Viu a la UAB

L'opinió del president

Un país que s’estimi


Vivim temps turbulents; no només al nostre país, sinó al món sencer. Semblen crisis diferents, però no ho són: geografies, cultures, races, religions, sistemes polítics i tantes agrupacions humanes més sembla que divergeixin, però tenen un objectiu comú: la recerca i el desig d’un canvi, ja que s’acosta una nova era.

El món sencer viu, de formes diferents, la recerca d’un sistema que millori el benestar global del planeta davant d’una població que no deixa de créixer de forma exponencial. Per postres, el canvi climàtic és una amenaça tremenda, i, massa vegades, interessos aliens i fòbies inexplicables transcendeixen la racionalitat en les seves solucions. Les passions i els sentiments són, massa vegades, manipulats per tercers amb interessos obscurs i esbiaixats.

Davant d’aquest entorn convuls, l’educació, la formació, la investigació i la transferència de coneixement han de prendre protagonisme. La ignorància és el brou de cultiu idoni per a operacions inadequades i massa vegades indecents per part d’alguns. És per això que l’educació, per la seva rellevància, s’ha de dotar de recursos apropiats i actualitzats —i suficients, és clar—, i ha de ser gestionada professionalment, sense més biaixos que els que demana la mateixa comunitat. Una societat encegada té un futur fosc.

Al nostre país, les diferents crisis viscudes els darrers anys han fet efecte en els outputs que les diverses institucions educatives generen: retallades en la investigació, poques inversions i dotacions ínfimes als campus universitaris, professionals que han hagut de buscar altres llocs per poder continuar investigant... Malgrat tot això, el bon fer, l’esforç i, també, la creativitat de la majoria de professionals han permès que les nostres universitats hagin pogut mantenir els seus nivells docents i les seves bones pràctiques investigadores. També el nostre món acadèmic està vivint canvis rellevants i se n’hi entreveuen molts a més del generacional, que ja és, de per si, disruptiu.

El progrés tecnològic exponencial en què estem immersos —un viatge a velocitat hipersònica— produirà canvis de tota mena a les nostres societats. Davant d’aquesta evidència, les nostres universitats han de ser crucials per acompanyar i formar la comunitat en l’adaptació a la nova era que estem albirant, però que encara no sabem com es conformarà i quins impactes produirà en la humanitat.

És per això que un món amb cara i ulls, un país que s’estimi, ha de dotar de recursos correctes les nostres universitats, sense egoismes i sense interessos aliens o ficticis. Per què? Simplement, perquè elles han de ser les que ajudin a formar les noves generacions i a fer-ho de tal manera que la societat —el món en general— sàpiga afrontar els profunds canvis que arriben.

Albirem una societat tremendament tecnològica, però no serà bona —diria que tot el contrari—, sense una educació humanística potent, basada en valors com el respecte, la tolerància, la compassió, la solidaritat i, per descomptat, l’equitat, entre molts altres més. Per a això, l’acadèmia ha d’estar atenta, auscultant intensament i detinguda el seu entorn, detectant-ne les necessitats i avançant-s’hi per cobrir-les per endavant.

Des del sistema educatiu, hem d’estar a l’aguait i mirar d’anticipar-nos al que se’ns demana. L’educació és un dels pilars bàsics d’un país com cal. És per això que la intel·ligència, la saviesa i el coneixement de l’acadèmia han d’estar oberts i disposats a escoltar, a transferir, però, també, a rebre i aprendre de la societat que ens nodreix i finança.

Per descomptat, necessitem que els nostres governs ens dediquin atenció, amb ministeris i/o conselleries ad hoc. Però no només això serveix; entre tots, hem d’alinear objectius i aplicar recursos de forma objectiva i equitativa per aconseguir un sistema educatiu eficient i eficaç que ens permeti reconstruir una societat més justa, i poder entrar en aquesta nova era que s’apropa sense patir accidents evitables. Una millor educació per a un món millor.

“Vivat nostra societas!
Vivant studiosi!
Crescat una veritas,
floreat fraternitas,
patriae prosperitas.”

Gabriel Masfurroll
President del Consell Social

19 de març del 2018

[El diari Expansión ha publicat una versió d’aquest article en la seva edició del 10 d’abril.]