Traducció i Interpretació

02/2014 -

Aprenentatge per projectes en la formació de traductors

Un estudi portat a terme al Departament de Traducció i d’Interpretació analitza l’aprenentatge per projectes com a metodologia per adquirir les competències necessàries per a l’exercici de la professió de traductor. El treball conclou que treballar amb projectes reals a l’aula augmenta el rendiment acadèmic i la implicació de l’estudiant, possibilita que l’estudiant integri les competències generals (treball cooperatiu, comunicació oral i escrita, planificació, etc.) amb les específiques del traductor, i crea relacions interdisciplinàries al llarg de tot el procés de traducció.

Referències

Galán-Mañas, Anabel. L’apprentissage par projets dans la formation de traducteurs. Une expérience pour professionnaliser l’étudiant. Babel 59 (1): 41-56. 2013.

L’experiència s’ha fet amb estudiants de la llicenciatura de Traducció i Interpretació de diferents assignatures i combinacions lingüístiques; en concret de les assignatures de traducció portuguès-espanyol i de portuguès-català, de 4t any, i traducció científico-tècnica anglès-espanyol, de 3r curs.
 
Els tres eixos que han articulat l’experiència han estat: 1) l’aprenentatge per projectes, que consisteix en el desenvolupament de projectes amb una aplicació en el món professional; 2) l’ús de les TIC, per facilitar la comunicació professor-estudiant i estudiant-estudiant, però també per documentar-se; i 3) la pràctica autèntica, és a dir, els alumnes rebien projectes de traducció reals (no remunerats).
 
Els projectes han seguit diferents fases: planificació, distribució de grups i assignació de tasques; desenvolupament del projecte; avaluació del projecte.
 
Amb aquest estudi s’ha observat que els alumnes no estan acostumats a treballar en equip, que l’aprenentatge per projectes els suposa una sobrecàrrega de treball i que alguns intentaven substituir l’avaluació continuada per un únic examen, cosa que es va haver d’impedir. Pel que fa al professorat, s’ha observat que els faltava experiència en dinàmiques de grup i en l’avaluació del treball en grup; a més de suposar-los, igual que als estudiants, una sobrecàrrega de treball. D’altra banda, també s’ha pogut observar que la constància que exigeix el treball per projectes ha tingut com a conseqüència la millora en el rendiment dels alumnes i en les notes finals; i que els estudiants valoren poder treballar a la universitat amb projectes reals i executar diferents tasques, com ara documentar-se per poder traduir, revisar el text o conèixer les tarifes de la traducció.
 
Amb aquesta experiència hem pogut constatar que el treball amb projectes reals a la universitat augmenta el rendiment acadèmic i la implicació de l’estudiant, ja que és ell mateix qui ha de resoldre problemes, planificar i dirigir les tasques que exigeix el projecte. Aquesta mena d’activitat obliga a integrar tant les competències generals com les específiques. L’estudiant, tot i que el treball per projectes li suposa una sobrecàrrega de treball, adopta una perspectiva crítica del seu esforç, la seva progressió i els resultats obtinguts, perquè l’aprenentatge per projectes implica reflexionar sobre tot el procés i sobre el producte final.
 
Amb aquesta metodologia, l’estudiant estableix relacions interdisciplinàries, utilitza les TIC, recorre tot el procés traductor i adquireix habilitats que necessitarà en el mercat de treball. Pel que fa al professorat, tot i suposar-li també una sobrecàrrega de treball, aquest tipus de treball li permet conèixer l’evolució de l’estudiant pas a pas, i li dóna la satisfacció de saber que està preparant els seus estudiants per al mercat de treball, que és l’objectiu principal de la formació universitària.

Anabel Galán-Mañas

Isabel.Galan@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388