha desenvolupat per a l’MLC i podria tenir implicacions també per al tractament d’altres malalties que afecten les funcions motores, com les atàxies”, destaca Assumpció Bosch, experta en teràpia gènica de la UAB.

Ara, una vegada obtinguda la designació, el medicament haurà de continuar amb el procés de recerca clínica per establir el perfil de seguretat, eficàcia i qualitat, amb l’objectiu d’aconseguir finalment l’autorització de comercialització per part de les autoritats reguladores.

Sobre la leucodistròfia MLC

La leucoencefalopatia megalencefàlica amb quistos subcorticals (MLC) és una forma de leucodistròfia que es caracteritza per una macrocefàlia d’aparició en la infància, sovint amb símptomes neurològics lleus en la seva presentació (tals com retard motor lleu), que empitjoren amb el temps, la qual cosa condueix a trastorn de la marxa, caigudes, atàxia, espasticitat, convulsions de freqüència i intensitat creixents i deteriorament cognitiu. Les imatges de ressonància magnètica cerebrals mostren una afectació difusa i una lleugera inflamació de la substància blanca, així com quistos subcorticals a les regions temporal anterior i frontoparietal.

La prevalença d’MLC estimada en la població europea és del voltant de 0,01 per cada 10.000 persones, és a dir, es considera una malaltia ultra rara (definida com aquella que afecta menys d’1 de cada 2.000 persones).

Beneficis de la designació com a medicament orfe

Amb aquesta nova designació, el CIBERER ha promogut ja dotze medicaments orfes designats per l’EMA, quatre dels quals també han estat designats com a tals per l’agència americana (FDA). Cinc d’aquests medicaments corresponen a teràpia gènica i els altres set són reposicionaments, és a dir, fàrmacs que ja s’utilitzen per a altres patologies que estan sent avaluats per al seu ús en alguna malaltia rara.

La designació com a medicament orfe per part de l’EMA té avantatges com la de rebre una autorització de comercialització durant deu anys, en els quals no poden comercialitzar-se productes similars. També disposar de protocols d’assistència i consell científic gratuïts o amb un cost reduït, a més de l’exempció de pagaments per a la designació. Finalment, les entitats que desenvolupen medicaments orfes tenen accés a subvencions específiques de la Unió Europea i dels programes dels estats membres.