Prop del 50% del fòsfor que s’emet a l’atmosfera prové de l’activitat humana

16/12/2014

Investigadors del projecte ERC Synergy Grant IMBALANCE – P liderat pel CREAF, centre de recerca de l’Esfera UAB-CEI, fan el balanç més realista fet fins el moment del fòsfor atmosfèric al planeta. El fòsfor és un nutrient essencial per a la vida i juga, a més, un paper fonamental en l’agricultura i en la seguretat alimentària mundial. Es troba en reservoris minerals i en els essers vius, però també, tot i ser molt menys conegut, circula per l’atmosfera.

Fins abans de l’era industrial, el fòsfor s’emetia a l’atmosfera de forma natural, gràcies a les explosions volcàniques, a l’emissió d’aerosols biogènics, al transport de pols continental i de sal marina, i als incendis forestals. Ara, l’article publicat a Nature Geoscience ha desvelat quin impacte ha tingut i té l’activitat humana sobre el cicle del fòsfor a l’atmosfera.

L’equip d’investigadors internacionals que publica aquesta informació ha posat en evidència que prop del 50% del fòsfor que actualment s’emet a l’atmosfera prové de l’activitat humana, bàsicament de la crema de carbó i de biomassa, quan fins ara es pensava que nomes representava el 5%.
 
Segons els resultats, la quantitat total de fòsfor emès a l’atmosfera s’ha incrementat un 30% els darrers cinquanta anys com a conseqüència d’haver-se doblat les emissions produïdes pels éssers humans.
 
Actualment, el 43% del fòsfor antropogènic emès a l’atmosfera prové de la Xina, mentre que les emissions per part d’Europa han anat disminuint any rere any.
 
Per realitzar l’estudi, els investigadors han fet  un inventari de les fonts  naturals i antròpiques de 222 països i territoris entre 1960 i 2007. S’han tingut en compte mostres de carbó provinent de 13 països diferents i mostres de  la biomassa de les 12 espècies d’arbres i dels 9 cultius més utilitzats com a combustibles.
 
La combustió emet CO2 a l’atmosfera, però el fòsfor n’ajuda a emmagatzemar
 
El fòsfor és un nutrient limitant pel creixement de les plantes. Si hi ha molt fòsfor el sòl és fèrtil, les plantes creixen, fixen més CO2 de l’atmosfera i disminueix l’efecte hivernacle que provoca aquest gas. “Els resultats d’aquest estudi mostren que el cicle del fòsfor està fortament pertorbat, més del que pensàvem. Això obre la possibilitat de que hi hagi molts més ecosistemes que s’estan fertilitzant gràcies al fòsfor atmosfèric que es deposita al mar i sobre tot en el sòl, especialment boscos tropicals i subtropicals d’Àsia i d’Àfrica. Si aquests ecosistemes es fertilitzen i potencien la seva capacitat de creixement i d’emmagatzematge de carboni, vol dir que el fòsfor atmosfèric està modificant més el cicle del carboni del que s’havia estimat fins ara”, comenta Josep Peñuelas, professor del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que investiga en el CREAF.
 
Tot el contrari pot estar passant a Europa o al nord d’Amèrica, on el ritme de combustió de carbó i de biomassa s’ha frenat els darrers anys. Tot i que no s’ha d’oblidar que aquesta baixada en l’ús del carbó ha millorat moltíssim la qualitat de l’aire que respirem, les taxes d’emissió de fòsfor també han disminuït i el nostre sòl ha deixat de rebre la quantitat de fòsfor que rebia en el passat. El creixement dels boscos, per tant, podria frenar-se per aquesta causa.

“Les polítiques dirigides a reduir les emissions d’aerosols que provenen de l’ús de combustibles fòssils representen una clara opció win-win per a millorar la qualitat de l’aire, a la vegada que es redueix l’escalfament produït pel mateix CO2 que desprèn la combustió. Tot i això, aquest estudi ens suggereix que també hem de tenir en compte el fòsfor que deixem d’emetre quan avaluem la capacitat d’emmagatzemar CO2 dels nostres ecosistemes terrestres i marins”, conclou el professor Peñuelas.