Sala de premsa Premsa i mitjans

Seminari sobre les genealogies familiars i el paper de les dones

Facultat de Filosofia i Lletres
El seminari s'emmarca dins d'una sèrie d'actes que organitza el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Facultat de Filosofia i Lletres per a l'assignatura d'Història i Gènere a l'Època Moderna. 

17/03/2017

Els dies 20 i 22 de març, Santiago de Llobet i Masachs, especialista en història de la familia, impartirà el seminari "Les genealogies familiars; el paper de les dones". Començarà tots dos dies a les 10 h i tindrà lloc a l'aula 104 de la Facultat de Filosofia i lletres. De Llobet va publicar la seva tesi doctoral al 2005, sota el títol "El matrimoni infantil a Catalunya i Europa". Més recentment, al 2012, va escriure un llibre sobre la història de la seva familia, anomenat Els Llobet de Vidrieres. Consta de tres volums i, a partir de les històries del seu poble natal, ens permet analitzar i conèixer molts aspectes de la història local catalana.    

El seminari està organitzat pel Departament d'Història Moderna i Contemporània, com a activitat dins de l'assignatura d'Història i Gènere a l'Època Moderna, del Grau d'Història. A més, està enquadrat dins d'una sèrie d'actes organitzats per commemorar el dia internacional de la dona treballadora.

Dins d'aquesta sèrie d'actuacions es destaca l'exposició del vestíbul de la Facultat de Filosofia i Lletres, amb pòsters que volen rescatar la història de dones destacades de l'època moderna i que sovint romanen a l'oblit. Algunes d'elles són Isabella Andreini, actriu i escriptora que va esdevenir una peça clau en el desenvolupament de la comèdia de l'art a Itàlia i a la resta d'Europa; Elena Psicopia, filòsofa veneciana que es va convertir en la primera dona en obtenir un doctorat en filosofia després de rebre'l el 1678 de la Universitat de Pàdua; o Margaret Cavendish, aristòcrata i prolífica escriptora anglesa.

D'altra banda, a la pantalla del vestíbul de la Facultat, s'emet la performance titulada "Prou", realitzada pels alumnes de la Facultat i en la qual els intèrprets pronuncien frases discriminatòries envers la dona pronunciades per personatges cèlebres com Jean Jacques Rosseau, un dels grans representants de la il·lustració.