• Tesis
• Grups de recerca
• Entrevistes
• Avenços
• A fons

Ciència Animal

Estudi del microorganisme Staphylococcus aureus present en fauna salvatge

Un treball ha analitzat més de 2.000 mostres de diferents espècies de fauna salvatge per estudiar el microorganisme Staphylococcus aureus, que causa malalties com pneumònies i infeccions del torrent sanguini i que ha desenvolupat resistència enfront dels antibiòtics. Els resultats de l'estudi indiquen que els tipus més freqüents d'aquest microorganisme són específics per a les diferents espècies animals que els allotgen i són resistents a un determinat antibiòtic, si bé la majoria van ser sensibles a tots els antibiòtics provats.

Referències

Porrero, M. Concepción; Mentaberre, Gregorio; Sánchez, Sergio; Fernández-Llario, Pedro; Casas-Díaz, Encarna; Mateos, Ana; Vidal, Dolors; Lavín, Santiago; Fernández-Garayzábal, José-Francisco; Domínguez, Lucas. Carriage of Staphylococcus aureus by Free-Living Wild Animals in Spain. Applied and Environmental Microbiology 80(16):4865-4870. 2014. doi: 10.1128/AEM.00647-14.

Staphylococcus aureusés un microorganisme que es troba habitualment en animals i persones a les fosses nasals, la gola i la pell, però també és l'agent causant de malalties, com ara pneumònies i infeccions del torrent sanguini. La importància d'aquest tipus de microorganismes rau en l'existència de resistències enfront dels antibiòtics i les limitades opcions de tractament en salut pública. Aquestes resistències s'han trobat en animals domèstics però també són presents a la fauna salvatge.

En el present article s'han analitzat mostres de diferents espècies de fauna salvatge per avaluar la diversitat genètica i els genotips predominants de Staphylococcus aureus sensible a la meticil·lina (MSSA). Es van prendre 2.230 mostres de pell i/o de fosses nasals de 40 voltors lleonats, 157 cabres salvatges, 54 cérvols i 713 senglars capturats amb gàbies trampa o procedents de l'activitat cinegètica de 10 províncies diferents d'Espanya entre març de 2009 i novembre de 2011 .

La proporció de portadors de MSSA van ser 5,00% en voltor, 22,93% en cabra salvatge, 19,78% en cérvol i 17,67% en senglar i la major part dels aïllaments van ser realitzats a partir de mostres nasals (78,51%) respecte a la pell (21,49%). Pel que fa a la identificació molecular, es van identificar 63 tipus diferents mitjançant la tipificació spa a partir del gen de la proteïna A de Staphylococcus aureus, incloent 25 nous tipus. Els més comuns van ser T528 (43,59%) en cabra salvatge, T548 i T11212 (15,79% i 14,04%) en cérvols i T3750 (36,11%) en senglars. Mitjançant la tipificació de la seqüenciació de diversos al·lels (Multilocus sequence typing - MLST), es van detectar 27 tipus, dels quals 12 no havien estat descrits prèviament. Les més freqüents van ser ST581 en cabra salvatge (48,72%), ST425 en cérvol (29,82%) i ST2328 en senglar (42,36%). Els aïllats de voltor comú van pertànyer a ST133.

S'ha observat especificitat d'hoste per als tipus més freqüents i van mostrar resistència contra benzilpenicil·lina, encara que la majoria dels S. aureus aïllats van ser sensibles a tots els antibiòtics provats. Encara que l'origen d'aquesta resistència és desconeguda, estudis anteriors han demostrat que està àmpliament disseminada en els animals de producció i en les persones.

Santiago Lavín

Departament de Medicina i Cirurgia Animals

Santiago.Lavin@uab.cat