Categories
Actualitat Investigar Investigar

La inversió de les llars en propietats immobiliàries accentua la desigualtat de la riquesa

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s’acaba de publicar a la revista divulgativa “Perspectives Demogràfiques”, analitza, per primera vegada, com l’evolució del mercat immobiliari a Espanya està connectada amb la desigualtat de la riquesa.

La contribució de l’acumulació de propietats immobiliàries a la desigualtat de la riquesa ha augmentat un 40% entre el 2002 i el 2017. Al 2002 les diferències en riquesa entre llars depenien en gran part de la propietat i el valor de les residències principals de les llars . La importància d’altres propietats immobiliàries i els actius no immobiliaris (com accions, empreses i fons) era menor. Al 2017, una tercera part de la desigualtat en riquesa entre llars s’explica per la pertinença d’altres propietats immobiliàries (que no són la residència principal de la llar) i el valor d’aquestes propietats.

L’estudi, que han dirigit els investigadors del CED-UAB –el sociòleg Diederik Boertien i el professor de Geografia de la UAB i CED, Antonio López-Gay-, finançat per la Fundació la Caixa, s’ha realitzat en base a una mostra de llars espanyoles de l´Enquesta Financera de Famílies i correspon al període 2002-2017. En aquest període es va viure al principi un boom immobiliari, seguit per la crisi financera del 2008, i acaba amb els primers passos cap a la recuperació econòmica i dels preus de l’habitatge.

L’evolució del mercat immobiliari al segle XXI a Espanya ha donat lloc a dues realitats. D’una banda, a la precarietat i les dificultats d’accés a l’habitatge per a una part important de la població, per a la qual cada vegada és més difícil comprar o llogar un habitatge i que observa com els preus de l’habitatge han crescut notablement, mentre que els ingressos dels ciutadans no ho han fet al mateix ritme. I per altra banda, una altra realitat, que les llars amb més recursos econòmics van aprofitar la caiguda dels preus de l’habitatge durant la crisi financera per acumular propietats, augmentant considerablement aquesta forma d’estalvi, inversió i especulació que han portat a terme petits i grans propietaris.

Els investigadors constaten com un 14% de les llars no posseïa cap propietat immobiliària el 2002, xifra que augmenta fins al 18% el 2017 –amb la probabilitat que en el període 2017-2019 s’hagi reforçat encara més aquesta tendència–. En contraposició, el grup de llars que més ha crescut és el de les que tenen tres o més propietats, que ha passat del 9% el 2002 al gairebé 20% el 2017 (aquestes propietats inclouen a més d’habitatges, solars, terrenys, oficines i garatges, la majoria destinades al lloguer o segones residències).

“Aquests canvis en la composició de la propietat immobiliària repercuteixen de manera important en la desigualtat de la riquesa, que ha crescut considerablement des de l’any 2000”, expliquen els investigadors del CED-UAB. Com a exemple expliquen a l’estudi que el 10% de les llars més riques el 2002 posseïa el 43% de tota la riquesa de les llars espanyoles, mentre que el 2017 ja havia augmentat fins al 54%.

Els resultats de l’estudi posen de manifest que mentre una part creixent de les llars espanyoles no disposa de cap propietat, el nombre de llars amb moltes propietats està augmentant. “La porció de llars que tenen quatre propietats o més es va elevar, en particular, després de la crisi financera”, apunta l’investigador del CED, Diederik Boertein.

L’estudi conclou que “aquesta dinàmica està contribuint a canvis estructurals més amplis relacionats amb la finançarització de l’habitatge, caracteritzat pel domini creixent dels actors financers i de pràctiques de mercat al voltant de l’habitatge, reduint així la seva funció social essencial”.

Article Llars i propietat immobiliària: estratègies d’acumulació i desigualtat a Espanya, 2002-2017″. Revista “Perspectives Demogràfiques” (novembre, 2021).