La UAB, en l’excavació arqueològica de la gorja d’Olduvai

Excavacions arqueològiques a la gorja d’Olduvai
Vista general de l'excavació en el jaciment d'FLK. S'hi pot veure part de la carcassa d'un elefant.

Un equip d’arqueòlegs amb participació del professor de la UAB Rafael Mora ha excavat la gorja d’Olduvai (Tanzània), on fa 1,5 milions d’anys va viure l’Homo erectus. La campanya, que acaba el 8 de febrer, ha permès trobar restes lítiques de l’acheulià i restes de fauna amb marques de tall pel consum dels homínids.

05/02/2018

La gorja d’Olduvai és un referent en l’evolució humana. Van ser Mary i Louis Leakey qui amb els seus descobriments de restes de hominins, eines arqueològiques i abundants restes de fauna, van posicionar al continent africà com el bressol de la humanitat, paradigma que encara persisteix avui dia.

En aquest context s’està desenvolupant una campanya arqueològica en l’estrat II de la seqüència estratigràfica d’Olduvai, en uns dipòsits datats al voltant de 1,5 milions d’anys. En aquest projecte col·laboren la University College London (UCL) amb el Dr. Ignacio de la Torre i la professora Renata Peters; la Indiana University, amb el professor Jackson Njau; el Centre Nacional d’Investigació sobre Evolució Humana (CENIEH) amb el Dr. Alfonso Benito, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb el Dr. Rafael Mora. Geologia i Prehistòria són dues disciplines que contínuament es complementen i convergeixen  quan es tracta d’interpretar les restes i les activitats dutes a terme pels hominins fa 1,5 milions d’anys.

Actualment, el jaciment en el qual s’estan realitzant les excavacions arqueològiques, cofinançades per la Fundació Palarq, és conegut com Frida Leakey Korongo (FLK). Allà s’han trobat acumulacions de restes òssies de fauna i restes lítiques, que realitzarien representants de l’espècie d’Homo Erectus, si bé en aquest lloc en concret no s’han document, de moment!, restes humanes.

La seva cultura és l’acheuliana, on conflueixen uns coneixements tecnològics que donaran lloc tant a ascles de gran mida com de petita, i amb prou feines a alguns objectes retocats (afilats). Les encluses o els suports sobre els quals recolza la matèria primera per modificar-la i obtenir les eines lítiques és un altre element característic. Al costat d’aquests objectes lítics apareixen carcasses de grans mamífers com l’elefant o l’hipopòtam. Els ossos es troben modificats, presenten fractures clarament antròpiques o senyals creades pels talls dels objectes lítics a descarnar les masses musculars que formaven part de la seva dieta quotidiana.

El treball de camp, que finalitza el 8 de febrer, s’ha realitzat en les darreres setmanes però treballant de sol a sol. El sol i la pluja són precisament els elements que han acompanyat diàriament a l’equip, dificultant els treballs d’excavació. Tot i això, han persistit en el seu objectiu, recuperant cada un dels objectes arqueològics en un espai tridimensional, amb la finalitat de relacionar les troballes arqueològiques amb les capes geològiques on es troben.

Les excavacions arqueològiques són el mètode bàsic que serveix als investigadors per proposar  els models de comportament d’aquests hominins. Sense elles, difícilment es podria conèixer com vivien els nostres avantpassats, ni les estratègies que desenvolupen per tenir èxit a nivell evolutiu. Gràcies a la campanya actual es podran realitzar estudis més especialitzats per analitzar detingudament cada un dels objectes recuperats. Aquesta informació abocarà a una interpretació de la vida dels nostres avantpassats fa 1,5 milions d’anys quan van inventar una nova tecnologia, l’acheuliana.

 

Notícies relacionades

material nanoporós

Workshop internacional sobre materials magnètics

Del 27 al 30 de maig una quarentena d’investigadors es reuniran a Gavà en el marc del congrés "International Workshop on magneto-electric actuation, magneto-ionics and related phenomena in high surface area materials", organitzat pel grup del professor Jordi Sort, investigador ICREA del Departament de Física. Llegir més

Totes les notícies