Noves aportacions en la lluita per la justícia ambiental
20/10/2014
Dirigits pels investigadors de l’ICTA Beatriz Rodríguez-Labajos i Christos Zografos, l’equip d’experts d’EJOLT ha estudiat les condicions sota les quals eines com avaluacions monetàries, anàlisis de cost-benefici (CBA) i anàlisis multi-criteri (MCA) funcionen per explorar i palesar la insostenibilitat de projectes mediambientals controvertits. A més dels investigadors de la UAB, l’equip inclou organitzacions de Nigèria, Kenia, Colòmbia, Bulgària, Eslovènia i Turquia, que han participat directament en la defensa de comunitats afectades per injustícies ambientals.
La implementació d’eines d’avaluació socioeconòmiques és una aproximació recent en què col·laboren els acadèmics i les organitzacions socials de justícia ambiental. "Les eines d'avaluació que són una ajuda en alguns casos no són, però, una panacea: són el millor mètode quan s’utilitzen estratègicament, quan no alteren o obstaculitzen les formes d'expressió o prioritats d'aquells que experimenten les injustícies ambientals, i si poden ajudar a anivellar les asimetries", comenta Christos Zografos, respecte als resultats obtinguts en l’estudi.
Com a exemple, els investigadors expliquen que l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici pel que fa a les plantacions de canya de sucre al Delta del Tana (Kènia) demostra que ha estat una eina important per lluitar contra elles. En canvi, en el cas de l’oposició al projecte d’explotar mines al Mont Ida (Turquia), traduir el conjunt dels valors a diners podria haver perjudicat la legitimitat social d’altres perspectives, com ara els drets territorials i l’accés al recursos naturals.
Els resultats suggereixen que, quan s’apliquen de manera estratègica aquestes eines són més efectives, perquè ajuden al debat sobre les implicacions de futur per a les poblacions locals i serveixen per assessorar en l’elaboració de normatives institucionals. Per contra, desactiven la mobilització local quan forcen les comunitats a expressar les seves preocupacions dins d’esquemes d’avaluació que no s’adapten al seus sistemes de valors i interessos, quan reprodueixen relacions de poder desiguals o en aquells indrets on les decisions públiques tenen poc a fer amb el que l’estudi anomena “arguments raonats”.
Beatriz Rodríguez-Labajos explica que “les eines d'avaluació socioeconòmica de l’impacte ambiental es poden fer servir per desmuntar els pretextos que utilitzen sovint els promotors de projectes i que porten a perpetuar les injustícies ambientals. Específicament, el pretext que el projecte "tingui sentit a nivell econòmic", que normalment és utilitzat per a tirar endavant projectes perjudicials per al medi ambient i les comunitats que en depenen”.
L’informe –el setzè elaborat dins d’EJOLT- destaca que aprofundir en el coneixement d’aquestes eines aporta beneficis en la col·laboració entre activistes i acadèmics. Un resum associat a l’informe fa recomanacions sobre el seu ús i enumera deu aspectes per tenir en consideració abans, durant i després d’usar una eina d’avaluació socioeconòmica.