Obtenen per primer cop material genètic antic del bacteri de la càries
23/07/2014
En la recerca, realitzada per la Universitat amb la col·laboració del Laboratorio Nacional de Genómica para la Biodiversidad de Mèxic, s’ha seqüenciat per primera vegada material genètic d’aquest bacteri en les poblacions del passat. L’augment de la diversitat genètica s’ha produït especialment en el fragment d’un gen que codifica un factor de virulència conegut com dextranasa.
El treball ha estat publicat a Proceedings of The Royal Society B i ha estudiat el bacteri en onze individus de l'Edat del Bronze fins al segle XX, d’Europa i de l'Amèrica pre i poscolonial. El cas més antic és el d’un individu del 1200 aC de La Cova Sepulcral de Montanisell (Lleida) i el més recent, de la col·lecció de la UAB, data d’inicis del segle XX.
“Es coneixia molt bé la relació entre l'increment de freqüència de les càries i els canvis dietètics com els que es van produir en el Neolític, la descoberta europea d'Amèrica amb la introducció a gran escala de la canya de sucre a Europa o la Revolució Industrial, però no se sabia si això anava acompanyat de canvis a nivell genètic en aquest bacteri”, explica Marc Simón, investigador en formació del doctorat de Biodiversitat de la UAB i primer autor de l’article.
“Hem vist que en les poblacions més recents la diversitat genètica era més gran, el que ens indica una expansió poblacional del bacteri que pot haver ocorregut en paral·lel amb l’expansió demogràfica de l’home. Pensem que aquest increment es produeix al Neolític. De moment, l’individu més antic que hem analitzat és de l’Edat de Bronze, però podríem estar presenciant la continuació d’aquest procés. En el futur esperem poder treballar amb mostres més antigues per corroborar la nostra hipòtesi”.
L’estudi obre la porta a evidenciar la relació històrica entre la càries i l’ésser humà i a conèixer com diferents moments històrics l’han afectada, així com a reconstruir els hàbits dietètics de la població antiga o els moviments poblacionals que s’hi van produir.
Per Assumpció Malgosa, investigadora d’Antropologia Biològica de la UAB i coordinadora de la recerca, “és important conèixer com ha variat el gen en el passat per predir models d’evolució de la virulència de la càries. Si aquests canvis han estat una resposta per adaptar-se millor a entorns canviants o inclús a altres parts de l'ésser humà, com el tracte gastrointestinal, o si han canviat per fer-se resistents quan s'han millorat les condicions higièniques, etc. Saber com han reaccionat en el passat en diferents situacions ens pot donar una idea de com ho faran en el futur en circumstàncies similars”.
La realització de l’estudi s’ha dut a terme al laboratori d’Antropologia Física de la UAB i algunes de les mostres han estat replicades al Laboratorio Nacional para la Biodiversidad de Mèxic. El projecte ha estat finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència, la Generalitat de Catalunya i el Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACYT) de Mèxic.
Referència de l'article: Simón M, Montiel R, Smerling A, Solórzano E, Díaz N, Álvarez, Sandoval BA, Jiménez-Marín AR, Malgosa A. 2014 Molecular analysis of ancient caries. Proc. R. Soc. B 20140586. http://dx.doi.org/10.1098/rspb.2014.0586
Imatges:
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB-BacteriCaries1.jpg
Imatge de treball al laboratori d’ADN antic durant l’obtenció de la mostra/UAB
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB-BacteriCaries2.jpg
Càries que afecta el primer molar inferior dret, que ha destruït també tota la peça contigua/UAB
