Categories
Investigar

{:ca}El canvi climàtic afavoreix l’expansió de Virus del Nil Occidental per Europa{:}{:es}El cambio climático favorece la expansión del Virus del Nilo Occidental por Europa {:}{:en}Climate change favours the spread of West Nile Virus in Europe{:}

{:ca}

L’augment generalitzat de les temperatures com a conseqüència del canvi climàtic està afavorint la transmissió de Virus del Nil Occidental (VNO) en algunes zones d’Europa, mitjançant la creació d’unes condicions més adequades per a la proliferació de virus i els seus mosquits transmissors. Així es desprèn d’un estudi de l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza les causes diverses per les quals el Virus del Nil Occidental ha sorgit recentment com un important problema de salut a Europa per la seva ràpida propagació. Els científics alerten que el virus s’estendrà a llocs més al nord d’Europa a causa d’un clima més càlid.

El virus de Nil Occidental és una malaltia zoonòtica transmesa per vectors que generalment es transmet entre aus i mosquits. Els éssers humans, els cavalls i altres mamífers poden infectar-se, però no poden transmetre el virus ni als mosquits ni altres organismes. Les infeccions en els éssers humans poden ser greus i provocar malalties neurològiques i la mort. Fins fa poc, el VNO només es notificava a Europa de forma ocasional. Es creia que el virus va entrar a Europa a través d’aus migratòries infectades a l’Àfrica subsahariana. No obstant això, la proliferació suposa en l’actualitat una preocupació de salut pública.

En aquest estudi, publicat recentment a la revista científica One Health, els investigadors volien esbrinar per què la malaltia s’ha tornat tan freqüent a Europa últimament. Per a això, van processar i analitzar grans quantitats de dades de 166 regions del sud i el sud-est d’Europa durant un període de 13 anys, que van posar de manifest els canvis en el clima, els patrons d’ús de la terra, els canvis econòmics i la despesa del govern central en àrees com el sanejament i el medi ambient.

Segons Matthew Watts, investigador principal de l’estudi, no hi ha una explicació simple per descriure el recent augment del VNO, sinó una combinació de causes. En general, el clima més càlid en els mesos de primavera i estiu degut al canvi climàtic està fent que les condicions siguin més favorables per al virus i els seus mosquits vectors, accelerant el desenvolupament dels mosquits i estenent la seva temporada de reproducció, el que a seu torn pot incrementar el seu nombre.

Més important encara, és probable que els hiverns més càlids hagin permès que els mosquits domèstics comuns femella infectats (Culex pipiens) sobrevisquin a l’hivern en regions que abans eren massa fredes (com al nord d’Itàlia); per tant, el virus pot ara sobreviure si els mosquits resisteixen l’hivern i es propaguen a principis d’any. Els resultats van confirmar que les regions amb una major proporció d’aiguamolls i terres cultivables, inclosa l’agricultura de regadiu que tendeix a atreure aus susceptibles i espècies de mosquits, són les que corren un major risc de contraure la malaltia. “Sens dubte, canviar altres tipus d’ús de les terres a regadiu hauria augmentat el risc de malaltia” explica Watts, que afirma que la sequera també pot estar augmentant la intensitat dels brots de malalties, ja que la reducció dels recursos hídrics fa que els mosquits i les aus entrin en contacte més estret i, per tant, augmentin els possibles casos de transmissió i la prevalença de virus, que després pot propagar-se a les poblacions humanes.

Tots aquests canvis ambientals van tenir lloc durant un període d’austeritat en molts països. Els països que van registrar un major nombre de casos de VNO durant el període analitzat també van ser els que van aplicar retallades més importants en la infraestructura del govern i la despesa en prevenció de riscos, per exemple, en protecció ambiental i despesa en aigües residuals, el que podria haver beneficiat les espècies de vectors i al virus durant aquest període crucial.

Article de referència: WattsM.J.,Sarto i Monteys,V.,MortynP.G.,Kotsila, P. The rise of West Nile Virus in Southern and Southeastern Europe: A spatial-temporal analysis investigating the combined effects of climate, land use and economic changes.One Health. https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2021.100315

{:}{:es}

El incremento generalizado de las temperaturas como consecuencia del cambio climático está favoreciendo la transmisión del Virus del Nilo Occidental (VNO) en algunas zonas de Europa, mediante la creación de unas condiciones más adecuadas para la proliferación del virus y sus mosquitos transmisores. Así se desprende de un estudio del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analiza las causas diversas por las cuales el Virus del Nilo Occidental ha surgido recientemente como un importante problema de salud en Europa por su rápida propagación. Los científicos alertan que el virus se extenderá a lugares más al norte de Europa debido a un clima más cálido.  

El virus del Nilo Occidental es una enfermedad zoonótica transmitida por vectores que generalmente se transmite entre aves y mosquitos. Los seres humanos, los caballos y otros mamíferos pueden infectarse, pero no pueden transmitir el virus ni a los mosquitos ni otros organismos. Las infecciones en los seres humanos pueden ser graves y provocar enfermedades neurológicas y la muerte. Hasta hace poco, el VNO solo se notificaba en Europa de forma ocasional. Se creía que el virus entró en Europa a través de aves migratorias infectadas en el África subsahariana. Sin embargo, la proliferación supone en la actualidad una preocupación de salud pública. 

