Sala de premsa Premsa i mitjans

Trobada europea a la UAB per fer una recerca més inclusiva

PostGender
L'Observatori per a la Igualtat ha organitzat l’11 de juliol el ‘workshop’ internacional Gender Sensitive Research in International Projects, que s'ha inaugurat amb una conferència de la professora del Boston College, Sharlene-Hesse Biber, una de les majors expertes en aquesta temàtica.

11/07/2014

És urgent implementar mesures de tipus organitzatiu; cal una cultura científica que sigui sensible al gènere i a la diversitat.


El taller s'ha obert amb les intervencions de les vicerectores de la UAB, Pilar Dellunde i Sílvia Carrasco -aquesta darrera, representant del projecte EGERA per part de la UAB-, i de Maxime Forest, científic coordinador de EGERA. "Nosaltres emfatitzem que s'introdueixi la perspectiva de gènere en les recerques, ja que és un senyal d'una recerca d'excel.lència" ha dit en la seva intervenció Maxime Forest.

A continuació, la professora Sharlene Hesse-Biber ha ofert la conferència inaugural Thinking Outside the Tradicional Science/Knowledge Box: Applying Feminist Principles of Praxis to Enhance Credibility and Social Justice in Scientific Inquiry, on ha parlat de l’impacte del coneixement científic tradicional en la vida de les dones i els grups marginals. Ha fet un especial èmfasi en la injustícia social en què es veuen abocades moltes dones pel fet que no es té en compte la seva visió en diferents aspectes de la vida. Ha posat l'exemple de la construcció d'una carretera al Iemen rural, construida per homes enginyers, transitada bàsicament per dones i que provocava molts accidents entre elles, ja que no es va tenir en compte els seus hàbits i el seu punt de vista a l'hora de construir-la.

Tot seguit, l’Observatori, de la mà de la seva directora, Montserrat Rifà-Valls, va presentar l’informe Mapping & critical assessment of existing tools for including gender in research. "Fer una recerca més inclusiva no només vol dir tenir en compte la composició dels equips d'investigació pel que fa a si són més homes o més dones; a més a més també es refereix als temes que es tracten en les investigacions, si afecten o no a les dones", explica la investigadora Montserrat Rifà.

El "workshop" s'emmarca en el projecte europeu EGERA (Effective Gender Equality in Research and the Academia), que té una durada prevista de quatre anys. Es va inicar al gener del 2014 i el seu objectiu és aconseguir la igualtat de gènere al món acadèmic, enfortir la dimensió  de gènere de recerca i treballar analitzant els indicadors de desigualtat estructural, la promoció d'entorns laborals i educatius amables amb el gènere, i la formació en gènere de la comunitat. Cada universitat participant hi té assignades unes tasques. La de la UAB és buscar fòrmules per introduir la perspectiva de gènere en la recerca i la ciència. L'equip d'investigació del projecte a la UAB està integrat per Montserrat Rifà-Valls, Sílvia Carrasco, Maria Prat, Begonya Sáez, Georgeta Ion, Laura Duarte i Maribel Ponferrada.

En la sessió restringida de la tarda s'han discutit els instruments de la Comissió Europea per a introduir la perspectiva de gènere en les diferents fases de la recerca. Hi han participat grups líders de la UAB de diverses disciplines científiques i amb una reconeguda trajectòria internacional, entre d’altres: el Grup GEPOC (GEPOC – Grup d’Estudi de Processos Oceànics i Climàtic) de l’ICTA (Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals), de l’IBB (Institut de Biotecnologia i Biomedicina), El Grup HPC4EAS (High Performance Computing for Efficient Applications and Simulations), el Core de Salut Mental, l’Institut d’Envelliment, el grup Comparative and Functional Genomics Group, el Departament de Psicobiologia, el Laboratori de Periodisme, el Grup Antígona, el Centre d'Estudis de Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP), així com expertes en gènere com les professores Teresa Paramio o Teresa Torns.

Algunes dades de la situació al món universitari
A la pràctica totalitat d'universitats, entre el personal acadèmic és on la desigualtat entre homes i dones és més evident. A la UAB, per exemple, es produeix un efecte d'embut per a les dones: el pes de les dones en les diferents posicions s'inverteix respecte del pes corresponent als seus companys a mesura que es puja de categoria acadèmica.

Així, si bé el pes de les dones en el col·lectiu de doctors ha augmentat en set anys, aproximadament 9 punts percentuals, la producció en les titularitats i les càtedres ho ha fet només 1 punt. La categoria en què ha pujat més el pes relatiu de les professores és en la de professorat associat i lector.

En el cas del personal d'administració i serveis la presència de les dones a la UAB és relativament elevada, especialment entre el personal funcionari. Tot i així, en les categories més altes les dones tenen una presència menor a la proporció general. En l'alumnat s'observa que les dones continuen sent majoria en els diferents àmbits de coneixement, excepte en l'àmbit de les tecnologies. En els estudis de doctorat s'observa un increment en la proporció de dones entre els doctors, i se situen en els darrers anys com el col·lectiu majoritari.

La UNESCO promou la idea de l'educació inclusiva, com una concreció de la Declaració dels drets humans, i considera que la igualtat entre dones i homes s'ha vist agreujada per la crisi socieconòmica actual, que fa que el principi d'igualtat segueixi sent primordial. Malgrat que les polítiques de gènere en la recerca a la Unió Europea tenen un llarg recorregut, s'ha avançat poc. Les persones expertes asseguren que és urgent implementar mesures de tipus organitzatiu, i que cal una cultura científica que sigui sensible al gènere i a la diversitat.