Les polítiques de conservació amenacen la supervivència de pobles indígenes

20/05/2016

Malgrat el seu contacte cada vegada més freqüent amb els objectes del mercat, els pobles indígenes que viuen en boscos tropicals continuen depenent dels recursos forestals per a la seva supervivència, especialment de la caça i la recol·lecció de plantes silvestres, així com de matèries primeres per a la fabricació de les seves cases i estris domèstics.

No obstant això, les actuals polítiques de conservació que aposten per restringir l'ús humà dels boscos tropicals per facilitar la protecció de la seva diversitat biològica dificulten l'accés de les societats indígenes contemporànies a aquests recursos de primera necessitat. Així ho constata una investigació desenvolupada per un grup de científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderats per Victoria Reyes-García, en el marc d'un projecte que els ha permès estudiar les formes actuals de conservació de la biodiversitat i la seva repercussió en les societats indígenes contemporànies que resideixen en aquestes zones, així com els canvis culturals i econòmics que amenacen la seva estreta relació amb el medi ambient i que, al mateix temps, posen en perill l'èxit de la conservació. La investigació s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de tres societats indígenes de Borneo, la conca del Congo i l'Amazonia.

Subvencionat amb un import d'1 milió d'euros a través d'una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (en el Setè Programa Marc de la Unió Europea) concedida a Victoria Reyes-García, el projecte ha analitzat en profunditat aquestes tres societats indígenes durant cinc anys per entendre millor els seus sistemes de coneixement, sovint oblidats.

"Les polítiques de conservació dels boscos tropicals obstaculitzen l'ús de recursos del bosc amb finalitat comercial, com ara la tala de fusta, però també els usos orientats a la subsistència de les comunitats locals, inclosos els pobles indígenes que han gestionat els boscos durant mil·lennis "indica Victòria Reyes-García qui explica que són precisament aquestes societats les millors guardianes d'aquestes zones i les més interessades en la seva conservació a causa de la seva elevada dependència d'elles.

Malgrat la seva gran dependència dels recursos forestals, l'estudi determina que els pobles indígenes utilitzen els boscos tropicals de forma molt difusa, deixant moltes àrees sense freqüentar. La baixa densitat demogràfica d'aquests grups també contribueix a que el seu impacte en els ecosistemes forestals sigui feble i poc intensiu.

Per obtenir aquesta informació, els investigadors van viure durant any i mig integrats en les comunitats dels punan Tubu (caçadors recol·lectors de Borneo, a Indonèsia), els baka (semi-nòmades de la conca del riu Congo) i els Tsimane' (recol·lectors-horticultors de l'Amazonia boliviana). Els seus estudis van consistir en monitoritzar mitjançant sistemes GPS les activitats dels pobladors de diverses comunitats, detallant a quines zones boscoses es desplaçaven i on passaven més temps, quantificant així l'impacte de les seves activitats. La caça i la recol·lecció de plantes, tant per al seu consum com per a l'elaboració d'habitatges i estris domèstics (Ratan o palma, per exemple) o el comerç, són les principals activitats que realitzen en els boscos.

No obstant això, la investigació ha constatat que els pobles indígenes s'enfronten a pressions externes i internes que afecten la forma en què utilitzen el bosc. Es tracta de canvis culturals i econòmics que amenacen la seva estreta relació amb el medi ambient. Els científics indiquen que els canvis culturals derivats del contacte amb altres formes de vida mitjançant l'accés -encara que limitat- a l'escola o a sistemes de salut moderns, l'aprenentatge de la llengua nacional o la integració de l'economia de mercat, generen també canvis en les seves creences, percepcions i en la biodiversitat, i molt probablement això es manifesti en canvis en els usos del bosc. Així mateix, els canvis en l'ecosistema tendeixen a ser subestimats per les generacions més joves, a causa d'una manca de transmissió de coneixements i de comunicació intergeneracional. "Les noves generacions sovint no perceben els canvis que hi ha hagut en l'ecosistema, perquè al perdre la comunicació intergeneracional, es perden les referències a com era l'ecosistema abans", explica Victoria Reyes-García qui afegeix que el desenvolupament d'un mercat regional i nacional de productes del bosc, com ara la carn de caça, s'estan convertint en noves fonts d'ingrés, encara que també resulten en una extracció insostenible.

Com a conclusió, els investigadors proposen a les autoritats la implementació de nous models de conservació de la biodiversitat que substitueixin l'enfocament purament biològic actual per un enfocament biocultural que tingui en compte a les societats indígenes que resideixen en aquestes zones i les seves necessitats per a la subsistència. Aquests nous models haurien d'incorporar la seva cultura i els seus sistemes de coneixement promovent la seva transmissió entre generacions, però tenint en compte el dinamisme dels sistemes de coneixement i els desafiaments als quals s'enfronten els pobles indígenes.

Després de la finalització d'aquest projecte "La naturalesa adaptativa de la cultura. Anàlisi transcultural dels beneficis del coneixement ambiental local en tres societats indígenes (LEK)", els membres del grup han elaborat un informe complet amb les principals conclusions que pot ser consultat en castellà, anglès i francès.