En este estudio, publicado recientemente en la revista científica One Health, los investigadores querían averiguar por qué la enfermedad se ha vuelto tan frecuente en Europa últimamente. Para ello, procesaron y analizaron grandes cantidades de datos de 166 regiones del sur y el sureste de Europa durante un período de 13 años, que pusieron de manifiesto los cambios en el clima, los patrones de uso de la tierra, los cambios económicos y el gasto del gobierno central en áreas como el saneamiento y el medio ambiente. 

Según Matthew Watts, investigador principal del estudio, no existe una explicación simple para describir el reciente aumento del VNO, sino una combinación de causas. En general, el clima más cálido en los meses de primavera y verano debido al cambio climático está haciendo que las condiciones sean más favorables para el virus y sus mosquitos vectores, acelerando el desarrollo de los mosquitos y extendiendo su temporada de reproducción, lo que a su vez puede incrementar su número. 

Más importante aún, es probable que los inviernos más cálidos hayan permitido que los mosquitos domésticos comunes hembra infectados (Culex pipiens) sobrevivan al invierno en regiones que antes eran demasiado frías (como en el norte de Italia); por lo tanto, el virus puede ahora sobrevivir si los mosquitos resisten el invierno y se propagan a principios de año. Los resultados confirmaron que las regiones con una mayor proporción de humedales y tierras cultivables, incluida la agricultura de regadío que tiende a atraer aves susceptibles y especies de mosquitos, son las que corren un mayor riesgo de contraer la enfermedad. “Sin duda, cambiar otros tipos de uso de las tierras a regadío habría aumentado el riesgo de enfermedad” explica Watts, quien afirma que la sequía también puede estar aumentando la intensidad de los brotes de enfermedades, ya que la reducción de los recursos hídricos hace que los mosquitos y las aves entren en contacto más estrecho y, por lo tanto, aumenten los posibles casos de transmisión y la prevalencia del virus, que luego puede propagarse a las poblaciones humanas. 

Todos estos cambios ambientales tuvieron lugar durante un período de austeridad en muchos países. Los países que registraron un  mayor número de casos de VNO durante el período analizado también fueron los que aplicaron los mayores recortes en la infraestructura del gobierno y el gasto en prevención de riesgos, por ejemplo, en protección ambiental y gasto en aguas residuales, lo que podría haber beneficiado a las especies de vectores y al virus durante este período crucial. 

Artículo de referencia: WattsM.J.,Sarto i Monteys,V.,MortynP.G.,Kotsila, P.  The rise of West Nile Virus in Southern and Southeastern Europe: A spatial-temporal analysis investigating the combined effects of climate, land use and economic changes. One Healthhttps://doi.org/10.1016/j.onehlt.2021.100315

{:}{:en}

Increases in temperatures as a result of climate change is favouring the transmission of the West Nile Virus (WNV) in parts of Europe, by creating more suitable conditions for the virus and its mosquito vectors to proliferate. This is the conclusion of a study by the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) that analyses the different reasons why the WNV has recently emerged as an important health concern in Europe due to its rapid spread. Scientists warn that the virus will spread to more northerly locations in Europe given a warming climate.

The West Nile Virus is a zoonotic vector-borne disease that is usually transmitted between birds and mosquitoes. Humans, horses and other mammals can be infected, but cannot transmit the virus back to mosquitoes or other organisms. Infections in humans can be serious leading to neurological disease and death. Until recently, WNV was only occasionally reported in Europe; it was believed that the virus entered Europe through migratory birds infected with the disease in sub-Saharan Africa. However, it has recently emerged as a major public health concern in Europe given its rapid spread.

In this study, recently published in the scientific journal One Health, researchers aimed to discover the reasons why the disease has become so prevalent in Europe lately. They processed and analysed vast quantities of data for 166 southern and southeastern European regions over a 13-year period, which captured changes in climate, land-use patterns, economic changes, and central government spending on areas like sanitation and the environment.

According to Matthew Watts, first author of the study, there is not one simple explanation to describe the recent rise of WNV, but rather a combination of causes. Generally, warmer weather in spring and summer months due to climate change is making conditions more favourable for the virus and its mosquito vectors, speeding up mosquito development and extending their breeding season which can, in turn, increase their numbers.

More importantly, warmer winters are also likely to have allowed infected female common house mosquitoes (Culex pipiens) to survive the winter in regions that were previously too cold (such as in northern Italy); therefore, the virus can now survive with mosquitoes throughout the winter and spread earlier on in the year. The results confirmed that regions with a higher proportion of wetlands and arable land, including irrigated agriculture that tends to attract susceptible birds and mosquito species, were most at risk of contracting the disease. “Shifting over to irrigated from other land-use types would have certainly increased the disease risk”, explains Matthew Watts. He goes on to add that “drought may also be increasing the intensity of disease outbreaks, as shrinking water resource means that mosquitoes and birds come into closer contact and therefore increase potential transmission events and hence the prevalence of the virus, which can then spill over into human populations”.

All of these environmental changes occurred during a period of austerity in many countries. Countries with the highest number of cases of WNV over the period analysed were also those that made the biggest cuts in government infrastructure and hazard prevention spending e.g., environmental protection and wastewater spending, which could have benefited vector species and the virus during this crucial period.

Original article: WattsM.J.,Sarto i Monteys,V.,MortynP.G.,Kotsila, P. The rise of West Nile Virus in Southern and Southeastern Europe: A spatial-temporal analysis investigating the combined effects of climate, land use and economic changes. One Health. https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2021.100315

{:}