Les praderies marines revelen informació sobre la devastació dels ecosistemes costaners

27/01/2016

L'estudi de les praderies marines pot aportar gran informació sobre el procés de devastació dels ecosistemes costaners provocat per l'acció humana en les últimes dècades, segons es desprèn d'una investigació en la qual ha participat el Dr. Pere Masqué, científic de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Edith Cowan University (ECU) d'Austràlia. La recerca, que s'ha dut a terme a la costa oest australiana, posa de manifest com l'anàlisi de fanerògames marines revela com i quan es va iniciar el procés de deteriorament massiu dels fons marins com a conseqüència dels canvis ambientals i les pressions humanes, com ara el desenvolupament agrícola o la urbanització costanera.
 
L'estudi del Center for Marine Ecosystems Research de l'ECU, amb el qual Pere Masqué col·labora des de l'any passat, ha estat publicat avui a la revista Global Change Biology i demostra que, en alguns casos, les praderies de posidònia han desaparegut fins a un 80% en menys de 30 anys.

Els investigadors descriuen que des de 1960 fins 1980 las praderies marines d’Oyster Harbour van resultar delmades com a conseqüència de l'increment de nutrients i del dipòsit de sediments associats al desenvolupament de l'agricultura i a la desforestació. Els llits marins resulten molt valuosos per la seva capacitat per absorbir el CO2 de forma fins a 40 vegades més ràpida que els boscos tropicals, sent de gran utilitat per a contrarestar les emissions de carboni a l'atmosfera.

Els investigadors van prendre mostres de fins a dos metres de longitud de les praderies marines a Oyster Harbour que un cop analitzades proporcionen una visió de més de 600 anys de la història de la praderia. "Les anàlisis mostren un augment considerable dels nivells de fòsfor en l'ecosistema a partir de 1960" va afirmar el Dr. Óscar Serrano, director de la investigació a l'ECU. L'increment d'aquests nutrients en l'entorn marí provoca la proliferació d'algues que absorbeixen l'oxigen i la llum necessària per a la supervivència de les praderies marines i d'altres organismes marins. Això acaba amb els llits marins i amb moltes altres espècies com ara peixos i crustacis, limitant la seva capacitat per segrestar el CO2 i mitigar el canvi climàtic, segons explicà el Dr. Pere Masqué.

Els resultats han permès identificar les fases del procés de degradació dels ecosistemes. En una primera fase, les praderies marines resisteixen a les pressions mentre que en una segona fase, l'estrès acumulat supera la seva capacitat de resistència i dóna lloc a canvis en l'estat de l'ecosistema.

Els científics confien que aquesta investigació proporcioni noves perspectives per gestionar en el futur d'una forma adequada els canvis ambientals i climàtics.